


Es la història d'un director d'una fàbrica a punt de tancar que aconsegueix "in extremis" salvar-la i convertir els números negatius de l'empresa en positius.
En el llibre s'explica el procés de com el protagonista rep l'ajuda d'un consultor (que resulta ser el mateix escriptor) per a girar la truita a la situació. El consultor utilitza el mètode socràtic per a ensenyar al director de fàbrica -només s'aprenen les coses si un les pensa i arriba a la solució per un mateix- fent les preguntes i els seggeriments exactes en el moment adequat. La pregunta clau: -i que no para de repetir- és -i quin és l'objectiu de fer això?- ó -i perquè fas allò?- i -que esperes aconseguir fent allò altre? - Tot preguntes bàsiques... Finalment el director ha de lluitar amb tota l'organització per a fer les coses de manera diferent a les que tradicionalment s'han fet; i només així aconsegueix canviar la tendència. No pots esperar un resultat diferent si fas sempre el mateix!
L'autor és un físic israelí especialitzat en processos industrials i que ha originat teories d'organització empresarials; una d'elles és la teoria de restriccions (TOC-Theory of constraints-)
L'autor creu que els mecanismes de funcionament de les epidèmies infeccioses i socials son els mateixos. Per exemple, com es comporta i s'encomana la grip en un grup de persones, i com els adolescents comencen a fumar poden tenir moltes similituds. El punt en el qual una enfermetat passa a estar fora de control, i s'encomana molt més ràpid que la gent es cura es conegut com el tipping point. Fent l'analogia a epidèmies socials, es el punt en el qual - i moltes vegades no sabem com- una marca de sabates comença a vendre's molt, o un programa de la tele passa de no tenir audiència a que tothom se'l miri, o a que l'índex de criminalitat d'una ciutat es redueixi substancialment.

bosses reutilitzables de compra que també es poden personalitzar,




i ha guanyat ja un premi d'innovació. Consisteix en una caixa de plàstic en forma de cub amb un forat central que permet plantar un arbre pel mig. La tapa recull l'aigua de la condensació i l'acumula al recipient que l'allibera a petites dosis a l'arbre. El cub evita l'evaporació de l'aigua de la terra que envolta les arrels, i les protegeix de condicions atmosfèriques no favorables. Després d'un any, l'arbre ja és prou fort com per a poder retirar el recipient, i permet el creixement més pròsper de l'arbre. Aquesta és la seva pàgina web: http://www.aquaproholland.com/ Fins aquí tot perfecte... fins que busques una mica per la xarxa.
Enlloc hi ha cap fotografia de cap prototipus real fet, només "dibuixos" en 3D; fins i tot a la seva pròpia pàgina hi ha un munt de fotos de paisatges secs, àrids, de cases que es cauen per aiguats, nens de l'Àfrica passant gana,... i els problemes que solucionaria aquesta tecnologia, pero sols un dibuixet en 3D, i cap model que es pugui tocar! Diuen que la tecnologia està patentada pel seu inventor 'Pieter Hoff' i per l'empresa AquaPro. Busco la patent... i no la trobo, ni per l'inventor, ni per l'empresa, ni per algunes paraules clau... No està a la base de dades de patents d'arreu del món.
Això si, a la web comercialitzen el seu aparell, i suposo que no deu ser barat. Tot aparenta una "volada de coloms". Un estudi teòric d'algun il·luminat que ha fet un model 3D i que diu que salvarà la deforestació del món. I ens agrada creure'ns-ho. Li seguiré la pista, a veure com acaben. I tant de bo m'hagi de menjar les paraules i els hagi criticat injustament!

Morgan Solar guia la llum cap als extrems de la placa i només allà es coloquen les cèl·lules solars
Tot apunta a un futur més barat de les plaques solars i per tant de ...l'electricitat?