dissabte, 26 de desembre del 2009

"Una nueva mente" de Daniel H. Pink

El nostre cervell té dos hemisferis. L'esquerre es lògic, analític i seqüencial mentre que el dret es intuïtiu i que veu el tot més que les seves parts.
L'autor d'aquest llibre Daniel H. Pink fa servir aquesta metàfora per interpretar el nostre present i visualitzar el futur.
Les persones que triomfen en el present, o dins l'era de la informació, són les que exploten les habilitats de la part esquerra del cervell: enginyers, informàtics o MBA's. L'ús de la lògica i l'anàlisi de dades són molt valorades actualment.
Però en un futur proper això canviarà. I l'autor dóna tres raons per les quals això passarà:
  • abundància: Avui en dia tothom té gairebé de tot. Quan comprem productes no busquem sols la funcionalitat i qualitat (es donen per suposades). També busquem disseny i estil.
  • Asia: Milers d'estudiants asiàtics es llicencien cada any en ciències, enginyeries, econòmiques... amb els mateixos coneixements o més que els occidentals. Tenir estudis a Europa deixarà de ser factor diferencial i es contractaran asiàtics que treballaran a Asia a cost més reduït.
  • Automatització: Ordinadors més potents fan cada vegada més tasques que abans es consideraven exclusives dels humans.
Properament les habilitats pròpies de l'hemisferi esquerre seran necessàries però no suficients. La creativitat, l'empatia i el dotar de sentit a allò que fem (típic del cantó dret del cervell) seran a partir d'ara factors diferencials. Haurem d'apendre d'artistes, oradors, dissenyadors, animadors de festes per desenvolupar les nostres feines, amb l'objectiu de saber explicar allò que fem, com engrescar o com crear empatia amb la gent del voltant.
L'autor ho resumeix dient que hem de potenciar sis sentits: Disseny, narració, sinfonia, empatia, joc i sentit.
"Una nueva mente" és un llibre molt fàcil de llegir, fa analogies fàcils de seguir i entendre, i que fa replantejar-se moltes coses. Evidentement, crec que no s'ha de seguir el que diu al peu de la lletra i posar-se a estudiar decoració o entrenar-se per ser un bon "cuentacuentos"; però sí reconec que totes aquestes facultats potencien i complimenten tot el que ja sabem i ajudaran de segur en el futur.

He trobat també xerrades a Ted.com de l'autor. Aquesta és interessant: http://www.ted.com/talks/lang/eng/dan_pink_on_motivation.html

dissabte, 14 de novembre del 2009

CHINA

A finals del mes passat vaig estar 10 dies a Xina!
Vaig visitar diferents ciutats xineses. El primer que em va sorprendre va ser el caos circulatori i la contaminació de les ciutats. Els carrers estaven plens de gent, moltes bicis i motos electriques, cotxes per tot arreu, peatons que se la juguen a cada pas de zebra, gent que no fa cas dels semàfors ni de les linies que delimiten els carrils, a l'autopista la gent no fa cas de carrils lents ni ràpids i avança per on pot, fins i tot pel voral... I la contaminació... vaig anar a correr dos dies pel matí i quan portava una estona costava respirar. I el pitjor era un gust de fum a la gola. Estava en un hotel al costat d'un riu i l'altra banda es veia difuminada! I no era boira! Hi havia un passeig prop del riu i pel matí mentre jo corria, vaig creuar-me amb molt xinesos fent tai-chi!

El que si vaig gaudir va ser el menjar. Era prou bo! Vaig probar moltes coses diferent i boníssimes: peixos saltarins arrebossats, arrels de loto, tofu fet de mil maneres, arros amb carn de tortuga, anguiles... El que no vaig menjar, van ser els cucs de seda, serps o gripaus (com els de la foto)
El diumenge vaig tenir lliure i vaig aprofitar per fer turisme a Shanghai. Em donava la sensació que estava en mig de la pelicula Blade Runner: gratacels enormes, gent de moltes cultures a tot arreu, pantalles publicitàries gegants, només faltaven els "punkies" de la peli...

Vaig pujar al Shanghai World Financial Center, uns dels edificis més alts del món, que té una terrassa a 492 metres! L'ascensor va trigar més d'un minut a pujar a dalt de tot i tant per pujar com per baixar em van fer mal del oïdes...
Ja que era a prop vaig anar a veure el tren de levitació magnètica, i després vaig anar a comprar records per a la familia.
Van ser 10 dies molt intensos en els que vaig veure coses noves gairebé cada minut! Estressant!

divendres, 13 de novembre del 2009

Segon article publicant a Bagant

Aquest es el segon article que em publiquen... al Bagant de tardor!

Si algú se'l vol llegir...

Principi de causa - efecte i responsabilitat

Tot efecte té la seva causa i tota causa el seu efecte. Aquesta és una llei universal que aprenem de petits, moltes vegades de manera inconscient, i que ens serveix per interpretar el món.

Imaginem-nos un dia al volant del cotxe sentint la ràdio, i escoltem dues notícies que no ens agraden gens: per exemple, que s’ha declarat un incendi a una muntanya propera i que en aquest país el fracàs escolar afecta a un de cada tres nens. De manera automàtica, el nostre cervell es posa en funcionament buscant causes a aquests efectes. En el primer cas visualitzem un piròman a la muntanya i en el segon cas ens indignem i li diem al nostre acompanyant que l’escola pública deixa molt que desitjar.

La recerca de causes que provoquen un efecte pot ser una tasca complexa, més quan el nombre de causes és elevat i quan hi ha alguna que pot influir més que les altres.

Greenpeace va estudiar les causes dels incendis forestals i va identificar diferents perfils de gent que de manera conscient o inconscient provoca incendis: piròmans, caçadors, persones imprudents que tiren burilles o es deixen enceses barbacoes i agricultors o ramaders que fan focs per mantenir el camp o controlar els matolls.
Molt sovint la realitat difereix molt del que pensem. Per increïble que sembli per cada incendi que provoca un piròman, els agricultors o ramaders són responsables de deu!

En el cas educatiu passa quelcom similar. Anomenem causes que podrien provocar el fracàs escolar: si l’escola del nen és pública o privada, els professors que ha tingut l’alumne, els mètodes didàctics i els mitjans materials que disposa l’escola.

Segons els resultats d’un estudi –informe Pisa- resulta que la causa principal al fracàs escolar és una altra: el nivell cultural dels pares. Crear un ambient d’amor a la lectura a casa és molt més important que l’escola que pugui anar el nen.
Resulta doncs, que la màxima responsabilitat d’una bona educació no és de l’escola, ni del professor ni del material que disposen a classe. És nostra i dins de casa!

I perquè hem errat tant en ambdós casos? Segurament, els mitjans de comunicació tenen força a veure, i les converses que tenim amb els amics o veïns. Jo també afegiria que ens agraden les causes que ens treuen responsabilitat. Imaginar-nos un piròman, algú estrany i rebuscat és molt més agradable que la del pagès familiar. Culpant l’escola pública ens alliberem de la obligació de servir d’exemple a casa estudiant i aprenent cada dia alguna cosa nova com a adults.

La nostra manera de comportar-nos influeix al món que ens rodeja. I hauríem d’estar contents. Tot i que suposa feina. Tenir el control de causes que provoquen efectes no desitjats implica la responsabilitat d’actuar, ja que en bona part, la forma del món que ens rodeja depèn de nosaltres mateixos.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Una manera diferent de col·laborar

Vols col·laborar amb una ONG sense moure't de casa ni sense donar el teu compte corrent perquè et treguin 50€ al mes?Si! Hi ha d'altres maneres.
Treballant per ells. Y des de la feina.
Les companyies solidaries que permetin a treballadors donar part del seu temps, poden implantar Microvoluntarios i currar per a una ONG's. Més informació a Microvoluntarios. Les microtasques poden ser crear un logo, disenyar cartells, traduir textos, participar en enquestes, etc.

Una altra manera de ser voluntari (en aquest cas a la ciència) és donant el teu ordinador, bé, millor dit, donant hores de funcionament del teu PC. Carregues un programa, el BOINC i esculls en quins estudis vols que el teu PC col·labori. El programa aprofita els recursos que no utilitzes i aprofita la potència de milers d'ordinadors connectats en xarxa per a fer càlculs complexes: estructures de molècules, analitzant dades de radiacions espacials o fenòmens meteorològics.

dimarts, 29 de setembre del 2009

La estrategia del oceano azul

Ja intento tenir temps per a tot, però no sempre es pot. Més de dos mesos després de la última entrada hi ha un munt de coses que faria bé d'apuntar-les al bloc, ja que a la memòria no hi cap tot!
Fa ja molt de temps em van deixar el llibre
En aquest llibre s'analitzen les estratègies d'empreses que han tingut èxit cambiant l'entorn en el que competien. Un exemple que posa és el del Cirque du Soleil. Quina és la clau de l'èxit d'aquest circ? Doncs sortint del que tradicionalment oferien els circs tradicionals, van eliminar les pistes múltiples i els números amb animals i van introduir temes als espectacles, música i dança i ambients refinats. Van fugir de l'oceà "vermell", on els circs tradicionals es barallaven per tenir les millors estrelles, o els animals més gran, amb els gastos que comportave, i van buscar un oceà blau, on ningú oferís el que els representaven.
Un altre exemple son les companyies aerees de baix cost. Van deixar de gastar en menjar, de preocupar-se pel tracte al client, i van buscar oceant "blaus" en aeroports petits i en costos baixos.
En el llibre s'explica com idear i formular escenaris nous i també com executar-los.
El millor del llibre és com de fàcil explica les claus de cada cas, i com pensant lateralment s'arriba a una bona idea. Crec que es una lectura recomanada si algun dia s'ha de crear l'estratègia d'alguna empresa...

dilluns, 13 de juliol del 2009

Primer article publicat

Si! Ja ha sortit la revista Bagant de l'estiu...
I aquest és el meu article:
No m'han conservat la foto que volia per acompanyar el text, i en la correcció que m'han fet han afegit faltes d'ortografia... però és lo de menys!
Tinc alguna revista de més, si algú n'està interessat, que em demani una!

dimarts, 30 de juny del 2009

Adéu a l'inventor Michael Jackson

Una patent de l'any 93 revela el secret d'imatges com aquesta: l'efecte antigravetat d'Smooth Criminal

La invenció, a nom del Michael Jackson i d'algun col·laborador (suposo), explica clarament com ho aconseguien. Tot gràcies a unes botes que s'agafaven molt bé al peu i que a la sola tenia una espècie de cunya, que s'agafava a un clau que hi havia a terra.


Com a ballarí va superar la força de la gravetat! Llàstima que com a persona no veiés la gravetat d'altres "forces" ...

dimarts, 16 de juny del 2009

La revolució LED

La bombeta incasdescent té els dies comptats. De moment, però ja porta més de 120 anys de vida, el que dóna una idea de com de bona era la idea al darrere fer cremar un fil metàlic.

Doncs la nova generació en il·luminació vindrà gràcies al LED. En el reemplaçament gairebé tot són avantatges, exceptuant el preu, tot i que això serà qüestió de temps. Citem els punts a favor: consumeixen unes deu vegades menys electricitat, duren 3 ó 4 vegades més, no perden la llum emesa durant la seva vida útil, la intensitat és regulable i a més és possible "jugar" amb el color! El preu de les bombetes LED's: doncs entre els 30 i els 60 euros; d'aquí a poc segur que baixa. El futur en llum es diu LED i color

Aquí dos exemples: a dalt una bombeta LED (de Sharp) que permetrà iluminar la casa amb colors grocs i blancs, i a baix l'equivalent a una halògena amb tot el rang de colors possibles i controlable amb comandament a distància.

dijous, 11 de juny del 2009

Procrastinar

M'agradaria apuntar dues paraules que he après últimament. La primera és procrastinar, que significa precissament el que he fet amb el bloc últimament: deixar d'escriure res per a dedicar-me a fer d'altres coses més agradables. És a dir, significa deixar les coses a fer per l'endemà. Tots en un moment o altre hem procrastinat, deixant els llibres i estudiant apurats l'últim dia! Sona fins i tot bé! I sense saber que tenia nom "tècnic" i tot, això que feia! Si busques pel google apareix en plan conya la procrastinitis com l'afecció de la ment per la qual qualsevol cosa es més urgent que la més urgent de totes! Doncs jo he patit de procrastinitis un temps! Espero haver-me recuperat.
Canviant de tema, també he après que són els licopens, el més semblant a la font de juventut eterna! Es tracta d'un pigment de color vermell (present en la sindria i el tomaquet) amb molt poder antioxidant. Resulta que protegeix d'enfermetats del cor, de càncers de molt tipus i de l'envelliment. A més també redueix el colesterol. Es veu que es dificil sintetitar-lo, però ja n'hi ha qui ho aconsegueix. La millor manera de prendre'l es el millor de tot: és soluble en olis, raó per la qual s'absorveix pel cos més ràpidament si el tomàquet està fregit i en salses!
Marxo a preparar sopar...

dimecres, 13 de maig del 2009

Michael Braungart

Avui he conegut al Michael Braungart. Un dels autors del 'Cradle to cradle'!
He anat a unes jornades sobre sostenibilitat a Barcelona, on havien portat de convidat estelar al Michael Braungart. Hi havien diversos oradors presentant com es podia aplicar la sostenibilitat a diferents sectors, sobre com reduir recursos, minimitzar gastos, com aplicar la filosofia Lean, com reduir efectes nocius sobre el medi ambient...
El Braungart se'ls ha menjat a tots. Resumint la seva intervenció... ha començat dient que la sostenibilitat és una paraula dolenta: us agradaria definir la vostra relació de parella com sostenible? Us imagineu el sexe sostenible... que avorrit. La sostenibilitat és avorrida. I dolenta. Si pensem en la protecció del medi ambient, sostenibilitat s'entèn com fer menys dolent el producte, en destruir menys el medi ambient, reduir els recursos utilitzats... sembla com si estiguessim demanant perdó per existir! La gent se sent culpable de consumir. L'ecoeficiencia no és quelcom positiu, ja que el seu objectiu final és el zero. Zero recursos, zero consum, zero població!
Ens diuen també que som massa gent al món!
S'ha ficat amb l'Al Gore (ostres, precissament com el Bjorn Lomberg autor de 'el ecologista escéptico') perquè la seva filosofia conclou en que "l'objectiu crucial pel tractar el medi ambient es el control de la població humana". Si els nens d'avui en dia creixen amb la idea que no haurien de ser vius... malament rai!
Davant la pregunta de si som massa gent al mon ell respon: penseu en les formigues... Si ens agafem el pes de totes les formigues del món i les comparem amb el de tota la humanitat, les formigues ens multipliquen per 4. Son masses, les formigues? NO. Quina és la diferència, doncs? Doncs les formigues no creen escombreries. Els humans...SI.
Diu que la solució no radica en la eficiència, sinó en la efectivitat! Si millorem un procés i el fem més eficient (diem per exemple que consumeix un 20% menys energia), no estem fent res de bo, estem optimitzant un sistema que era dolent. La clau està en el disseny! Hem de redissenyar el món que creem per a què tingui efectes positius en el planeta, no negatius. Si prenem la natura com exemple: un arbre. L'arbre no és un sitema efectiu. Crea un munt de fulles que a la tardor li cauen. Crea un munt de residus. La diferència és que les fulles no es desaprofiten. Es transformen en compostatge pel futur. És un sistema eficaç.
El món que creem, les ampolles d'aigua fetes de PET, les joguines fetes també de plàstic, els cotxes, etc... no són sitemes eficaços: un cop s'utilitzen, els residus no es poden fer servir per a res! Son un munt de deixalles inservivles. Per què no copiem la natura i elaborem els productes pensant en tot el cicle de vida i com es podriem reaprofitar després?
Les coses que donen plaer no son eficients. el sexe, per exemple. El menjar. Si pensem en un bon àpat no pensem en una pastilla que ens alimenta per un dia! Si anem a un supermercat a comprar vi, trobem 500 ampolles de vi diferent. Si anem a França trobem 1000 formatges diferents! La diversitat és bona, i eficaç, no efecient. A l'extrem de l'eficiencia ens trobariem a l'estanteria del súper 2 vins: un de blanc i l'altre de negre, i amb un glop ja t'emborratxes! L'ecoefiencia no es el camí, es l'ecoeficàcia, que s'aconsegueix amb l'innovació. Com? Creant cremes solars que siguin biodegradables en aigua de mar, fent envoltoris de gelats que siguin líquids a temperatura ambient i biodegradables i que quan el tiris a terra a més tingui llavors de plantes que ajudin a regenerar el medi ambient, posant productes al mercat fàcilment reciclables i que tinguin un segon i tercer ús, fent les cadires amb el tapissat que sigui fins i tot comestible, perquè quan es desprenguin les particules per fregrament no siguin nocives per a l'home o fins i tot sigui saludable...
Quan s'ha acabat la xerrada no m'he pogut estar i l'he anat a saludar. Un paio molt agradable,. Li he donat les gràcies per la xerrada i m'ha preguntat a què em dedicava. Portava dos minuts xerrant amb ell quan se l'han endut que anava tard a l'aeroport. GRRRRRRRRRRR

diumenge, 12 d’abril del 2009

TED.com

Des de fa un temps que estic accedint a aquesta pàgina regularment. Es http://www.ted.com/ .
Van començar amb una conferencia anual on diferent gent presentava idees sobre entreteniment, tecnologia i disseny. Ara s'han expandit i s'han fent grans, i també cobreixen ciència, negocis i assumptes globals. A la seva pàgina web penjen totes les presentacions amb l'objectiu de expandir i fer arribar les idees exposades a tothom. Són presentacions de 18 minuts.
M'han arribant referències a la pàgina via diverses fonts. Moltes de les presentacions exposades són genials, i els seus usos poden ser diversos, com a font d'inspiració de futures presentacions, per a practicar anglès, per a apendre coses... Deixo links d'unes quantes:

Jill Bolte parla sobre la seva embòlia. Trobo genial com aquesta dona fa ús de diferents eines, tant visuals, sonores i sinestètiques per arribar a la gent. Aquest és el link de la pàgina de TED Adjunto també la versió amb subtitols al castellà de youtube (partI i partII )

Ken Robinson i la seves idees sobre l'ensenyament. Aquest home utilitza l'humor de manera genial per fer dir-nos que l'educació actual és molt pobre. Link de TED i també he trobat la versió amb subtítols (partI i partII)

També m'han arribat presentacions de la Bonnie Bassler, i sobre com les bactèries es comuniquen entre elles i de la Jane Goodall, i sobre què ens separa dels micos. D'aquestes dues no he trobat traduccions.

dissabte, 28 de març del 2009

Revista Bagant

La meva germana va agafar el llibre on recopilava les entrades al bloc i li va deixar a un amic seu, l'Eduard, per a que li fés un cop de vista. L'eduard coordina l'edició d'una revista a Palau (el meu poble) i em va oferir de participar-hi escribint un article cada tres mesos. El vaig anar a conéixer a casa seva i va resultar ser una persona encantadora.
He preparat aquest escrit com a primer article per a la revista. La revista sortira al juny, o sigui que encara tinc temps. El penjo al blog per si algú me'l vol criticar i així millorar-lo. Ja em direu que us sembla!


De l’efecte placebo a la fe

A medicina es coneix l’efecte placebo com el fenomen en el qual els símptomes en un malalt milloren amb un tractament amb una substància inert a la malaltia tractada.
El pacient creu que està prenent un medicament actiu i respon “com si” fos efectiu. És a dir, millora o fins i tot es cura.
L’efecte placebo té unes propietats molt curioses, ja que els efectes són més important si el pacient té plena confiança en el metge i en el medicament que està prenent, i efectes contradictoris si sap realment que la medicació és placebo. També depèn del metge que ens recepta el placebo, o de la confiança que dóna al pacient; i de la forma del medicament: si és una pastilla, com més gran millor, i si és una injecció, millor que una pastilla.

Moltes medicines alternatives es basen en el control d’aquest efecte, com l’homeopatia, l’acupuntura, etc. Donen un tracte especial i diferencial al pacient. Se’l fa sentir especial, se l’escolta i se li assegura que amb aquest medicament es guarirà. El pacient té el convenciment que el medicament homeopàtic, o les agulles clavades a les orelles, o la polsera imantada amb pedres roses i blanques li funciona.
La medicina tradicional falla moltes vegades en això: obvia l’efecte que té el metge en el pacient i confia plenament en el medicament. S’oblida de convèncer al pacient que allò que li dóna és realment bo i que el sanarà. Aquest és un factor tant o més important en aconseguir que el remei funcioni.

El fet és que si et creus les promeses que et fan, com que el medicament et cura, tens més possibilitats que la promesa es compleixi. I es que si una persona es convenç que una situació té cert significat, tingui o no en tingui, adequa la seva conducta a aquesta percepció, amb conseqüències al mon real.
Hi ha gent que ho utilitza, i a favor seu, o del seu poble, com per exemple els profetes. Es dedicaven a fer prediccions, la majoria d’elles bones, sobre el futur del seu poble. Si eren certes o no, no importava, perquè la gent actuava com si realment ho fossin, o com si s’anessin a produir, i en molt casos, les acabaven provocant.
Et creuries un futuròleg (o agent de borsa) que anuncia la fallida d’un banc? Si molta gent se’l creu i corre al banc a treure el seus diners, aquest es quedarà sense efectiu, perquè té la major part invertit i causarà sens dubte la fallida, estigui bé financerament o no. El futuròleg és bo? O ell mateix ha creat que la seva predicció es compleixi?

I com utilitzar tot aquest coneixement en favor nostre?
A nivell educatiu, els alumnes sobre els que s’han creat més expectatives tenen un rendiment més alt, independentment del seu potencial. Els alumnes estudien i es comporten en funció del que s’espera d’ells. Si les expectatives són altes el rendiment serà alt també. És un efecte conegut a psicologia, es diu efecte pigmalion.
Sembla com si les profecies tendeixen a realitzar-se quan existeix un fort desig per a que així sigui, és a dir, creure que podem fer qualsevol cosa, sigui cert o no, i actuant com a tal, ens fa mes proper de realitzar-ho.Si a això se li diu fe... doncs hem de tenir-la, ja que sols per creure en els nostres somnis, ja som molt més a prop de materialitzar-los.

dissabte, 31 de gener del 2009

Aprofitament de la llum solar

Fa uns dies l'Elias em va recomanar visitar aquesta pàgina web: http://www.espaciosolar.com/fibra_optica.html .
Es tracta d'una empresa que comercialitza un sistema que permet tenir llum natural a llocs de la casa on no hi ha finestres. El sistema consta de tres parts:
- colector de llum: situat a la teulada de l'edifici
- feix de "cables" de fibra òptica: per transportar la llum
- emisors de llum: per emetre la llum com si d'una bombeta o fluorescent es tractés.
Aquests sistemes existien? La veritat es que sí. Però en comptes de fibra òptica s'utilitzaven complicats sistemes de miralls i tubs, el que feia la instal·lació realment complicada per a arribar a segons quins llocs de l'edifici. En aquest sistema la instal·lació consisteix a "passar" cables; com si d'electricitat es tractés. Aquests si que són els veritables "cables de la llum"!

dijous, 22 de gener del 2009

Homeopatia

Estreno una nova secció al blog: peticions.
Fa dos dissabtes em van demanar que estudiés perquè pot desaparéixer un mal al canell després de pendre's unes pastilles homeopatiques. I apa, el xavalin a fer la recerca per la xarxa per saber què és la homeopatia. La més clara de les pàgines, com no, la wikipedia, però és un pèl extensa.
Es coneix l'homeopatia com una medicina alternativa que es basa en dos punts:
- "el similar es cura amb el similar"; és a dir que les malalties es curen prenent substancies tòxiques similars a les que provoquen la malaltia.
- la dilució. En medicina l'eficàcia del principi actiu es proporcional a la dosi que en prens. Com més en prens, més gran és l'efecte (positiu i/o negatiu). En la homeopatia és al revés. Com més diluit més potent és.
Per fabricar "medicaments" homeopàtics es necessari dos processos: "Dilució", es disol la "toxina" en aigua i "sucusio" en que s'agita la mescla per a que es tranfereixi l'essencia espiritual de la substància a l'aigua. Amb aquest raonament, quan més disolta està la substància i més agitada, més potent és. Així una 30x es més potent que una 10x perque s'ha disol i agitat 30 vegades. Evidentment després de disoldre-la tantes vegades ja gairebé no queda substància a l'aigua, (el que t'assegura la inocuitat del medicament), però com s'ha agitat també moltes vegades, l'efecte que et provoca es molt superior.
Cientificament parlant, no hi ha cap estudi que demostri que l'efecte de la homeopatia sigui superior al efecte placebo.
O sigui, que si un dia algú té mal de cap, que vagi al metge, tot i que l'atenguin amb desgana i amb presses. I que si va a l'homeòpata, de segur que l'atendran molt bé, seran molt agradables i l'escoltaran, però les pastilles que li receptin tindran, com a molt, el mateix efecte que pendre's unes "juanoles" pensant que la regalèsia va bé pel mal de cap.
Espero no haver trencat l'efecte placebo de qui pren pastilles homeopàtiques i ara mateix estigui llegint això...

dilluns, 19 de gener del 2009

"La meta"

He acabat de llegir "la Meta - un proceso de mejora continua- de Eliyahu M. Goldratt

Es la història d'un director d'una fàbrica a punt de tancar que aconsegueix "in extremis" salvar-la i convertir els números negatius de l'empresa en positius.
En el llibre s'explica el procés de com el protagonista rep l'ajuda d'un consultor (que resulta ser el mateix escriptor) per a girar la truita a la situació. El consultor utilitza el mètode socràtic per a ensenyar al director de fàbrica -només s'aprenen les coses si un les pensa i arriba a la solució per un mateix- fent les preguntes i els seggeriments exactes en el moment adequat. La pregunta clau: -i que no para de repetir- és -i quin és l'objectiu de fer això?- ó -i perquè fas allò?- i -que esperes aconseguir fent allò altre? - Tot preguntes bàsiques... Finalment el director ha de lluitar amb tota l'organització per a fer les coses de manera diferent a les que tradicionalment s'han fet; i només així aconsegueix canviar la tendència. No pots esperar un resultat diferent si fas sempre el mateix!
L'autor és un físic israelí especialitzat en processos industrials i que ha originat teories d'organització empresarials; una d'elles és la teoria de restriccions
(TOC-Theory of constraints-)

divendres, 16 de gener del 2009

Un parell de videos

Ha començat el 2009 i jo encara sense actualitzar el blog. Se m'acumula la feina! Un llibre per resumir, unes peticions a cumplir, i un quants videos que m'agradaria compartir. Començaré per aquest parell de videos que he trobar a la xarxa i que no tenen desperdici.
1. video de Steve Jobs El primer consisteix en un discurs del CEO d'Appel, Steve Jobs, davant d'estudiants universitaris en l'apertura del curs. Tres lliçons en 15 minuts. Val la pena sentir-ho.
2. video de Severn Suzuki He descobert aquest video aquest nadal. Resulta que és un clàssic, del 1992, però jo del desconeixia totalment. Una nena, amb un llenguatge planer i senzill, recorda a la ONU als dirigents del món el perquè estan allà. I els hi demana una cosa, que si no saben com arreglar el món, almenys que no el destrossin. Impressionant!