diumenge, 21 de setembre del 2008

Cradle to cradle

Dissabte nit: 1:30. Abans d'anar a dormir poso un segon la tele i a la 2 feien 'la noche temática'. I veig un paio amb 'pajarita' parlant de sostenibilitat. I penso... un freaky... no li dono ni 20 segons... Tres quarts d'hora més tard encara estava enganxat a la tele escoltant-lo.
Es tractava de William McDonough, i al documental explicava com, juntament amb Michael Braungart, havien colaborat amb unes quantes empreses desenvolupant projectes sostenibles. Proposaven plantejaments molt diferents pel que fa a sostenibilitat. Les famoses tres R's de la sostenibilitat -reduir, reutilitzar i reciclar- es queden curtes davant el seu concepte. Al contrari, només fan que allargar l'agonia, ja que no deixem de consumir recursos. La clau radica en el disseny del producte o procés que es crea, com ara una casa, un ambientador, una nau industrial o un envoltori de gelat, etc. Es basen en la natura, en la qual un arbre crea més energia de la que consumeix, o les escombreries que genera una espècie és aprofitada per una altre com a aliment.
Al documental van presentar diferents dissenys de cases en les quals l'energia consumida era menor que la produida. L'important, deien, no és utilitzar bombetes de baix consum en comptes de les incandescents, ja que continues necessitant electricitat, sino dissenyar les finestres de manera que necessitis tenir les llums enceses el menor temps possible, les teulades orientades per aprofitar òptimament l'energia solar, i aprofitar la ventilació creuada evitant la necessitat de posar aire acondicionat, etc.
També van explicar que van treballar amb Unilever creant un envoltori de gelat que no només era reciclable. Ells anaven més enllà, l'envoltori era líquid a temperatura ambient, de manera que el podies tirar allà on sigui que es desfeia. A més l'envoltori tenia llavors de plantes, de manera que pel fet de tirar l'envoltori contribuies a la natura ja fos per a que germinessin plantes o per a que els ocells s'alimentessin.
Com no, han escrit un llibre: De_la_cuna_a_la_cuna; que ja està a la cua de llibres que he de llegir.

dijous, 4 de setembre del 2008

Gimnàs generador d'energia elèctrica

Quan vaig veure aquesta noticia fa poc
http://www.environmentalgraffiti.com/sciencetech/gym-generates-energy-from-pedal-power/2112
vaig recordar que en el seu dia vaig fer els números per a veure si aquesta idea era viable energèticament o no.Spinning Class
La noticia fa referència a un gimnàs obert recentment on els propis usuaris cremen calories en unes bicis amb dinamos incorporades i bateries que emmagatzemen l'energia elèctrica. Això els serveix per estalviar electricitat i es veu reflexat en el cost de la mensualitat per l'esportista.
Doncs un dia fent bici estàtica vaig pensar en quelcom similar i vaig calcular si la generació d'energia elèctrica donada per una bici i després venuda a la companyia podria a ser rentable o no.
De manera resumida: la potència d'una persona fent pedals és d'uns 100Watts (trobat per la xarxa). Farien falta 10 persones fent pedals al mateix temps durant una hora per a generar 1Kwh. El preu del Kwh (el que comprem a casa) està sobre els 10 centims. El que ens dóna una trista recompensa: si la companyia ens compra l'energia produida per 10 persones durant una hora al mateix preu que la ven surten uns beneficis de... 1 cèntim per persona! (bé, i unes calories de menys i l'esperança de vida una mica més llarga).
Si la companyia es veiés forçada a comprar-nos l'energia a un preu superior al que el ven (com passa ara amb la solar) podrem multiplicar el cèntim per 4 ó 5, no ens dóna ni per "pipes".
Com a negoci diria que no és gaire rentable...

dimarts, 2 de setembre del 2008

Motos elèctriques

Durant els jocs olímpics, en una entrevista al ministre d'exteriors, els paios de Gomaespuma li van preguntar que perquè a Xina abunden els vehicles elèctrics, -es veu que moltíssima gent es mou a Pequin amb motos i bicis elèctriques- mentre que a Europa encara estem cremant petroli per moure'ns.
El ministre va venir a dir que era un problema de protecció d'empreses europees fabricants de motos. O sigui, que perquè quatre companyies europees no volen gastar-se un duro en desenvolupar nous motors elèctrics (després d'un segle de motor de benzina) per a les seves motos, ens hem de respirar el plom a les nostres ciutats.
He estat buscant algun exportador europeu de motos elèctriques i he trobat alguna informació, tampoc gaire, la veritat! El millor resum del que hi ha disponible l'he trobat en aquest bloc:
Si que hi alguna al mercat, i no són gaire cares! També es pot veure més coses aqui: