NacioDigital: Visions de la muntanya

Article publicat al diari NacioDigital: 
 http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/21771/visions/muntanya

No és pas que la paraula ‘seny’ la que ha donat nom a la muntanya que s’alça al costat nostre. Ni tampoc crec que sigui una qualitat especial de la gent que l’habita, més aviat sembla que al contrari. A mesura que ha passat el temps ens hem tornat menys assenyats amb el tracte que li donem.
Els mariners romans que venien en vaixell l’anomenaven Mont-Signus perquè els servia de senyal per situar-se quan arribaven a la costa. Aquella muntanya però ja havia estat ocupada i explotada molt abans dels romans. Sembla que el nom ens ve del llatí, tot i que la gent dels poblats que els romans anomenaven ibers ja havien començat a modificar el seu paisatge pasturant els seus ramats de cabres i ovelles i ensenyaven de pares a fills el valor de la terra que conreaven. Hi ha ressenyes que ja en l’època romana s’hi explotaven els recursos minerals que posteriorment s’hi van intensificar. És l’únic punt de la península ibèrica on es troben ametistes, i a diferents mines també s’ha extret fluorita, baritina i galena. També s’han extret materials per a la construcció, un dels motors econòmics de la zona.
 

Tot i així si hem d’assenyalar el recurs més singular que dóna i ha donat la muntanya és el forestal. Les pinedes, els alzinars, la fageda i els castanyers no només van ser refugi de bandolers sinó que han alimentat a moltes famílies de la muntanya. Tradicionalment s’ha explotat la llenya i el carbó per cremar, i la fusta per mobles i per la construcció. I també hi trobem forns on es fabricava pega i quitrans que servien per calafatar les vaixells que es construïen a les drassanes del Maresme. Les naus elaborades amb fusta d’aquests boscos van comercialitzar béns i sembrar el pànic a la Mediterrània a la baixa edat Mitjana.

La gent de la muntanya també va dissenyar i construir pous de neu que proporcionava el fred necessari per conservar aliments o perquè al més d’estiu els senyors de Barcelona de segles que s’ho podien pagar es poguessin prendre un refresc ben fred al local de moda de la capital. Avui és l’aigua embotellada de la muntanya la que treu la set a mitja península.

L’explotació d’aquests mateixos boscos van ser l’origen d’una industria nova a mitjans del segle XX i que es va situar a la vall amb millors comunicacions. I aquestes millors comunicacions han portat excursionistes, restaurants, bars, càmpings, cases de colònies, cues a l’AP7 i col·lapses a Sant Celoni els diumenges a les tardes de tardor quan milers de turistes es barallen per trobar un metre quadrat lliure de sòl per recollir un pinetell, un cep o una castanya.

I els temps passa i el paisatge canvia. A les entrades de tots els pobles de la muntanya ara llueix una gran bandera, i no una senyera, sinó una estelada, que potser fa entreveure altres tipus de canvis.  

Al llarg dels segles la muntanya ha tingut un significat diferent per tots els que hem  viscut a prop d’ella. Per mi significa sortides en bicicleta, natura i punt d’unió amb tota la gent que com jo l’estima i la respecta.

D’aquí a un temps nosaltres ja no hi serem i estic convençut que pels nostres fills i néts el seu significat serà un altre. Però ella estarà allà enfilant-se al cel i mirant les formigues que sens dubte tots nosaltres som per ella.

Mentrestant ens observa, i sense somriure ens diu: Sis plau, pareu de fer forats per abocar escombraries i tracteu-me amb seny!