NacioDigital: Visions de la muntanya

Article publicat al diari NacioDigital: 
 http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/21771/visions/muntanya

No és pas que la paraula ‘seny’ la que ha donat nom a la muntanya que s’alça al costat nostre. Ni tampoc crec que sigui una qualitat especial de la gent que l’habita, més aviat sembla que al contrari. A mesura que ha passat el temps ens hem tornat menys assenyats amb el tracte que li donem.
Els mariners romans que venien en vaixell l’anomenaven Mont-Signus perquè els servia de senyal per situar-se quan arribaven a la costa. Aquella muntanya però ja havia estat ocupada i explotada molt abans dels romans. Sembla que el nom ens ve del llatí, tot i que la gent dels poblats que els romans anomenaven ibers ja havien començat a modificar el seu paisatge pasturant els seus ramats de cabres i ovelles i ensenyaven de pares a fills el valor de la terra que conreaven. Hi ha ressenyes que ja en l’època romana s’hi explotaven els recursos minerals que posteriorment s’hi van intensificar. És l’únic punt de la península ibèrica on es troben ametistes, i a diferents mines també s’ha extret fluorita, baritina i galena. També s’han extret materials per a la construcció, un dels motors econòmics de la zona.
 

Tot i així si hem d’assenyalar el recurs més singular que dóna i ha donat la muntanya és el forestal. Les pinedes, els alzinars, la fageda i els castanyers no només van ser refugi de bandolers sinó que han alimentat a moltes famílies de la muntanya. Tradicionalment s’ha explotat la llenya i el carbó per cremar, i la fusta per mobles i per la construcció. I també hi trobem forns on es fabricava pega i quitrans que servien per calafatar les vaixells que es construïen a les drassanes del Maresme. Les naus elaborades amb fusta d’aquests boscos van comercialitzar béns i sembrar el pànic a la Mediterrània a la baixa edat Mitjana.

La gent de la muntanya també va dissenyar i construir pous de neu que proporcionava el fred necessari per conservar aliments o perquè al més d’estiu els senyors de Barcelona de segles que s’ho podien pagar es poguessin prendre un refresc ben fred al local de moda de la capital. Avui és l’aigua embotellada de la muntanya la que treu la set a mitja península.

L’explotació d’aquests mateixos boscos van ser l’origen d’una industria nova a mitjans del segle XX i que es va situar a la vall amb millors comunicacions. I aquestes millors comunicacions han portat excursionistes, restaurants, bars, càmpings, cases de colònies, cues a l’AP7 i col·lapses a Sant Celoni els diumenges a les tardes de tardor quan milers de turistes es barallen per trobar un metre quadrat lliure de sòl per recollir un pinetell, un cep o una castanya.

I els temps passa i el paisatge canvia. A les entrades de tots els pobles de la muntanya ara llueix una gran bandera, i no una senyera, sinó una estelada, que potser fa entreveure altres tipus de canvis.  

Al llarg dels segles la muntanya ha tingut un significat diferent per tots els que hem  viscut a prop d’ella. Per mi significa sortides en bicicleta, natura i punt d’unió amb tota la gent que com jo l’estima i la respecta.

D’aquí a un temps nosaltres ja no hi serem i estic convençut que pels nostres fills i néts el seu significat serà un altre. Però ella estarà allà enfilant-se al cel i mirant les formigues que sens dubte tots nosaltres som per ella.

Mentrestant ens observa, i sense somriure ens diu: Sis plau, pareu de fer forats per abocar escombraries i tracteu-me amb seny!

Nacio Digital: Or transparent

Article publicat al NacioDigital:

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/19952/or/transparent 

 

Quan estàs de viatge per la península, un dels aspectes que et recorda que vius prop d’una muntanya especial és quan fas el simple gest de veure aigua embotellada. Vas a un restaurant a Madrid i et serveixen aigua envasada a Viladrau, al supermercat de la costa del Sol et trobes a l’etiqueta dels envasos els noms de fonts de Sant Esteve de Palautordera o d’Espinelves, a la botigueta ‘d’ultramarinos’ d’un poblet gallec et trobes aigua embotellada a Sant Hilari i a l’únic bar d’un poble extremeny et serveixen aigua d’Arbúcies.

Gairebé quatre de cada cinc litres de l’aigua que s’embotella a Catalunya surt del Montseny, que representa prop d’una tercera part de tota l’aigua envasada a l’estat espanyol .

Moltes empreses, unes petites i de tradició catalana, i d’altres grans i multinacionals com Nestlé o Danone han insertat els seus fiblons a la muntanya en forma de tubs i bombes hidràuliques per succionar l’or transparent que brolla de les fonts del Montseny.  

I què té aquesta muntanya que la fa ser tant especial per a què vinguin tants de fora a extreure l’aigua?

La clau és que els seus pous no entenen de sequera. La roca mare del massís és el granit, en principi impermeable a l’aigua, però què a base d’anys de pluges, l’aigua ha anat facturant i esmicolant localment formant el característic sauló de la muntanya. Aquest afavoreix el pas de l’aigua i la filtració. A l’interior de la muntanya, part de la massa granítica s’ha transformat en un llit de sauló rodejat de zones de granit inalterat i impermeable. Aquest espai que forma el sauló es pràcticament una esponja i emmagatzema l’aigua formant un pou. El temps de trànsit entre que plou o neva i l’aigua s’absorbeix i arriba a les fonts pot ser entre 10 i 15 anys, suficient per que es dissolguin les sals i minerals i es pugui embotellar l’or transparent amb una composició química idònia.

Al clima mediterrani les pluges solen ser a la primavera i a la tardor, però degut a l’altitud i la proximitat al mar al Montseny s’infiltra aigua a totes les estacions de l’any. A l‘hivern quan hi plou sol ser en forma de neu quedant un casquet blanc que dura uns dies o setmanes afavorint l’absorció lenta d’aigua de l’interior de la terra. A l’estiu es formen les famoses boires per les corrents d’aire humit i càlid del mar que es refreda i condensa quan arriba als cims del Montseny i que permet que les fagedes (típiques de climes freds) es desenvolupin al massís.

En un futur proper ens espera un canvi en el clima provocat per l’augment de les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle. Molt probablement les pluges seran més escasses o esporàdiques i la gestió dels recursos hidrològics, com els que té i tindrà el massís del Montseny  seran clau per a que puguem continuar amb el nostre nivell de vida i benestar. Ara mateix, però, tant la propietat dels pous com la seva explotació es troben a mans privades, a diferència de l’aigua dels rius i embassaments que és pública.

Als anys vuitanta a Sant Celoni havíem d’omplir garrafes d’aigua de cisternes posades als carrers perquè hi va haver un estiu amb restriccions d’aigua potable mentre curiosament brollava aigua dels pous de la muntanya propera. Tant de bo aquest record que mantinc de quan era petit quedi sols a la memòria i no es repeteixi en un futur amb pluges incertes.

Toni Broncano  - Grup d’Escriptors del Montseny