dissabte, 31 de gener del 2009
Aprofitament de la llum solar
dijous, 22 de gener del 2009
Homeopatia
Fa dos dissabtes em van demanar que estudiés perquè pot desaparéixer un mal al canell després de pendre's unes pastilles homeopatiques. I apa, el xavalin a fer la recerca per la xarxa per saber què és la homeopatia. La més clara de les pàgines, com no, la wikipedia, però és un pèl extensa.
Es coneix l'homeopatia com una medicina alternativa que es basa en dos punts:
- "el similar es cura amb el similar"; és a dir que les malalties es curen prenent substancies tòxiques similars a les que provoquen la malaltia.
- la dilució. En medicina l'eficàcia del principi actiu es proporcional a la dosi que en prens. Com més en prens, més gran és l'efecte (positiu i/o negatiu). En la homeopatia és al revés. Com més diluit més potent és.
Per fabricar "medicaments" homeopàtics es necessari dos processos: "Dilució", es disol la "toxina" en aigua i "sucusio" en que s'agita la mescla per a que es tranfereixi l'essencia espiritual de la substància a l'aigua. Amb aquest raonament, quan més disolta està la substància i més agitada, més potent és. Així una 30x es més potent que una 10x perque s'ha disol i agitat 30 vegades. Evidentment després de disoldre-la tantes vegades ja gairebé no queda substància a l'aigua, (el que t'assegura la inocuitat del medicament), però com s'ha agitat també moltes vegades, l'efecte que et provoca es molt superior.
Cientificament parlant, no hi ha cap estudi que demostri que l'efecte de la homeopatia sigui superior al efecte placebo.
O sigui, que si un dia algú té mal de cap, que vagi al metge, tot i que l'atenguin amb desgana i amb presses. I que si va a l'homeòpata, de segur que l'atendran molt bé, seran molt agradables i l'escoltaran, però les pastilles que li receptin tindran, com a molt, el mateix efecte que pendre's unes "juanoles" pensant que la regalèsia va bé pel mal de cap.
Espero no haver trencat l'efecte placebo de qui pren pastilles homeopàtiques i ara mateix estigui llegint això...
dilluns, 19 de gener del 2009
"La meta"
Es la història d'un director d'una fàbrica a punt de tancar que aconsegueix "in extremis" salvar-la i convertir els números negatius de l'empresa en positius.
En el llibre s'explica el procés de com el protagonista rep l'ajuda d'un consultor (que resulta ser el mateix escriptor) per a girar la truita a la situació. El consultor utilitza el mètode socràtic per a ensenyar al director de fàbrica -només s'aprenen les coses si un les pensa i arriba a la solució per un mateix- fent les preguntes i els seggeriments exactes en el moment adequat. La pregunta clau: -i que no para de repetir- és -i quin és l'objectiu de fer això?- ó -i perquè fas allò?- i -que esperes aconseguir fent allò altre? - Tot preguntes bàsiques... Finalment el director ha de lluitar amb tota l'organització per a fer les coses de manera diferent a les que tradicionalment s'han fet; i només així aconsegueix canviar la tendència. No pots esperar un resultat diferent si fas sempre el mateix!
L'autor és un físic israelí especialitzat en processos industrials i que ha originat teories d'organització empresarials; una d'elles és la teoria de restriccions (TOC-Theory of constraints-)
divendres, 16 de gener del 2009
Un parell de videos
1. video de Steve Jobs El primer consisteix en un discurs del CEO d'Appel, Steve Jobs, davant d'estudiants universitaris en l'apertura del curs. Tres lliçons en 15 minuts. Val la pena sentir-ho.
2. video de Severn Suzuki He descobert aquest video aquest nadal. Resulta que és un clàssic, del 1992, però jo del desconeixia totalment. Una nena, amb un llenguatge planer i senzill, recorda a la ONU als dirigents del món el perquè estan allà. I els hi demana una cosa, que si no saben com arreglar el món, almenys que no el destrossin. Impressionant!