Bagant de tardor (2011)

 

El canvi per costum 

Hi ha fets i situacions quotidianes que les pots experimentar com si fossin la primera vegada si et canvien l’entorn en el que les vius. Això és el que em va passar no fa gaire durant les vacances. No vaig tenir temps abans del viatge d’anar a tallar-me el cabell a la barberia habitual, i em vaig trobar en un poble desconegut preguntant a la gent i buscant pels carrers aquells cilindres blancs amb línies blaves i vermelles girant sobre si mateixos, símbol universal dels barbers. Encara em pregunto que tenen a veure aquestes columnetes rotatòries amb la professió de tallar cabells. Vaig trobar finalment la barberia, i un cop dins, em vaig adonar d’un altre fet que també passa a tot arreu: si el perruquer està ocupat tallant cabells a un altre client, no et fa ni cas, gairebé ni et dirigeix la paraula  i t’envia a la zona plena de revistes que serveix per a fer  l’espera una mica menys pesada.

Va ser fullejant una d’aquelles revistes de barberia on vaig llegir un article mig científic que explicava quelcom interessant: no només fem servir cinc sentits per percebre el món. En realitat percebem el món amb vuit o nou. Uff... vaig pensar, sempre pensant que el que havia après a l’escola, la vista, oïda, gust, olfacte i tacte era quelcom universal, i ara resulta que surten sentits per tot arreu, alguns amb noms una mica recargolats: l’equilibriocepció o el sentit de l’equilibri, la termocepció o la percepció del fred i de la calor, la nocicepció o sentit del dolor i la propiocepció o la noció del propi cos i de les parts que el composen.    

Això em va fer pensar en tot el què he après a l’escola i que ara ja no és vàlid o ha quedat obsolet. Per exemple, les partícules elementals dels àtoms ja no són electrons, protons i neutrons. Ara se sap que els protons i els neutrons estan formats per d’altres més petites, i que a part d’aquestes n’hi ha moltes més que es van descobrint als acceleradors de partícules.

I no només els coneixements queden obsolets, els procediments també. Abans als nens ens mesuraven el coeficient intel·lectual amb un test basat en la intel·ligència lògica i verbal. Uns psicòlegs et feien omplir un examen, i com a resultat et donaven un numeret. En funció d’aquest coeficient eres superdotat, normalet o una mica curt. Ara el resultat del test diu poca cosa, ja que no considera les habilitats emocionals i socials.

Si els coneixements explicats i els mètodes utilitzats a l’escola canvien és perquè anem  aprenent coses noves i el que es feia abans queda desfasat. Ara a les aules es fan servir  ordinadors per donar classe. Crec que és una eina més eficaç que la pissarra, el guix i l’esborrador.

Potser podem pensar que hi ha molts canvis entre el que se sap ara i el que s’ensenyava abans, però segur que no té res a veure amb el que va viure la generació de pares que van aprendre dels fills que l’home no és més que l’evolució d’un tipus de mico. Ells van aprendre que un ésser tot poderós ens va engendrar a partir d’un motllo de fang o d’una costella. Cosa que, per cert, van assimilar a base de cops de regla als dits que repartia religiosament un home amb sotana.  

Em pregunto què diran els llibres de text (o el que es faci servir) d’aquí a vint anys. Desconeixem què passarà d’aquí a un temps, però hi ha un canvi respecte el que jo vaig estudiar que si m’agradaria veure. Jo vaig aprendre que personatges de la història com Cristòfol Colom, el Cid, o Roger de Flor, van ser herois i grans conqueridors que van donar terres i glòria a regnes del passat. Ara se’ls recorda amb estàtues i posant el seu nom a carrers de les ciutats on vivim. Potser no se’ls hauria de celebrar tant quan el que van fer va ser a base de morts, espolis i aniquilació de cultures i idiomes en el nom d’una bandera o religió.

Evidentment, no sabem que ens oferirà el futur. Els telèfons i els ordinadors evolucionaran segur, com també ho farà el que s’ensenya a l’escola i les maneres en que es fa, i no només a l’escola, a tot arreu veurem canvis. Ens podran agradar més o menys, podem creure que ens beneficia  o ens perjudica i ens podrem resistir o ràpidament veurem la seva utilitat. Tanmateix són inevitables, i faríem bé d’acceptar-los com a element de la nostra existència.