"El Arte de la guerra" de Sun Tzu

Fa uns dies estava llegint un article en un diari que parlava sobre com estava ja afectant la crisi a moltes empreses. L'autor de l'article recomanava als empresaris amb problemes que tornessin als origens i llegissin "el arte de la guerra" com a font d'inspiració per afrontar diferents conflictes.
El dia següent ja tenia el llibre a les meves mans. I en una edició il·lustrada amb tapa dura i de tela! Tot al voltant d'aquest llibre resulta si més no, estrany. Va ser escrit fa més de 25 segles a Xina, i es composa d'un recull de consells de guerra. La majoria dels consells poden ser extrapolables a moltes disciplines, i d'aqui que el llibre sigui recomanat per temes d'estrategia.

Escric només dues de les idees que dóna el llibre i que considero les més relevants:
- Sun Tzu considera els millors mestres aquells que guanyen guerres sense necessitats de combatre, tot i que no els dona reputació ni mèrit per la batalla. 25 segles més tard ens continua passant igual. No sabem valorar la gent que realitza els seus projectes personals o professionals sense crear conflictes. Pensem que els conflictes existeixen sempre i li donen més mèrits i diem "quin collons" a qui millor els afronta i baralla. En canvi no donem mèrits a la gent que fa les coses sense barallar-se, i senzillament pensem que ho han tingut molt fàcil, o que ha estat qüestió de sort; quan molt probablement han sabut resoldre el conflicte abans que passés, i per tant no han hagut de combatre.
- També dóna molta importancia al coneixement que tens del rival. És tant o més important coneixe's a si mateix com a qui t'enfrontes; "si et coneixes a tu i a l'enemic segurament guanyaras, si no coneixes al rival pero si a tu mateix, tens tantes possibilitats de guanyar com de perdre; i si no et coneixes a tu ni al rival, perdras segur.
Es diu que aquest manual va inspirar a Napoleó, Maquiavel o Mao Tse Tung, i avui en dia s'ha convertit en un text clau per a interessats en la complexitat de les relacions humanes en general.