Revista Bagant

La meva germana va agafar el llibre on recopilava les entrades al bloc i li va deixar a un amic seu, l'Eduard, per a que li fés un cop de vista. L'eduard coordina l'edició d'una revista a Palau (el meu poble) i em va oferir de participar-hi escribint un article cada tres mesos. El vaig anar a conéixer a casa seva i va resultar ser una persona encantadora.
He preparat aquest escrit com a primer article per a la revista. La revista sortira al juny, o sigui que encara tinc temps. El penjo al blog per si algú me'l vol criticar i així millorar-lo. Ja em direu que us sembla!


De l’efecte placebo a la fe

A medicina es coneix l’efecte placebo com el fenomen en el qual els símptomes en un malalt milloren amb un tractament amb una substància inert a la malaltia tractada.
El pacient creu que està prenent un medicament actiu i respon “com si” fos efectiu. És a dir, millora o fins i tot es cura.
L’efecte placebo té unes propietats molt curioses, ja que els efectes són més important si el pacient té plena confiança en el metge i en el medicament que està prenent, i efectes contradictoris si sap realment que la medicació és placebo. També depèn del metge que ens recepta el placebo, o de la confiança que dóna al pacient; i de la forma del medicament: si és una pastilla, com més gran millor, i si és una injecció, millor que una pastilla.

Moltes medicines alternatives es basen en el control d’aquest efecte, com l’homeopatia, l’acupuntura, etc. Donen un tracte especial i diferencial al pacient. Se’l fa sentir especial, se l’escolta i se li assegura que amb aquest medicament es guarirà. El pacient té el convenciment que el medicament homeopàtic, o les agulles clavades a les orelles, o la polsera imantada amb pedres roses i blanques li funciona.
La medicina tradicional falla moltes vegades en això: obvia l’efecte que té el metge en el pacient i confia plenament en el medicament. S’oblida de convèncer al pacient que allò que li dóna és realment bo i que el sanarà. Aquest és un factor tant o més important en aconseguir que el remei funcioni.

El fet és que si et creus les promeses que et fan, com que el medicament et cura, tens més possibilitats que la promesa es compleixi. I es que si una persona es convenç que una situació té cert significat, tingui o no en tingui, adequa la seva conducta a aquesta percepció, amb conseqüències al mon real.
Hi ha gent que ho utilitza, i a favor seu, o del seu poble, com per exemple els profetes. Es dedicaven a fer prediccions, la majoria d’elles bones, sobre el futur del seu poble. Si eren certes o no, no importava, perquè la gent actuava com si realment ho fossin, o com si s’anessin a produir, i en molt casos, les acabaven provocant.
Et creuries un futuròleg (o agent de borsa) que anuncia la fallida d’un banc? Si molta gent se’l creu i corre al banc a treure el seus diners, aquest es quedarà sense efectiu, perquè té la major part invertit i causarà sens dubte la fallida, estigui bé financerament o no. El futuròleg és bo? O ell mateix ha creat que la seva predicció es compleixi?

I com utilitzar tot aquest coneixement en favor nostre?
A nivell educatiu, els alumnes sobre els que s’han creat més expectatives tenen un rendiment més alt, independentment del seu potencial. Els alumnes estudien i es comporten en funció del que s’espera d’ells. Si les expectatives són altes el rendiment serà alt també. És un efecte conegut a psicologia, es diu efecte pigmalion.
Sembla com si les profecies tendeixen a realitzar-se quan existeix un fort desig per a que així sigui, és a dir, creure que podem fer qualsevol cosa, sigui cert o no, i actuant com a tal, ens fa mes proper de realitzar-ho.Si a això se li diu fe... doncs hem de tenir-la, ja que sols per creure en els nostres somnis, ja som molt més a prop de materialitzar-los.