Si algú se'l vol llegir...
Principi de causa - efecte i responsabilitat
Tot efecte té la seva causa i tota causa el seu efecte. Aquesta és una llei universal que aprenem de petits, moltes vegades de manera inconscient, i que ens serveix per interpretar el món.
Imaginem-nos un dia al volant del cotxe sentint la ràdio, i escoltem dues notícies que no ens agraden gens: per exemple, que s’ha declarat un incendi a una muntanya propera i que en aquest país el fracàs escolar afecta a un de cada tres nens. De manera automàtica, el nostre cervell es posa en funcionament buscant causes a aquests efectes. En el primer cas visualitzem un piròman a la muntanya i en el segon cas ens indignem i li diem al nostre acompanyant que l’escola pública deixa molt que desitjar.
La recerca de causes que provoquen un efecte pot ser una tasca complexa, més quan el nombre de causes és elevat i quan hi ha alguna que pot influir més que les altres.
Greenpeace va estudiar les causes dels incendis forestals i va identificar diferents perfils de gent que de manera conscient o inconscient provoca incendis: piròmans, caçadors, persones imprudents que tiren burilles o es deixen enceses barbacoes i agricultors o ramaders que fan focs per mantenir el camp o controlar els matolls.
Molt sovint la realitat difereix molt del que pensem. Per increïble que sembli per cada incendi que provoca un piròman, els agricultors o ramaders són responsables de deu!
En el cas educatiu passa quelcom similar. Anomenem causes que podrien provocar el fracàs escolar: si l’escola del nen és pública o privada, els professors que ha tingut l’alumne, els mètodes didàctics i els mitjans materials que disposa l’escola.
Segons els resultats d’un estudi –informe Pisa- resulta que la causa principal al fracàs escolar és una altra: el nivell cultural dels pares. Crear un ambient d’amor a la lectura a casa és molt més important que l’escola que pugui anar el nen.
Resulta doncs, que la màxima responsabilitat d’una bona educació no és de l’escola, ni del professor ni del material que disposen a classe. És nostra i dins de casa!
I perquè hem errat tant en ambdós casos? Segurament, els mitjans de comunicació tenen força a veure, i les converses que tenim amb els amics o veïns. Jo també afegiria que ens agraden les causes que ens treuen responsabilitat. Imaginar-nos un piròman, algú estrany i rebuscat és molt més agradable que la del pagès familiar. Culpant l’escola pública ens alliberem de la obligació de servir d’exemple a casa estudiant i aprenent cada dia alguna cosa nova com a adults.
La nostra manera de comportar-nos influeix al món que ens rodeja. I hauríem d’estar contents. Tot i que suposa feina. Tenir el control de causes que provoquen efectes no desitjats implica la responsabilitat d’actuar, ja que en bona part, la forma del món que ens rodeja depèn de nosaltres mateixos.
2 comentaris:
Felicitats Toni, crec que amb aquest article t'has superat, no només per el tema tractat sino per la redacció en si. Segueix així
Moltíssimes gràcies, Ramon
Publica un comentari a l'entrada