‘L’esmorzar més boig’
Anar al súper a
comprar amb una nena de tres anys pot resultar divertit i esgotador alhora. Si
et despistes pots trobar-te al carro una rajola de xocolata o una ampolla de
llet que no hi comptaves. L’altre dia ens vam barallar per una caixa de
galetes. La nena les va reclamar amb insistència tot i que no eren del tipus
que li agraden. Jo ja m’estava posant dur, però si et miren a la cara i et
diuen –va papi- penses :- total, és una caixa de galetes- i cau a la cistella.
Vaig adonar-me del perquè de tanta insistència
quan vam arribar a casa. Va començar a cantar – ♫ l’esmorzar més
boig ♫ - i
vaig recordar un eslògan publicitari de les galetes a la tele: unes galetes es
tiraven per una tirolina sobre un got de llet i després de mullar-se, un nen
amb un somriure divertit que cantava ‘l’esmorzar més boig’ se la ficava a la
boca. La meva filla va demanar un got de llet i cantant va obrir la caixa. La
va buidar de galetes i canviant la cara de feliç a decebuda va preguntar –i la tirolina? I el gronxador? -
Tinc encara gravat el canvi de cara d’il·lusió a tristor. –I perquè no hi són?
– continuava ella preguntant-se perquè l’havien enganyat.
Amb el temps tots
ens hem acostumat a que ens venguin il·lusions per la tele que després es
transformen en decepcions, i potser ja tenim la cuirassa feta. Però al
trobar-te a la teva filla sense aquestes defenses i encaixant el cop de ple, te
n’adones que estem rodejats de mentides i de falses veritats que tolerem o de
les que en formem part.
Jo cada any per
Nadal l’enganyaré dient que uns homes màgics vindran amb camell des d’Orient
per portar-li regals i gaudiré de la seva il·lusió, però no em vull ni imaginar
quan es faci gran i amb set, vuit o nou anys es pregunti el mateix que ara: - i
perquè m’enganyen? –
Se suposa que als
adults ja no ens és tan fàcil fer creure falses il·lusions, però ens hem fet un
fart de sentir i creure’ns els polítics quan ens deien que la crisi s’acabava a
finals d’any o que els preus dels pisos no baixarien mai o que obtindrem la
independència durant aquesta legislatura.
Potser l’ésser
humà necessita il·lusions per a viure, imaginar-se un món millor és el primer
pas per a progressar. Moltes vegades aquestes il·lusions són buides i vénen
donades de fora, d’anuncis de la tele, de polítics fent mítings o d’amors que
fan promeses impossibles. Com distingir les que aporten alguna cosa de les que
no? I com ensenyar a distingir-les? Potser la millor manera d’aprendre-ho és assaborint-les,
com les galetes de la meva filla, amb llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada