Els autors proposen una transformació de la industria gràcies al disseny ecologicament inteligent. Industria i medi ambient son vistos com adversaris quan poden ser perfectament complementaris, combinant-se per a millorar el benefici de l'empresa i del planeta.
També distingeixen entre dos conceptes,
- la ecoeficiencia, consistent en l'intent de generar el mínim residu d'un procés, o l'us de la mínima energia possible,
- i la ecoefectivitat, que diu que els residus generats en sí, no són el problema, si es que deprés es poden aprofitar per a d'altres processos. D'aqui el hi ve el concepte de "residu=menjar". Totes les entrades i les sortides de materials han de ser nutrients tècnics o biològics.
També distingeixen entre els materials que reciclats tenen un valor igual o superior a l'anterior, (suprareciclat) i els que donen lloc a pèrdua de valor (infrareciclats). Per exemple el reciclat del paper es un clar exemple de infrareciclatge, ja que el paper perd propietats a mesura que es recicla, i cada vegada s'ha d'utilitzar més clor i productes químics per a reutilitzar-lo, en canvi l'ús de fibres de PET per a la fabricació de roba és un exemple de suprareciclatge.
Els autors es van inspirar en la natura quan van desenvolupar les seves idees. Posen l'exemple d'un cirerer (o qualsevol arbre). El cirerer agafa nutrients de la terra i del medi i els utilitza en benefici propi. Crea fulles i flors que a la tardor cauen. Això no sembla gaire eficient! Però està alimentant la fauna de la zona. El residu del cirerer és utilitzat com aliment per un munt d'insectes. A la natura no es troben residus que no s'utilitzin per alguna altra espècie.
A partir d'aquestes idees proposen una nova revolució industrial, (tenen aquesta mena de ingeniuitat que m'encanta i que els farà tenir èxit) en la qual els beneficis empresarials aniran lligats als beneficis mediambientals.
2 comentaris:
Malauradament, d'intents d'incorporar els costos ambientals en els processos productius n'hi ha hagut molts, així com integrar les nostres decisions de compra cap a productes que respectin el medi ambient. Com es diu normalment, un per l'altre els deures sense fer. Els compradors no prenem les decisions de compra basant-nos en els costos ambientals (o almenys no de forma generalitzat) i per tant, les polítiques empresarials de respecte al medi ambient són més d'aparador que reals.
Estic d'acord que cal incorporar aquests costos dins la dinàmica de funcionament social-econòmic.
Una visió complementària a la dels autors és la responsabilitat social corporativa http://es.wikipedia.org/wiki/Responsabilidad_social_corporativa
Si, tens raó, els consumidors (normalment) tenim poca visió quan comprem els productes, gairebé sempre ens limitem a una qüestió de cost, i no pensem en possibles implicacions, ja siguin mediambientals o socials. I conseqüentment, moltes vegades la manera de vendre més implica baixant el preu menyspreant d'altres factors, com l'efecte mediambiental o social.
Espero que comenci a canviar!
Publica un comentari a l'entrada