pesimisme defensiu

He llegit el llibre de Julie K. Norem anomenat el poder positivo del pensamiento negativo.
El llibre parla de com davant de diferent situacions a les que ens enfrontem i que provoquen ansietat, la gent utilitza diferents tàctiques. La tàctica més "venuda" com a exitosa consisteix en l'optimisme estratègic. Davant una situació compromesa la persona està de bon humor, irradia energia a la gent que l'envolta, rarament dubta a la hora de empendre nous reptes i està sempre animant qui li demanen consell. No li agraden els mals auguris, els rebutja i just abans de fer un acte públic o compromés es relaxa mirant mails, jugant a la consola, fullejant una revista, etc.
En contraposicó a aquesta tàctica existeix el pesimisme defensiu. Davant d'una situació que provoca ansietat, el pesimista s'imagina totes les possibles coses que poden sortir malament. S'obsessiona amb els detalls i sempre pensa que acabarà sortint tot fatal. El pesimista defensiu s'enfronta i reacciona intentant evitar totes les possibles fonts de problemes. El fet d'imaginar-se el pitjor que pot passar l'ajuda a planificar i protegir-se en el futur.
L'autora defensa el pesimisme defensiu com a tàctica vàlida i que permet l'èxit personal. No només és bona l'optimisme, única tècnica psicològica defensada als anys 90 com a clau d'èxit.
En el llibre també es parlen d'altres tàctiques (aquestes, clau de fracàs) d'enfrontar-se a l'ansietat, com el desertor i l'atorollada. El desertor, al veure el que pot sortir malament, fuig i evita totes les situacions compromeses, quedant sempre al marge. La persona "atorollada" sempre està atabalada, no es pot comptar amb ella perquè en situacions compromeses es troba sempre fent coses i ocupada, o fent veure que ho està.
Els pesimistes defensius no s'han de sentir-se avergonyits de ser-ho, ja que tot i no ser optimista, és un tàctica vàlida i la clau de l'èxit per a moltes persones.