dilluns, 28 d’abril del 2008

Doctrina del xoc

He acabat (per fi) el llibre "La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre", de Naomi Klein.
Dic "per fi" perquè "acollona", és un llibre que fa molta por.
Consisteix en una descripció cronològica dels experiments dels capitalistes extrems sobre les economies de diversos països. Milton Friedmann (premi nobel d'economia) és el principal exponent de l'anomenada escola de Xicago. La seva ideologia econòmica consisteix en la implantació del liberalisme més extrem a les economies nacionals. Qualsevol acció de l'estat a l'ensenyament, programes socials o empreses públiques és entés com intrusió al lliure estat de la naturalesa (econòmica). Segons ells l'economia s'autoregula per ella mateixa.
L'escola de Xicago va trobar infinites dificultats inicials per poder aplicar les seves teories, degut a la impopularitat dels governs que proposaven deixar d'invertir en la seva gent. Com ho van aconseguir? Doncs van seguir la premisa que despres d'un estat de xoc, la gent ho accepta tot. És ben bé que després de "fotre't una pallissa", no bé d'un cop de peu més.
El llibre explica com aquesta gent va aplicar la seves teories econòmiques a Indonèsia, Xile, despres del cop d'estat i milers de persones perseguides i torturades per l'estat, a Argentina (idem), Uruguai, Brasil, Xina, a Bolivia, Polònia, Russia, Gran Bretanya o Estats Units. Sempre aprofitant un estat de xoc, com un cop d'estat, una destrucció brusca del comunisme, un tsunami, inundacions...
Conseqüències: empreses estatals venudes a grans multinacionals, desaparició de la classe mitjana, desigualtats socials, substitució de l'educació pública per privada.
He passat molta por llegint el llibre.