Una manera diferent de col·laborar

Vols col·laborar amb una ONG sense moure't de casa ni sense donar el teu compte corrent perquè et treguin 50€ al mes?Si! Hi ha d'altres maneres.
Treballant per ells. Y des de la feina.
Les companyies solidaries que permetin a treballadors donar part del seu temps, poden implantar Microvoluntarios i currar per a una ONG's. Més informació a Microvoluntarios. Les microtasques poden ser crear un logo, disenyar cartells, traduir textos, participar en enquestes, etc.

Una altra manera de ser voluntari (en aquest cas a la ciència) és donant el teu ordinador, bé, millor dit, donant hores de funcionament del teu PC. Carregues un programa, el BOINC i esculls en quins estudis vols que el teu PC col·labori. El programa aprofita els recursos que no utilitzes i aprofita la potència de milers d'ordinadors connectats en xarxa per a fer càlculs complexes: estructures de molècules, analitzant dades de radiacions espacials o fenòmens meteorològics.

La revolució LED

La bombeta incasdescent té els dies comptats. De moment, però ja porta més de 120 anys de vida, el que dóna una idea de com de bona era la idea al darrere fer cremar un fil metàlic.

Doncs la nova generació en il·luminació vindrà gràcies al LED. En el reemplaçament gairebé tot són avantatges, exceptuant el preu, tot i que això serà qüestió de temps. Citem els punts a favor: consumeixen unes deu vegades menys electricitat, duren 3 ó 4 vegades més, no perden la llum emesa durant la seva vida útil, la intensitat és regulable i a més és possible "jugar" amb el color! El preu de les bombetes LED's: doncs entre els 30 i els 60 euros; d'aquí a poc segur que baixa. El futur en llum es diu LED i color

Aquí dos exemples: a dalt una bombeta LED (de Sharp) que permetrà iluminar la casa amb colors grocs i blancs, i a baix l'equivalent a una halògena amb tot el rang de colors possibles i controlable amb comandament a distància.

Michael Braungart

Avui he conegut al Michael Braungart. Un dels autors del 'Cradle to cradle'!
He anat a unes jornades sobre sostenibilitat a Barcelona, on havien portat de convidat estelar al Michael Braungart. Hi havien diversos oradors presentant com es podia aplicar la sostenibilitat a diferents sectors, sobre com reduir recursos, minimitzar gastos, com aplicar la filosofia Lean, com reduir efectes nocius sobre el medi ambient...
El Braungart se'ls ha menjat a tots. Resumint la seva intervenció... ha començat dient que la sostenibilitat és una paraula dolenta: us agradaria definir la vostra relació de parella com sostenible? Us imagineu el sexe sostenible... que avorrit. La sostenibilitat és avorrida. I dolenta. Si pensem en la protecció del medi ambient, sostenibilitat s'entèn com fer menys dolent el producte, en destruir menys el medi ambient, reduir els recursos utilitzats... sembla com si estiguessim demanant perdó per existir! La gent se sent culpable de consumir. L'ecoeficiencia no és quelcom positiu, ja que el seu objectiu final és el zero. Zero recursos, zero consum, zero població!
Ens diuen també que som massa gent al món!
S'ha ficat amb l'Al Gore (ostres, precissament com el Bjorn Lomberg autor de 'el ecologista escéptico') perquè la seva filosofia conclou en que "l'objectiu crucial pel tractar el medi ambient es el control de la població humana". Si els nens d'avui en dia creixen amb la idea que no haurien de ser vius... malament rai!
Davant la pregunta de si som massa gent al mon ell respon: penseu en les formigues... Si ens agafem el pes de totes les formigues del món i les comparem amb el de tota la humanitat, les formigues ens multipliquen per 4. Son masses, les formigues? NO. Quina és la diferència, doncs? Doncs les formigues no creen escombreries. Els humans...SI.
Diu que la solució no radica en la eficiència, sinó en la efectivitat! Si millorem un procés i el fem més eficient (diem per exemple que consumeix un 20% menys energia), no estem fent res de bo, estem optimitzant un sistema que era dolent. La clau està en el disseny! Hem de redissenyar el món que creem per a què tingui efectes positius en el planeta, no negatius. Si prenem la natura com exemple: un arbre. L'arbre no és un sitema efectiu. Crea un munt de fulles que a la tardor li cauen. Crea un munt de residus. La diferència és que les fulles no es desaprofiten. Es transformen en compostatge pel futur. És un sistema eficaç.
El món que creem, les ampolles d'aigua fetes de PET, les joguines fetes també de plàstic, els cotxes, etc... no són sitemes eficaços: un cop s'utilitzen, els residus no es poden fer servir per a res! Son un munt de deixalles inservivles. Per què no copiem la natura i elaborem els productes pensant en tot el cicle de vida i com es podriem reaprofitar després?
Les coses que donen plaer no son eficients. el sexe, per exemple. El menjar. Si pensem en un bon àpat no pensem en una pastilla que ens alimenta per un dia! Si anem a un supermercat a comprar vi, trobem 500 ampolles de vi diferent. Si anem a França trobem 1000 formatges diferents! La diversitat és bona, i eficaç, no efecient. A l'extrem de l'eficiencia ens trobariem a l'estanteria del súper 2 vins: un de blanc i l'altre de negre, i amb un glop ja t'emborratxes! L'ecoefiencia no es el camí, es l'ecoeficàcia, que s'aconsegueix amb l'innovació. Com? Creant cremes solars que siguin biodegradables en aigua de mar, fent envoltoris de gelats que siguin líquids a temperatura ambient i biodegradables i que quan el tiris a terra a més tingui llavors de plantes que ajudin a regenerar el medi ambient, posant productes al mercat fàcilment reciclables i que tinguin un segon i tercer ús, fent les cadires amb el tapissat que sigui fins i tot comestible, perquè quan es desprenguin les particules per fregrament no siguin nocives per a l'home o fins i tot sigui saludable...
Quan s'ha acabat la xerrada no m'he pogut estar i l'he anat a saludar. Un paio molt agradable,. Li he donat les gràcies per la xerrada i m'ha preguntat a què em dedicava. Portava dos minuts xerrant amb ell quan se l'han endut que anava tard a l'aeroport. GRRRRRRRRRRR

Aprofitament de la llum solar

Fa uns dies l'Elias em va recomanar visitar aquesta pàgina web: http://www.espaciosolar.com/fibra_optica.html .

Es tracta d'una empresa que comercialitza un sistema que permet tenir llum natural a llocs de la casa on no hi ha finestres. El sistema consta de tres parts:

- colector de llum: situat a la teulada de l'edifici

- feix de "cables" de fibra òptica: per transportar la llum

- emisors de llum: per emetre la llum com si d'una bombeta o fluorescent es tractés.

Aquests sistemes existien? La veritat es que sí. Però en comptes de fibra òptica s'utilitzaven complicats sistemes de miralls i tubs, el que feia la instal·lació realment complicada per a arribar a segons quins llocs de l'edifici. En aquest sistema la instal·lació consisteix a "passar" cables; com si d'electricitat es tractés. Aquests si que són els veritables "cables de la llum"!

Futures font d'energia?

Dins del món de les energies renovables, ja hi ha gent que es dedica a pensar no en la següent generació de les fonts ja consolidades sinó en idees radicals i completament diferents de les renovables ja consolidades. Aquí he posat un petit resum. Són projectes a llarg plaç i tant de bo algun cualli i en sentim a parlar més en el futur.

- Bateries de sucre. El sucre podria ser el material per ales futures generacions de mòvil. Un grup d'investigadors està evolucionant una cèl·lula de combustible de sucre que dura més que les de liti i no contamina. Segons Shelley Minteer (la seva creadora) podria sortir a la venda en 5 anys. Funcionen gracies als enzims que converteixen sucre en electricitat.

-"terra-dinamo". Aquesta idea es basa que l'energia de una sola passa d'una persona pot alimentar la llum de dues bombetes. Si en comptes d'una sola persona persona es considera una multitud, l'energia es multiplica i es pot parlar d'alimentar un tren! La tecnologia es basa en un experiment que porta l'exèrcit americà consistent a introduir minigrups electrògens a les botes de soldats que es retroalimenten a cada passa. El prototip s'ha adaptat superficíes que es calcula que siguin molt transitades, com supermercats, estacions, etc.

- ‘Revolution Door’ es una porta giratoria disenyada per fluxxlab que transforma en electricitat l'energia rotatòria de la gent que la passa.

- Energia tèrmica humana. Kark Sundholm es el responsable de la contrucció del sistema de calefacció de l'estació Central d'Estocolm. Pensa estalviar un 20% del cost de la calefacció aprofitant l'energia que desprenem els humans i que desaprofitem obrint les finestres o engegant l'aire acondicionat. La calor humana escalfarà aigua que després es transportarà cap a un altre edifici amb oficines, un hotel, magatzems, etc que s'estalviaran un munt en calefacció.

Sembla que s'estigui creant una nova relació entre persones, arquitectura i tecnologia, en la qual els humans no només rebem els béns que la tecnologia ens dóna, sinó que també contribuim al manteniment del benestar.

"A la holandesa"

M'he topat amb aquest invent a la xarxa que si es mira i es llegeix per sobre promet ser la solució per la deforestació al món. Que no és poc!
Aquest aparell es diu "Waterboxx"

i ha guanyat ja un premi d'innovació. Consisteix en una caixa de plàstic en forma de cub amb un forat central que permet plantar un arbre pel mig. La tapa recull l'aigua de la condensació i l'acumula al recipient que l'allibera a petites dosis a l'arbre. El cub evita l'evaporació de l'aigua de la terra que envolta les arrels, i les protegeix de condicions atmosfèriques no favorables. Després d'un any, l'arbre ja és prou fort com per a poder retirar el recipient, i permet el creixement més pròsper de l'arbre. Aquesta és la seva pàgina web: http://www.aquaproholland.com/ Fins aquí tot perfecte... fins que busques una mica per la xarxa.
Enlloc hi ha cap fotografia de cap prototipus real fet, només "dibuixos" en 3D; fins i tot a la seva pròpia pàgina hi ha un munt de fotos de paisatges secs, àrids, de cases que es cauen per aiguats, nens de l'Àfrica passant gana,... i els problemes que solucionaria aquesta tecnologia, pero sols un dibuixet en 3D, i cap model que es pugui tocar! Diuen que la tecnologia està patentada pel seu inventor 'Pieter Hoff' i per l'empresa AquaPro. Busco la patent... i no la trobo, ni per l'inventor, ni per l'empresa, ni per algunes paraules clau... No està a la base de dades de patents d'arreu del món.
Això si, a la web comercialitzen el seu aparell, i suposo que no deu ser barat. Tot aparenta una "volada de coloms". Un estudi teòric d'algun il·luminat que ha fet un model 3D i que diu que salvarà la deforestació del món. I ens agrada creure'ns-ho. Li seguiré la pista, a veure com acaben. I tant de bo m'hagi de menjar les paraules i els hagi criticat injustament!

La salut com a negoci

Fa poc veiem com Google i Microsoft començaven a lliutar pel nostre historial mèdic. A les seves pàgines http://www.healthvault.com/ i http://www.google.com/health et gestionen les teves dades mèdiques, com la pressió sanguinea, la temperatura, etc, et crea el teu historial mèdic, i això et permet estalviar temps, la pots enviar al metge per avançat, pots demanar ajuda de pacients amb malalties similars... diuen que és segur, això espero.

Ara un altre gegant, Intel, acaba de treure un nou producte al mercat sanitari. Es diu Intel Health Guide i es un gadget per controlar la gent que dificilment pot sortir de casa. És com un Tablet PC amb USB i Bluetooth que es pot connectar a internet per a que el metge es pugui descarregar les dades. Pot registrar dades de tensiòmetres, termometres, el nivell de sucre a la sang, etc.

A la pàgina web http://www.intel.com/healthcare/ expliquen que tenen un departament de I+D dedicat només a Health ideant noves tecnologies adreçades a dues vessants, com facilitar les tasques al metge i com millorar la comunicació (o connectivitat) entre pacient i metge.

Segur que aquests passos són només l'inici d'una nova manera d'entendre la medicina, i aventurant-me, i pensant en el futur, segur que d'aquí uns anys tothom anirà pel món amb el seu aparellet registrador a la butxaca que en el moment que cap valor se surti de tolerància saltarà l'alarma, avisarà al metge i fins l'ambulància i tot via satel·lit. Temps al temps.

Novetats en energia solar

El món de l'energia solar fotovoltaica sembla que es mou cap a la concentració de la llum.

La major part del cost de la instal·lació és degut a la cèl·lula fotovoltaica, i evidentment, com més gran més cara.

Si es concentra la llum d'una superficie gran en una de més petita, es pot utilitzar una cèl·lula menor per aconseguir la mateixa energia. I, conseqüentment, a un preu menor.

Aquest és el pas que estan iniciant a empreses productores de panells solars, com per exemple: Cool earth solar que concentren la llum en "balons" enormes, dividint per 10 el preu de la intal·lació. Aquest sistema aguanta molt millor les condicions adverses de vent.

Morgan Solar guia la llum cap als extrems de la placa i només allà es coloquen les cèl·lules solars

Tot apunta a un futur més barat de les plaques solars i per tant de ...l'electricitat?

Cradle to cradle (II)

Llibre llegit... i missatge rebut!
Els autors proposen una transformació de la industria gràcies al disseny ecologicament inteligent. Industria i medi ambient son vistos com adversaris quan poden ser perfectament complementaris, combinant-se per a millorar el benefici de l'empresa i del planeta.
També distingeixen entre dos conceptes,
- la ecoeficiencia, consistent en l'intent de generar el mínim residu d'un procés, o l'us de la mínima energia possible,
- i la ecoefectivitat, que diu que els residus generats en sí, no són el problema, si es que deprés es poden aprofitar per a d'altres processos. D'aqui el hi ve el concepte de "residu=menjar". Totes les entrades i les sortides de materials han de ser nutrients tècnics o biològics.
També distingeixen entre els materials que reciclats tenen un valor igual o superior a l'anterior, (suprareciclat) i els que donen lloc a pèrdua de valor (infrareciclats). Per exemple el reciclat del paper es un clar exemple de infrareciclatge, ja que el paper perd propietats a mesura que es recicla, i cada vegada s'ha d'utilitzar més clor i productes químics per a reutilitzar-lo, en canvi l'ús de fibres de PET per a la fabricació de roba és un exemple de suprareciclatge.
Els autors es van inspirar en la natura quan van desenvolupar les seves idees. Posen l'exemple d'un cirerer (o qualsevol arbre). El cirerer agafa nutrients de la terra i del medi i els utilitza en benefici propi. Crea fulles i flors que a la tardor cauen. Això no sembla gaire eficient! Però està alimentant la fauna de la zona. El residu del cirerer és utilitzat com aliment per un munt d'insectes. A la natura no es troben residus que no s'utilitzin per alguna altra espècie.
A partir d'aquestes idees proposen una nova revolució industrial, (tenen aquesta mena de ingeniuitat que m'encanta i que els farà tenir èxit) en la qual els beneficis empresarials aniran lligats als beneficis mediambientals.

Cradle to cradle

Dissabte nit: 1:30. Abans d'anar a dormir poso un segon la tele i a la 2 feien 'la noche temática'. I veig un paio amb 'pajarita' parlant de sostenibilitat. I penso... un freaky... no li dono ni 20 segons... Tres quarts d'hora més tard encara estava enganxat a la tele escoltant-lo.
Es tractava de William McDonough, i al documental explicava com, juntament amb Michael Braungart, havien colaborat amb unes quantes empreses desenvolupant projectes sostenibles. Proposaven plantejaments molt diferents pel que fa a sostenibilitat. Les famoses tres R's de la sostenibilitat -reduir, reutilitzar i reciclar- es queden curtes davant el seu concepte. Al contrari, només fan que allargar l'agonia, ja que no deixem de consumir recursos. La clau radica en el disseny del producte o procés que es crea, com ara una casa, un ambientador, una nau industrial o un envoltori de gelat, etc. Es basen en la natura, en la qual un arbre crea més energia de la que consumeix, o les escombreries que genera una espècie és aprofitada per una altre com a aliment.
Al documental van presentar diferents dissenys de cases en les quals l'energia consumida era menor que la produida. L'important, deien, no és utilitzar bombetes de baix consum en comptes de les incandescents, ja que continues necessitant electricitat, sino dissenyar les finestres de manera que necessitis tenir les llums enceses el menor temps possible, les teulades orientades per aprofitar òptimament l'energia solar, i aprofitar la ventilació creuada evitant la necessitat de posar aire acondicionat, etc.
També van explicar que van treballar amb Unilever creant un envoltori de gelat que no només era reciclable. Ells anaven més enllà, l'envoltori era líquid a temperatura ambient, de manera que el podies tirar allà on sigui que es desfeia. A més l'envoltori tenia llavors de plantes, de manera que pel fet de tirar l'envoltori contribuies a la natura ja fos per a que germinessin plantes o per a que els ocells s'alimentessin.
Com no, han escrit un llibre: De_la_cuna_a_la_cuna; que ja està a la cua de llibres que he de llegir.

Motos elèctriques

Durant els jocs olímpics, en una entrevista al ministre d'exteriors, els paios de Gomaespuma li van preguntar que perquè a Xina abunden els vehicles elèctrics, -es veu que moltíssima gent es mou a Pequin amb motos i bicis elèctriques- mentre que a Europa encara estem cremant petroli per moure'ns.

El ministre va venir a dir que era un problema de protecció d'empreses europees fabricants de motos. O sigui, que perquè quatre companyies europees no volen gastar-se un duro en desenvolupar nous motors elèctrics (després d'un segle de motor de benzina) per a les seves motos, ens hem de respirar el plom a les nostres ciutats.

He estat buscant algun exportador europeu de motos elèctriques i he trobat alguna informació, tampoc gaire, la veritat! El millor resum del que hi ha disponible l'he trobat en aquest bloc:

http://motoelectrica.blogspot.com/

Si que hi alguna al mercat, i no són gaire cares! També es pot veure més coses aqui:

http://www.vehiculosconingenio.com/

parking per a "curts de vista"

Després d'un temps de no actualitzar el blog, -no es pot estar per a tot-, no he pogut estar-me'n de posar aquestes fotos d'un nou parking a Melbourne (més concretament a la torre Eureka). L'efecte visual de les pintures és espectacular, i diria que queda força claret cap a on et porten les rampes! Aquest parking ha estat guanyador de molts premis, i diria que merescuts.

Adéu a les persianes?

L'empresa Velux ha desenvolupat uns vidres que tenen la propietat de tornar-se foscos quan els hi passa una corrent electrica. Això permet regular la opacitat del vidre amb un interruptor. Gracies a aquesta propietat, anomenada electrocromatisme, les persianes serien reemplaçades per aquest vidre, podent controlar la lluminositat, calor i radiació ultravioleta que passa a través d'ell.

Evidentment aquests vidres consumeixen electricitat, uns 40 watt, el que els fa no del tot sostenibles (pensant que una persiona en consumeix zero). Segur que en un futur es combina amb sistemes d'autogeneració d'energia per a ser totalment autònom.

Cases de Zero emisions de CO2

Al 2006 el govern britànic va anunciar que al 2016 totes les vivendes de nova construcció havien de ser autosostenibles. Tot i l'escepticisme inicial, ara hi ha iniciatives, com la de ZEDfactory, que estan convertint la utopia en quelcom més proper.

ZEDfactory ha presentat vivendes viables, de baix cost i energèticament autosostenibles. Tenen sistemes de generació i estalvi d'energia i de reutilització d'aigües. A més estan construides amb materials no contaminants com la fusta.

El preu és depenent del model, però oscila entre 89000 i 150000 lliures (117000 i 197000 €)

Més informació a: RuralZED

Geobulb, o bombeta de LED's

GeoBulb és una bombeta de leds que té la forma de les bombetes incasdescents de tota la visa, però sols consumeix 8 watt, en comptes dels 60watts (l'equivalent en quantitat de llum emesa) de les tradicionals. Té una potèncioa lluminosa de 800 lúmens i hi ha dues versions, la que té llum càlida o la de llum blanca.
El preu, evidentment per una novetat, és car, al voltant dels 77€/unitat. Suposo que en el futur ja baixaran. Duren però, 40 vegades més que les incandescents, ó 10 vegades més que les fluorescents.

Més funcions pel mòbil

Un fabricant xinés de mòbils s'ha avançat a Motorola a llançar un terminal amb microprojector. Motorola ho va anunciar fa més d'un any, però es veu que encara està adormida.
Tot i que el mòbil en qüestió es veu que no es cosa de l'altre món, la novetat que presenta si que és interessant. Serà el microprojector una eina que d'aquí uns anys tots el mòbils la tindran? I pels ordinadors portàtils, també la tindran, i oblidarem la pantalla LCD optimitzant més l'espai encara? Ja veurem...

El microprojector té retroiluminació LED i és capaç de de mostrar una imatge de 30'' amb resolució 640×480.

Rickshaw modern

El nom rickshaw prové del japonès “jinrikisha” que vol dir "carruatge impulsat per l'home.

Doncs bé, l'empresa SolarLab ha reinterpretat el rickshaw, ha creat un disseny atractiu i ha colocat panells solars que generarien la major part de l'energia necessaria per circular. La resta... o per la nit... a pedalejar.

El llançament del vehicle està previst per l'any vinent i es l'empresa espera que sigui un èxit en grans ciutats, ja que no només es transportaran persones, sinó també mercaderies.

Rentadores Xeros: plàstic en comptes d'aigua

La universitat de Leeds ha desenvolupat un nou tipus de rentadores. Utilitzarien sols un 2% de l'aigua de les rentadores habituals. Per netejar la roba aquesta màquina fa servir xips de plàstics reutilitzables per absorvir la bruticia. L'equip necessita 20kg d'aquestes fitxes, per poden ser reutilitzades fins a 100 vegades, el que equival a 6 mesos de rentats.

Per a cada rentat només hem d'afegir una tassa d'aigua i una altra de detergent.Ja han demostrat la seva eficàcia amb taques resistents, i segons la empresa comercialitzadora ja estaran disponibles al 2009 i aniran dirigides a la industria de la neteja en sec.

Superfícies super-repelents

No ha existit fins ara cap superficie repelent a olis. Si que existien les repelents a l'aigua, però.
En la fotografia es veuen tres gotes de diferents líquids, aigua, etilè i etanol sobre una nova superficie ultra-repelent inventada per científics de la universitat de Wisconsin–Madison.
La superfície és feta de agrupacions de silicones, del 40 nanos de tamany i que repèl tota varietat de líquids, fins i tot olis i detergents.
Aplicacions... un munt, per exemple... ara imagino un recobriment d'aquest material a la roba per evitar les taques per a sempre... dedicat a aquells que es dediquen a vendre detergents!

També al fons del mar

Google primer ens va ens va oferir un mapa 3d de la terra, després se'n va anar també a l'espai i ara també està treballant en fer el mapa 3d del fons del mar
Farà el Google Earth sota l'aigua. Es dirà Google Ocean i la idea es crear un mapa marí detallat, per ajudar a surfistes, pescadors i submarinistes a les seves aventures. Si hi ha vaixells sota el mar amb tresors amagats, ja sabrem on anar a buscar-lo... al fons del mar.