Bagant d'hivern (2012)

El que hi ha darrere d’un gol

Fa uns anys vaig coincidir a la feina amb un company que era creacionista, ultrarreligiós, de dretes i molt intel·ligent. Fins aleshores jo sempre havia cregut que aquestes qualitats no podien anar plegades, però amb ell vaig comprendre que anava equivocat.

Al 2010 vam patir un ERE, i vam anar tots dos al carrer. Les discussions enfrontades dels nostres punts de vista van continuar, però en forma de e-mails. No es poden comparar amb les discussions en persona... però també tenen la seva gràcia.

No fa gaire, durant el darrer Barça-Madrid, vaig recordar una discussió que vam tenir fa ja molt de temps. Per a ell, el futbol no és ni un esport, ni un joc, i ni molt menys un sentiment. És només un negoci. Ell veu els equips com empreses que l’únic que busquen és el benefici propi.  I quant més guanyen millor, com totes les empreses. Quan més espectacle fan els jugadors d’un equip, més gent se’ls mira, més samarretes es venen i més profit treu l’empresa. De la mateixa manera, quants més sentiments barrejats hi ha al darrere d’uns colors, més gent hi ha pendent, més rebombori es crea al voltant d’un partit i més poder per negociar els drets televisius per l’any vinent. Vaig recordar els seus raonaments quan en el darrer Barça-Madrid, uns amics als qui no els agrada gens el futbol i que de petits ni encertaven a xutar la pilota, es van passar dues hores en un bar empassant-se tot el partit a glops de cervesa només per cridar independència.  També em van venir al cap les seves paraules quan els diaris del diumenge omplien la primera plana amb senyeres que cobrien el Camp Nou, i que barregen política i esport deliberadament amb l’objectiu, com totes les empreses, de vendre més diaris.

Tots ens queixem d’un homes de negoci desconeguts i sense escrúpols que han jugat amb els diners de tots en benefici propi i que ens han portat a aquesta crisi. No veiem, però, que darrere del futbol hi ha molta gent sense cap mena de miraments en utilitzar els sentiments  dels aficionats amb la mateixa finalitat: la pasta. Si d’aquí poc Catalunya és independent, no em vull ni imaginar les bestieses que s’haurà d’inventar la gent del departament de marketing del Barça per fer-nos veure els partits. Ara ho tenen molt fàcil.

Tenir amics és un tresor, i resulta agradable i confortable rodejar-se de persones que pensen com tu. Però ara crec que és també molt recomanable tenir gent al voltant que pensa de manera diferent, perquè cada segon que es passa amb ells, et fan partícip de la seva visió del món, te’l fan veure de forma diferent i t’obren els ulls a fets que sense ells t’haguessin passat desapercebuts... Tot i que continuo pensant que les discussions defensant el darwinisme van ser una pèrdua de temps!