Primer article publicat

Si! Ja ha sortit la revista Bagant de l'estiu...

I aquest és el meu article:

No m'han conservat la foto que volia per acompanyar el text, i en la correcció que m'han fet han afegit faltes d'ortografia... però és lo de menys!

Tinc alguna revista de més, si algú n'està interessat, que em demani una!

Adéu a l'inventor Michael Jackson

Una patent de l'any 93 revela el secret d'imatges com aquesta: l'efecte antigravetat d'Smooth Criminal

La invenció, a nom del Michael Jackson i d'algun col·laborador (suposo), explica clarament com ho aconseguien. Tot gràcies a unes botes que s'agafaven molt bé al peu i que a la sola tenia una espècie de cunya, que s'agafava a un clau que hi havia a terra.

Com a ballarí va superar la força de la gravetat! Llàstima que com a persona no veiés la gravetat d'altres "forces" ...

La revolució LED

La bombeta incasdescent té els dies comptats. De moment, però ja porta més de 120 anys de vida, el que dóna una idea de com de bona era la idea al darrere fer cremar un fil metàlic.

Doncs la nova generació en il·luminació vindrà gràcies al LED. En el reemplaçament gairebé tot són avantatges, exceptuant el preu, tot i que això serà qüestió de temps. Citem els punts a favor: consumeixen unes deu vegades menys electricitat, duren 3 ó 4 vegades més, no perden la llum emesa durant la seva vida útil, la intensitat és regulable i a més és possible "jugar" amb el color! El preu de les bombetes LED's: doncs entre els 30 i els 60 euros; d'aquí a poc segur que baixa. El futur en llum es diu LED i color

Aquí dos exemples: a dalt una bombeta LED (de Sharp) que permetrà iluminar la casa amb colors grocs i blancs, i a baix l'equivalent a una halògena amb tot el rang de colors possibles i controlable amb comandament a distància.

Procrastinar

M'agradaria apuntar dues paraules que he après últimament. La primera és procrastinar, que significa precissament el que he fet amb el bloc últimament: deixar d'escriure res per a dedicar-me a fer d'altres coses més agradables. És a dir, significa deixar les coses a fer per l'endemà. Tots en un moment o altre hem procrastinat, deixant els llibres i estudiant apurats l'últim dia! Sona fins i tot bé! I sense saber que tenia nom "tècnic" i tot, això que feia! Si busques pel google apareix en plan conya la procrastinitis com l'afecció de la ment per la qual qualsevol cosa es més urgent que la més urgent de totes! Doncs jo he patit de procrastinitis un temps! Espero haver-me recuperat.
Canviant de tema, també he après que són els licopens, el més semblant a la font de juventut eterna! Es tracta d'un pigment de color vermell (present en la sindria i el tomaquet) amb molt poder antioxidant. Resulta que protegeix d'enfermetats del cor, de càncers de molt tipus i de l'envelliment. A més també redueix el colesterol. Es veu que es dificil sintetitar-lo, però ja n'hi ha qui ho aconsegueix. La millor manera de prendre'l es el millor de tot: és soluble en olis, raó per la qual s'absorveix pel cos més ràpidament si el tomàquet està fregit i en salses!
Marxo a preparar sopar...

Michael Braungart

Avui he conegut al Michael Braungart. Un dels autors del 'Cradle to cradle'!
He anat a unes jornades sobre sostenibilitat a Barcelona, on havien portat de convidat estelar al Michael Braungart. Hi havien diversos oradors presentant com es podia aplicar la sostenibilitat a diferents sectors, sobre com reduir recursos, minimitzar gastos, com aplicar la filosofia Lean, com reduir efectes nocius sobre el medi ambient...
El Braungart se'ls ha menjat a tots. Resumint la seva intervenció... ha començat dient que la sostenibilitat és una paraula dolenta: us agradaria definir la vostra relació de parella com sostenible? Us imagineu el sexe sostenible... que avorrit. La sostenibilitat és avorrida. I dolenta. Si pensem en la protecció del medi ambient, sostenibilitat s'entèn com fer menys dolent el producte, en destruir menys el medi ambient, reduir els recursos utilitzats... sembla com si estiguessim demanant perdó per existir! La gent se sent culpable de consumir. L'ecoeficiencia no és quelcom positiu, ja que el seu objectiu final és el zero. Zero recursos, zero consum, zero població!
Ens diuen també que som massa gent al món!
S'ha ficat amb l'Al Gore (ostres, precissament com el Bjorn Lomberg autor de 'el ecologista escéptico') perquè la seva filosofia conclou en que "l'objectiu crucial pel tractar el medi ambient es el control de la població humana". Si els nens d'avui en dia creixen amb la idea que no haurien de ser vius... malament rai!
Davant la pregunta de si som massa gent al mon ell respon: penseu en les formigues... Si ens agafem el pes de totes les formigues del món i les comparem amb el de tota la humanitat, les formigues ens multipliquen per 4. Son masses, les formigues? NO. Quina és la diferència, doncs? Doncs les formigues no creen escombreries. Els humans...SI.
Diu que la solució no radica en la eficiència, sinó en la efectivitat! Si millorem un procés i el fem més eficient (diem per exemple que consumeix un 20% menys energia), no estem fent res de bo, estem optimitzant un sistema que era dolent. La clau està en el disseny! Hem de redissenyar el món que creem per a què tingui efectes positius en el planeta, no negatius. Si prenem la natura com exemple: un arbre. L'arbre no és un sitema efectiu. Crea un munt de fulles que a la tardor li cauen. Crea un munt de residus. La diferència és que les fulles no es desaprofiten. Es transformen en compostatge pel futur. És un sistema eficaç.
El món que creem, les ampolles d'aigua fetes de PET, les joguines fetes també de plàstic, els cotxes, etc... no són sitemes eficaços: un cop s'utilitzen, els residus no es poden fer servir per a res! Son un munt de deixalles inservivles. Per què no copiem la natura i elaborem els productes pensant en tot el cicle de vida i com es podriem reaprofitar després?
Les coses que donen plaer no son eficients. el sexe, per exemple. El menjar. Si pensem en un bon àpat no pensem en una pastilla que ens alimenta per un dia! Si anem a un supermercat a comprar vi, trobem 500 ampolles de vi diferent. Si anem a França trobem 1000 formatges diferents! La diversitat és bona, i eficaç, no efecient. A l'extrem de l'eficiencia ens trobariem a l'estanteria del súper 2 vins: un de blanc i l'altre de negre, i amb un glop ja t'emborratxes! L'ecoefiencia no es el camí, es l'ecoeficàcia, que s'aconsegueix amb l'innovació. Com? Creant cremes solars que siguin biodegradables en aigua de mar, fent envoltoris de gelats que siguin líquids a temperatura ambient i biodegradables i que quan el tiris a terra a més tingui llavors de plantes que ajudin a regenerar el medi ambient, posant productes al mercat fàcilment reciclables i que tinguin un segon i tercer ús, fent les cadires amb el tapissat que sigui fins i tot comestible, perquè quan es desprenguin les particules per fregrament no siguin nocives per a l'home o fins i tot sigui saludable...
Quan s'ha acabat la xerrada no m'he pogut estar i l'he anat a saludar. Un paio molt agradable,. Li he donat les gràcies per la xerrada i m'ha preguntat a què em dedicava. Portava dos minuts xerrant amb ell quan se l'han endut que anava tard a l'aeroport. GRRRRRRRRRRR

TED.com

Des de fa un temps que estic accedint a aquesta pàgina regularment. Es http://www.ted.com/ .
Van començar amb una conferencia anual on diferent gent presentava idees sobre entreteniment, tecnologia i disseny. Ara s'han expandit i s'han fent grans, i també cobreixen ciència, negocis i assumptes globals. A la seva pàgina web penjen totes les presentacions amb l'objectiu de expandir i fer arribar les idees exposades a tothom. Són presentacions de 18 minuts.
M'han arribant referències a la pàgina via diverses fonts. Moltes de les presentacions exposades són genials, i els seus usos poden ser diversos, com a font d'inspiració de futures presentacions, per a practicar anglès, per a apendre coses... Deixo links d'unes quantes:

Jill Bolte parla sobre la seva embòlia. Trobo genial com aquesta dona fa ús de diferents eines, tant visuals, sonores i sinestètiques per arribar a la gent. Aquest és el link de la pàgina de TED Adjunto també la versió amb subtitols al castellà de youtube (partI i partII )

Ken Robinson i la seves idees sobre l'ensenyament. Aquest home utilitza l'humor de manera genial per fer dir-nos que l'educació actual és molt pobre. Link de TED i també he trobat la versió amb subtítols (partI i partII)

També m'han arribat presentacions de la Bonnie Bassler, i sobre com les bactèries es comuniquen entre elles i de la Jane Goodall, i sobre què ens separa dels micos. D'aquestes dues no he trobat traduccions.

Revista Bagant

La meva germana va agafar el llibre on recopilava les entrades al bloc i li va deixar a un amic seu, l'Eduard, per a que li fés un cop de vista. L'eduard coordina l'edició d'una revista a Palau (el meu poble) i em va oferir de participar-hi escribint un article cada tres mesos. El vaig anar a conéixer a casa seva i va resultar ser una persona encantadora.
He preparat aquest escrit com a primer article per a la revista. La revista sortira al juny, o sigui que encara tinc temps. El penjo al blog per si algú me'l vol criticar i així millorar-lo. Ja em direu que us sembla!


De l’efecte placebo a la fe

A medicina es coneix l’efecte placebo com el fenomen en el qual els símptomes en un malalt milloren amb un tractament amb una substància inert a la malaltia tractada.
El pacient creu que està prenent un medicament actiu i respon “com si” fos efectiu. És a dir, millora o fins i tot es cura.
L’efecte placebo té unes propietats molt curioses, ja que els efectes són més important si el pacient té plena confiança en el metge i en el medicament que està prenent, i efectes contradictoris si sap realment que la medicació és placebo. També depèn del metge que ens recepta el placebo, o de la confiança que dóna al pacient; i de la forma del medicament: si és una pastilla, com més gran millor, i si és una injecció, millor que una pastilla.

Moltes medicines alternatives es basen en el control d’aquest efecte, com l’homeopatia, l’acupuntura, etc. Donen un tracte especial i diferencial al pacient. Se’l fa sentir especial, se l’escolta i se li assegura que amb aquest medicament es guarirà. El pacient té el convenciment que el medicament homeopàtic, o les agulles clavades a les orelles, o la polsera imantada amb pedres roses i blanques li funciona.
La medicina tradicional falla moltes vegades en això: obvia l’efecte que té el metge en el pacient i confia plenament en el medicament. S’oblida de convèncer al pacient que allò que li dóna és realment bo i que el sanarà. Aquest és un factor tant o més important en aconseguir que el remei funcioni.

El fet és que si et creus les promeses que et fan, com que el medicament et cura, tens més possibilitats que la promesa es compleixi. I es que si una persona es convenç que una situació té cert significat, tingui o no en tingui, adequa la seva conducta a aquesta percepció, amb conseqüències al mon real.
Hi ha gent que ho utilitza, i a favor seu, o del seu poble, com per exemple els profetes. Es dedicaven a fer prediccions, la majoria d’elles bones, sobre el futur del seu poble. Si eren certes o no, no importava, perquè la gent actuava com si realment ho fossin, o com si s’anessin a produir, i en molt casos, les acabaven provocant.
Et creuries un futuròleg (o agent de borsa) que anuncia la fallida d’un banc? Si molta gent se’l creu i corre al banc a treure el seus diners, aquest es quedarà sense efectiu, perquè té la major part invertit i causarà sens dubte la fallida, estigui bé financerament o no. El futuròleg és bo? O ell mateix ha creat que la seva predicció es compleixi?

I com utilitzar tot aquest coneixement en favor nostre?
A nivell educatiu, els alumnes sobre els que s’han creat més expectatives tenen un rendiment més alt, independentment del seu potencial. Els alumnes estudien i es comporten en funció del que s’espera d’ells. Si les expectatives són altes el rendiment serà alt també. És un efecte conegut a psicologia, es diu efecte pigmalion.
Sembla com si les profecies tendeixen a realitzar-se quan existeix un fort desig per a que així sigui, és a dir, creure que podem fer qualsevol cosa, sigui cert o no, i actuant com a tal, ens fa mes proper de realitzar-ho.Si a això se li diu fe... doncs hem de tenir-la, ja que sols per creure en els nostres somnis, ja som molt més a prop de materialitzar-los.

Aprofitament de la llum solar

Fa uns dies l'Elias em va recomanar visitar aquesta pàgina web: http://www.espaciosolar.com/fibra_optica.html .

Es tracta d'una empresa que comercialitza un sistema que permet tenir llum natural a llocs de la casa on no hi ha finestres. El sistema consta de tres parts:

- colector de llum: situat a la teulada de l'edifici

- feix de "cables" de fibra òptica: per transportar la llum

- emisors de llum: per emetre la llum com si d'una bombeta o fluorescent es tractés.

Aquests sistemes existien? La veritat es que sí. Però en comptes de fibra òptica s'utilitzaven complicats sistemes de miralls i tubs, el que feia la instal·lació realment complicada per a arribar a segons quins llocs de l'edifici. En aquest sistema la instal·lació consisteix a "passar" cables; com si d'electricitat es tractés. Aquests si que són els veritables "cables de la llum"!

Homeopatia

Estreno una nova secció al blog: peticions.
Fa dos dissabtes em van demanar que estudiés perquè pot desaparéixer un mal al canell després de pendre's unes pastilles homeopatiques. I apa, el xavalin a fer la recerca per la xarxa per saber què és la homeopatia. La més clara de les pàgines, com no, la wikipedia, però és un pèl extensa.
Es coneix l'homeopatia com una medicina alternativa que es basa en dos punts:
- "el similar es cura amb el similar"; és a dir que les malalties es curen prenent substancies tòxiques similars a les que provoquen la malaltia.
- la dilució. En medicina l'eficàcia del principi actiu es proporcional a la dosi que en prens. Com més en prens, més gran és l'efecte (positiu i/o negatiu). En la homeopatia és al revés. Com més diluit més potent és.
Per fabricar "medicaments" homeopàtics es necessari dos processos: "Dilució", es disol la "toxina" en aigua i "sucusio" en que s'agita la mescla per a que es tranfereixi l'essencia espiritual de la substància a l'aigua. Amb aquest raonament, quan més disolta està la substància i més agitada, més potent és. Així una 30x es més potent que una 10x perque s'ha disol i agitat 30 vegades. Evidentment després de disoldre-la tantes vegades ja gairebé no queda substància a l'aigua, (el que t'assegura la inocuitat del medicament), però com s'ha agitat també moltes vegades, l'efecte que et provoca es molt superior.
Cientificament parlant, no hi ha cap estudi que demostri que l'efecte de la homeopatia sigui superior al efecte placebo.
O sigui, que si un dia algú té mal de cap, que vagi al metge, tot i que l'atenguin amb desgana i amb presses. I que si va a l'homeòpata, de segur que l'atendran molt bé, seran molt agradables i l'escoltaran, però les pastilles que li receptin tindran, com a molt, el mateix efecte que pendre's unes "juanoles" pensant que la regalèsia va bé pel mal de cap.
Espero no haver trencat l'efecte placebo de qui pren pastilles homeopàtiques i ara mateix estigui llegint això...

"La meta"

He acabat de llegir "la Meta - un proceso de mejora continua- de Eliyahu M. Goldratt

Es la història d'un director d'una fàbrica a punt de tancar que aconsegueix "in extremis" salvar-la i convertir els números negatius de l'empresa en positius.
En el llibre s'explica el procés de com el protagonista rep l'ajuda d'un consultor (que resulta ser el mateix escriptor) per a girar la truita a la situació. El consultor utilitza el mètode socràtic per a ensenyar al director de fàbrica -només s'aprenen les coses si un les pensa i arriba a la solució per un mateix- fent les preguntes i els seggeriments exactes en el moment adequat. La pregunta clau: -i que no para de repetir- és -i quin és l'objectiu de fer això?- ó -i perquè fas allò?- i -que esperes aconseguir fent allò altre? - Tot preguntes bàsiques... Finalment el director ha de lluitar amb tota l'organització per a fer les coses de manera diferent a les que tradicionalment s'han fet; i només així aconsegueix canviar la tendència. No pots esperar un resultat diferent si fas sempre el mateix!
L'autor és un físic israelí especialitzat en processos industrials i que ha originat teories d'organització empresarials; una d'elles és la teoria de restriccions (TOC-Theory of constraints-)

Un parell de videos

Ha començat el 2009 i jo encara sense actualitzar el blog. Se m'acumula la feina! Un llibre per resumir, unes peticions a cumplir, i un quants videos que m'agradaria compartir. Començaré per aquest parell de videos que he trobar a la xarxa i que no tenen desperdici.
1. video de Steve Jobs El primer consisteix en un discurs del CEO d'Appel, Steve Jobs, davant d'estudiants universitaris en l'apertura del curs. Tres lliçons en 15 minuts. Val la pena sentir-ho.
2. video de Severn Suzuki He descobert aquest video aquest nadal. Resulta que és un clàssic, del 1992, però jo del desconeixia totalment. Una nena, amb un llenguatge planer i senzill, recorda a la ONU als dirigents del món el perquè estan allà. I els hi demana una cosa, que si no saben com arreglar el món, almenys que no el destrossin. Impressionant!

The tipping point

Els dies de nadal i el fabulós temps que hem tingut són l'excusa ideal per hibernar (quasi obligats) i llegir una mica. Jo he aprofitat per llegir "The tipping point - how little things can make a big difference-" de Malcolm Gladwell. El llibre està escrit en un anglès planer. No abusa de frases fetes o de metàfores, el que el fa molt fàcil de seguir amb molt poca ajuda del diccionari. La versió traduïda -no del tot ben encertada- es diu "la frontera del éxito".

L'autor creu que els mecanismes de funcionament de les epidèmies infeccioses i socials son els mateixos. Per exemple, com es comporta i s'encomana la grip en un grup de persones, i com els adolescents comencen a fumar poden tenir moltes similituds. El punt en el qual una enfermetat passa a estar fora de control, i s'encomana molt més ràpid que la gent es cura es conegut com el tipping point. Fent l'analogia a epidèmies socials, es el punt en el qual - i moltes vegades no sabem com- una marca de sabates comença a vendre's molt, o un programa de la tele passa de no tenir audiència a que tothom se'l miri, o a que l'índex de criminalitat d'una ciutat es redueixi substancialment.
En el llibre explica que la clau de l'arribada al "tipping point" d'una epidèmia social radica en tres factors: la importancia d'uns pocs, el factor de que enganxi el que t'estant explicant, i el poder de l'entorn en le qual es dona l'epidèmia.
1. La importancia d'uns pocs: Hi ha certes persones que tenen molta influència "social". En distingeix de tres tipus: els conectors, o persones que coneixen molta gent i tot i que les seves relacions amb tots no son gaire profundes, si que s'encarreguen de transmetre informació o posar gent en contacte, els experts, o gent que sap molt d'un tema, i que la gent se'ls escolta o busca consell en ells sobre coses determinades. La seva opinínió pot iniciar una epidèmia. I els "venedors" o persones amb capacitat de convencer la gent de qualsevol cosa.
2. El missatge ha "d'enganxar"- o s'ha de quedar. (the sticking factor - No sabia com traduir-ho). El missatge per transmetre'l ha de ser facilment assimilable per la gent no experta.
3. el poder de l'entorn: El comportament humà és molt sensible a l'entorn en el qual ens trobem. "La llei de les finestres trencades" diu que si passes al costat d'una fàbrica vella amb una finestra trencada aquesta ens "crida" i al cap de pocs temps hi haurà moltes de trencades. Aquella gent que trencaria finestres, quan en veu una de trencada es veu amb l'autoritat de tirar-li una pedra a la del costat, creixent així l'epidèmia. Seguint aquesta llei, a Nova York van aconseguir disminuir l'índex de criminalitat al metro, esborrant els graffitis i pintant tots els tren de nou.
Després d'explicar els tres factors, l'autor exposa diferents casos pràctics i exemples de com identificar-los i manipular-los. Casos com el suicidi, o el tabac en adolescents, o l'èxit d'algunes estratègies comercials o empresarials són explicades amb la manipulació (inconscient o conscient) d'algun d'aquests tres factors.

"El Arte de la guerra" de Sun Tzu

Fa uns dies estava llegint un article en un diari que parlava sobre com estava ja afectant la crisi a moltes empreses. L'autor de l'article recomanava als empresaris amb problemes que tornessin als origens i llegissin "el arte de la guerra" com a font d'inspiració per afrontar diferents conflictes.
El dia següent ja tenia el llibre a les meves mans. I en una edició il·lustrada amb tapa dura i de tela! Tot al voltant d'aquest llibre resulta si més no, estrany. Va ser escrit fa més de 25 segles a Xina, i es composa d'un recull de consells de guerra. La majoria dels consells poden ser extrapolables a moltes disciplines, i d'aqui que el llibre sigui recomanat per temes d'estrategia.

Escric només dues de les idees que dóna el llibre i que considero les més relevants:
- Sun Tzu considera els millors mestres aquells que guanyen guerres sense necessitats de combatre, tot i que no els dona reputació ni mèrit per la batalla. 25 segles més tard ens continua passant igual. No sabem valorar la gent que realitza els seus projectes personals o professionals sense crear conflictes. Pensem que els conflictes existeixen sempre i li donen més mèrits i diem "quin collons" a qui millor els afronta i baralla. En canvi no donem mèrits a la gent que fa les coses sense barallar-se, i senzillament pensem que ho han tingut molt fàcil, o que ha estat qüestió de sort; quan molt probablement han sabut resoldre el conflicte abans que passés, i per tant no han hagut de combatre.
- També dóna molta importancia al coneixement que tens del rival. És tant o més important coneixe's a si mateix com a qui t'enfrontes; "si et coneixes a tu i a l'enemic segurament guanyaras, si no coneixes al rival pero si a tu mateix, tens tantes possibilitats de guanyar com de perdre; i si no et coneixes a tu ni al rival, perdras segur.
Es diu que aquest manual va inspirar a Napoleó, Maquiavel o Mao Tse Tung, i avui en dia s'ha convertit en un text clau per a interessats en la complexitat de les relacions humanes en general.

Fer del reciclatge un negoci

Fa un parell de dies que va sortir una noticia on s'explicava que una tal Conxita Bagó, farta de fer els entrepans pels néts, havia inventat una alternativa al paper "de plata" típic d'embolicar entrepans pels matins.

El producte es diu BOC’N ROLL. Consisteix en una espècie de bossa de cotó, poliester i plàstic reciclable amb un un velcro per tancar i obrir les vegades que vulguem. És reutilitzable i lavable i pots portar fruita, els bocates, etc, i no generes els habituals resudis que consisteixen en la bola de paper d'alumini que normalment serveix per a practicar la teva punteria amb la paperera.

Aquest producte el comercialitza Marcadiferencia. A la pàgina web http://www.marcadiferencia.com/ s'explota el reciclatge com a font d'ingressos. El Boc'n'roll no és l'únic producte que es ven. També hi ha reductors personalitzables de aigua de cisterna del water: bosses reutilitzables de compra que també es poden personalitzar,

bossa didàctica de residus reciclables

o la bosseta-cendrer per a fumadors, per a no tirar les cendres o les vorilles a qualsevol lloc:

Futures font d'energia?

Dins del món de les energies renovables, ja hi ha gent que es dedica a pensar no en la següent generació de les fonts ja consolidades sinó en idees radicals i completament diferents de les renovables ja consolidades. Aquí he posat un petit resum. Són projectes a llarg plaç i tant de bo algun cualli i en sentim a parlar més en el futur.

- Bateries de sucre. El sucre podria ser el material per ales futures generacions de mòvil. Un grup d'investigadors està evolucionant una cèl·lula de combustible de sucre que dura més que les de liti i no contamina. Segons Shelley Minteer (la seva creadora) podria sortir a la venda en 5 anys. Funcionen gracies als enzims que converteixen sucre en electricitat.

-"terra-dinamo". Aquesta idea es basa que l'energia de una sola passa d'una persona pot alimentar la llum de dues bombetes. Si en comptes d'una sola persona persona es considera una multitud, l'energia es multiplica i es pot parlar d'alimentar un tren! La tecnologia es basa en un experiment que porta l'exèrcit americà consistent a introduir minigrups electrògens a les botes de soldats que es retroalimenten a cada passa. El prototip s'ha adaptat superficíes que es calcula que siguin molt transitades, com supermercats, estacions, etc.

- ‘Revolution Door’ es una porta giratoria disenyada per fluxxlab que transforma en electricitat l'energia rotatòria de la gent que la passa.

- Energia tèrmica humana. Kark Sundholm es el responsable de la contrucció del sistema de calefacció de l'estació Central d'Estocolm. Pensa estalviar un 20% del cost de la calefacció aprofitant l'energia que desprenem els humans i que desaprofitem obrint les finestres o engegant l'aire acondicionat. La calor humana escalfarà aigua que després es transportarà cap a un altre edifici amb oficines, un hotel, magatzems, etc que s'estalviaran un munt en calefacció.

Sembla que s'estigui creant una nova relació entre persones, arquitectura i tecnologia, en la qual els humans no només rebem els béns que la tecnologia ens dóna, sinó que també contribuim al manteniment del benestar.