Article publicat al NacioDigital:
Quan estàs de viatge per la
península, un dels aspectes que et recorda que vius prop d’una muntanya
especial és quan fas el simple gest de veure aigua embotellada. Vas a un
restaurant a Madrid i et serveixen aigua envasada a Viladrau, al supermercat de
la costa del Sol et trobes a l’etiqueta dels envasos els noms de fonts de Sant
Esteve de Palautordera o d’Espinelves, a la botigueta ‘d’ultramarinos’ d’un
poblet gallec et trobes aigua embotellada a Sant Hilari i a l’únic bar d’un poble
extremeny et serveixen aigua d’Arbúcies.
Gairebé quatre de cada cinc
litres de l’aigua que s’embotella a Catalunya surt del Montseny, que representa
prop d’una tercera part de tota l’aigua envasada a l’estat espanyol .
Moltes empreses, unes petites i
de tradició catalana, i d’altres grans i multinacionals com Nestlé o Danone han
insertat els seus fiblons a la muntanya en forma de tubs i bombes hidràuliques per
succionar l’or transparent que brolla de les fonts del Montseny.
I què té aquesta muntanya que la
fa ser tant especial per a què vinguin tants de fora a extreure l’aigua?
La clau és que els seus pous no
entenen de sequera. La roca mare del massís és el granit, en principi
impermeable a l’aigua, però què a base d’anys de pluges, l’aigua ha anat
facturant i esmicolant localment formant el característic sauló de la muntanya.
Aquest afavoreix el pas de l’aigua i la filtració. A l’interior de la muntanya,
part de la massa granítica s’ha transformat en un llit de sauló rodejat de
zones de granit inalterat i impermeable. Aquest espai que forma el sauló es pràcticament
una esponja i emmagatzema l’aigua formant un pou. El temps de trànsit entre que
plou o neva i l’aigua s’absorbeix i arriba a les fonts pot ser entre 10 i 15
anys, suficient per que es dissolguin les sals i minerals i es pugui embotellar
l’or transparent amb una composició química idònia.
Al clima mediterrani les pluges
solen ser a la primavera i a la tardor, però degut a l’altitud i la proximitat
al mar al Montseny s’infiltra aigua a totes les estacions de l’any. A l‘hivern
quan hi plou sol ser en forma de neu quedant un casquet blanc que dura uns dies
o setmanes afavorint l’absorció lenta d’aigua de l’interior de la terra. A l’estiu
es formen les famoses boires per les corrents d’aire humit i càlid del mar que
es refreda i condensa quan arriba als cims del Montseny i que permet que les
fagedes (típiques de climes freds) es desenvolupin al massís.
En un futur proper ens espera un
canvi en el clima provocat per l’augment de les emissions a l’atmosfera de
gasos d’efecte hivernacle. Molt probablement les pluges seran més escasses o
esporàdiques i la gestió dels recursos hidrològics, com els que té i tindrà el
massís del Montseny seran clau per a que
puguem continuar amb el nostre nivell de vida i benestar. Ara mateix, però,
tant la propietat dels pous com la seva explotació es troben a mans privades, a
diferència de l’aigua dels rius i embassaments que és pública.
Als anys vuitanta a Sant Celoni
havíem d’omplir garrafes d’aigua de cisternes posades als carrers perquè hi va
haver un estiu amb restriccions d’aigua potable mentre curiosament brollava aigua
dels pous de la muntanya propera. Tant de bo aquest record que mantinc de quan
era petit quedi sols a la memòria i no es repeteixi en un futur amb pluges incertes.
Toni Broncano - Grup d’Escriptors del Montseny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada