Personalment no m'agrada la foto, que ocupa mitja plana, i obliga l'article a ser en arial 3 ó 4. Gairebé fa falta lupa per llegir-lo!
L'adjunto també a sota en cursiva.
De Darwin a l’artesaniaDissenyadors d‘alta costura, d’interiors i cuiners ocupen cada vegada més espai a les nostres vides. Quina és la clau de l’èxit de persones com en Ferran Adrià, Santi Santamaria, Armani, Alessi o Mariscal? Què tenen ells que no tenim nosaltres?
La teoria de l’evolució ens diu que aquelles espècies que millor s’adapten a l’entorn sobreviuen i les menys adaptades acaben desapareixent. Darwin va arribar a aquesta conclusió després d’analitzar les diferències entre els animals que habitaven a les illes Galapagos. Va observar que a cada illa les tortugues i els ocells, tot i ser molt semblants, no eren els mateixos. En els ocells, per exemple, el bec s’adaptava a l’aliment disponible a cada illa. A la illa amb abundància de llavors, el bec tenia la forma adequada per obrir-les. A les altres illes els ocells s’especialitzaven a picar fusta o a xuclar el nèctar de les flors.
No només els ocells evolucionen per adaptar-se al seu entorn. Els homes som segurament l’espècie que més canvis ha sofert al llarg de la seva història. Des dels primers homínids hem adquirit un munt de rareses que ens han permès sobreviure en un món de vegades una mica dur.
Entre les peculiaritats dels humans que ens fan diferents de les altres espècies, en destaco tres: la parla, que va permetre una comunicació entre humans molt més fluïda; el fet de caminar drets, elevant la posició dels ulls i afavorint l’orientació i la localització de perills; i el creixement del cervell, que ens permet fer operacions complexes i adaptar el món a les nostres necessitats. Vam utilitzar l’enginy per fer eines i treballar la fusta, el ferro o la pedra realitzant el que imaginàvem i fent així més fàcil la nostra existència.
Aquestes singularitats van ser claus fa milers d’anys per diferenciar-nos de la resta d’espècies, però, que són d’aquestes peculiaritats en el segle XXI?
Si d’alguna cosa tots estem d’acord és de l’impuls de la tecnologia a la comunicació. A més de la parla, ara també ens comuniquem amb l’escriptura, i els canals cada vegada són més pròxims i potents. Podem parlar per telèfon, enviar SMS’s, dialogar pel xat, escriure mails... Està clar que l’ús de radio, la telefonia i internet ens fan tenir més properes a persones llunyanes, poder compartir amb el món els nostres pensaments i estar al dia de noticies i fets llunyans.
L’ús de la tecnologia, però, pot tenir efectes negatius. Alguns avanços tecnològics i aparells domèstics suplanten capacitats que abans no teníem més remei que esforçar-nos i fer-les servir. Per posar un exemple: els navegadors per satèl·lit et marquen en tot moment quina és la teva posició en el mapa i què has de fer per arribar al teu destí de la manera més òptima. Mentre l’aparell et guia, el nostre cervell està pendent de la veueta metàl·lica que t’ordena els passos a seguir. La nostra capacitat d’orientació i el fet d’obligar-te a barallar-te amb un mapa, o anar a preguntar a un vianant per trobar el camí òptim se suplanta per un seguit d’ordres d’un aparell que ens tracta com si nosaltres fóssim l’autòmat.
Una altra habilitat que estem perdent és la capacitat per adaptar el món a les nostres necessitats. En el segle XXI, allò que volem, anem a la botiga i ho comprem. Per exemple, imaginem que necessitem un jersei nou. Abans ( i no parlo de fa tants anys) la nostra mare o àvia, o tieta, ens prenia mides de l’esquena i els braços, ens demanava quins colors ens agradaven i es passava les tardes barallant-se amb la llana. Si no era un jersei, eren peücs o una faldilla. Un cop acabada la peça de roba, i si quedava bé, se la mirava triomfant i somreia quan sorties de casa vestint la seva obra d’art. El procés era llarg, i comportava utilitzar habilitats que ara estem oblidant: la imaginació, el disseny i treballar amb les mans per executar la imatge mental. En comptés de imaginar-nos com serà la peça final, i dissenyar-la mentalment, ara anem al Zara, o al Desigual, i triem d’allò que tenen disponible, el que més ens agrada. El mateix passa amb els mobles, que preferim anar a l’IKEA que dissenyar els mobles adients i encarregar-los a un fuster. O fins i tot amb la cuina, que ens estimem més comprar menjars ja cuinats que pensar què sopar, preparar-te els ingredients i passar-te un estona a la cuina. Crec que els dissenyadors de roba, cuiners, i artesans en general tenen la feina assegurada per molt temps, ja que estem oblidant i delegant completament aquestes tasques.
Però no tenim temps per tot! Evidentment no, i ningú té ganes de passar-se tres hores a la cuina després d’un dia de feina!
Com a producte de l’evolució tenim un cos adequat per caminar per la sabana tot el dia, i com estem asseguts la major part del dia, necessitem anar al gimnàs perquè si no se’ns atrofien els músculs. També tenim un cervell amb unes capacitats increïbles, que al igual que els nostres músculs corre el perill d’envellir-se si no l’exercitem i el posem constantment a prova. La tecnologia ens ofereix una vida més còmode i fàcil, però hem d’anar alerta, perquè també comporta un perill, ja que el cervell perd capacitats i ens tornem dependents de la tecnologia per encarar el món.
