CHINA

A finals del mes passat vaig estar 10 dies a Xina!

Vaig visitar diferents ciutats xineses. El primer que em va sorprendre va ser el caos circulatori i la contaminació de les ciutats. Els carrers estaven plens de gent, moltes bicis i motos electriques, cotxes per tot arreu, peatons que se la juguen a cada pas de zebra, gent que no fa cas dels semàfors ni de les linies que delimiten els carrils, a l'autopista la gent no fa cas de carrils lents ni ràpids i avança per on pot, fins i tot pel voral... I la contaminació... vaig anar a correr dos dies pel matí i quan portava una estona costava respirar. I el pitjor era un gust de fum a la gola. Estava en un hotel al costat d'un riu i l'altra banda es veia difuminada! I no era boira! Hi havia un passeig prop del riu i pel matí mentre jo corria, vaig creuar-me amb molt xinesos fent tai-chi!

El que si vaig gaudir va ser el menjar. Era prou bo! Vaig probar moltes coses diferent i boníssimes: peixos saltarins arrebossats, arrels de loto, tofu fet de mil maneres, arros amb carn de tortuga, anguiles... El que no vaig menjar, van ser els cucs de seda, serps o gripaus (com els de la foto)

El diumenge vaig tenir lliure i vaig aprofitar per fer turisme a Shanghai. Em donava la sensació que estava en mig de la pelicula Blade Runner: gratacels enormes, gent de moltes cultures a tot arreu, pantalles publicitàries gegants, només faltaven els "punkies" de la peli...

Vaig pujar al Shanghai World Financial Center, uns dels edificis més alts del món, que té una terrassa a 492 metres! L'ascensor va trigar més d'un minut a pujar a dalt de tot i tant per pujar com per baixar em van fer mal del oïdes...

Ja que era a prop vaig anar a veure el tren de levitació magnètica, i després vaig anar a comprar records per a la familia.

Van ser 10 dies molt intensos en els que vaig veure coses noves gairebé cada minut! Estressant!

Segon article publicant a Bagant

Aquest es el segon article que em publiquen... al Bagant de tardor!

Si algú se'l vol llegir...

Principi de causa - efecte i responsabilitat

Tot efecte té la seva causa i tota causa el seu efecte. Aquesta és una llei universal que aprenem de petits, moltes vegades de manera inconscient, i que ens serveix per interpretar el món.

Imaginem-nos un dia al volant del cotxe sentint la ràdio, i escoltem dues notícies que no ens agraden gens: per exemple, que s’ha declarat un incendi a una muntanya propera i que en aquest país el fracàs escolar afecta a un de cada tres nens. De manera automàtica, el nostre cervell es posa en funcionament buscant causes a aquests efectes. En el primer cas visualitzem un piròman a la muntanya i en el segon cas ens indignem i li diem al nostre acompanyant que l’escola pública deixa molt que desitjar.

La recerca de causes que provoquen un efecte pot ser una tasca complexa, més quan el nombre de causes és elevat i quan hi ha alguna que pot influir més que les altres.

Greenpeace va estudiar les causes dels incendis forestals i va identificar diferents perfils de gent que de manera conscient o inconscient provoca incendis: piròmans, caçadors, persones imprudents que tiren burilles o es deixen enceses barbacoes i agricultors o ramaders que fan focs per mantenir el camp o controlar els matolls.
Molt sovint la realitat difereix molt del que pensem. Per increïble que sembli per cada incendi que provoca un piròman, els agricultors o ramaders són responsables de deu!

En el cas educatiu passa quelcom similar. Anomenem causes que podrien provocar el fracàs escolar: si l’escola del nen és pública o privada, els professors que ha tingut l’alumne, els mètodes didàctics i els mitjans materials que disposa l’escola.

Segons els resultats d’un estudi –informe Pisa- resulta que la causa principal al fracàs escolar és una altra: el nivell cultural dels pares. Crear un ambient d’amor a la lectura a casa és molt més important que l’escola que pugui anar el nen.
Resulta doncs, que la màxima responsabilitat d’una bona educació no és de l’escola, ni del professor ni del material que disposen a classe. És nostra i dins de casa!

I perquè hem errat tant en ambdós casos? Segurament, els mitjans de comunicació tenen força a veure, i les converses que tenim amb els amics o veïns. Jo també afegiria que ens agraden les causes que ens treuen responsabilitat. Imaginar-nos un piròman, algú estrany i rebuscat és molt més agradable que la del pagès familiar. Culpant l’escola pública ens alliberem de la obligació de servir d’exemple a casa estudiant i aprenent cada dia alguna cosa nova com a adults.

La nostra manera de comportar-nos influeix al món que ens rodeja. I hauríem d’estar contents. Tot i que suposa feina. Tenir el control de causes que provoquen efectes no desitjats implica la responsabilitat d’actuar, ja que en bona part, la forma del món que ens rodeja depèn de nosaltres mateixos.