Un parell de videos

Ha començat el 2009 i jo encara sense actualitzar el blog. Se m'acumula la feina! Un llibre per resumir, unes peticions a cumplir, i un quants videos que m'agradaria compartir. Començaré per aquest parell de videos que he trobar a la xarxa i que no tenen desperdici.
1. video de Steve Jobs El primer consisteix en un discurs del CEO d'Appel, Steve Jobs, davant d'estudiants universitaris en l'apertura del curs. Tres lliçons en 15 minuts. Val la pena sentir-ho.
2. video de Severn Suzuki He descobert aquest video aquest nadal. Resulta que és un clàssic, del 1992, però jo del desconeixia totalment. Una nena, amb un llenguatge planer i senzill, recorda a la ONU als dirigents del món el perquè estan allà. I els hi demana una cosa, que si no saben com arreglar el món, almenys que no el destrossin. Impressionant!

The tipping point

Els dies de nadal i el fabulós temps que hem tingut són l'excusa ideal per hibernar (quasi obligats) i llegir una mica. Jo he aprofitat per llegir "The tipping point - how little things can make a big difference-" de Malcolm Gladwell. El llibre està escrit en un anglès planer. No abusa de frases fetes o de metàfores, el que el fa molt fàcil de seguir amb molt poca ajuda del diccionari. La versió traduïda -no del tot ben encertada- es diu "la frontera del éxito".

L'autor creu que els mecanismes de funcionament de les epidèmies infeccioses i socials son els mateixos. Per exemple, com es comporta i s'encomana la grip en un grup de persones, i com els adolescents comencen a fumar poden tenir moltes similituds. El punt en el qual una enfermetat passa a estar fora de control, i s'encomana molt més ràpid que la gent es cura es conegut com el tipping point. Fent l'analogia a epidèmies socials, es el punt en el qual - i moltes vegades no sabem com- una marca de sabates comença a vendre's molt, o un programa de la tele passa de no tenir audiència a que tothom se'l miri, o a que l'índex de criminalitat d'una ciutat es redueixi substancialment.
En el llibre explica que la clau de l'arribada al "tipping point" d'una epidèmia social radica en tres factors: la importancia d'uns pocs, el factor de que enganxi el que t'estant explicant, i el poder de l'entorn en le qual es dona l'epidèmia.
1. La importancia d'uns pocs: Hi ha certes persones que tenen molta influència "social". En distingeix de tres tipus: els conectors, o persones que coneixen molta gent i tot i que les seves relacions amb tots no son gaire profundes, si que s'encarreguen de transmetre informació o posar gent en contacte, els experts, o gent que sap molt d'un tema, i que la gent se'ls escolta o busca consell en ells sobre coses determinades. La seva opinínió pot iniciar una epidèmia. I els "venedors" o persones amb capacitat de convencer la gent de qualsevol cosa.
2. El missatge ha "d'enganxar"- o s'ha de quedar. (the sticking factor - No sabia com traduir-ho). El missatge per transmetre'l ha de ser facilment assimilable per la gent no experta.
3. el poder de l'entorn: El comportament humà és molt sensible a l'entorn en el qual ens trobem. "La llei de les finestres trencades" diu que si passes al costat d'una fàbrica vella amb una finestra trencada aquesta ens "crida" i al cap de pocs temps hi haurà moltes de trencades. Aquella gent que trencaria finestres, quan en veu una de trencada es veu amb l'autoritat de tirar-li una pedra a la del costat, creixent així l'epidèmia. Seguint aquesta llei, a Nova York van aconseguir disminuir l'índex de criminalitat al metro, esborrant els graffitis i pintant tots els tren de nou.
Després d'explicar els tres factors, l'autor exposa diferents casos pràctics i exemples de com identificar-los i manipular-los. Casos com el suicidi, o el tabac en adolescents, o l'èxit d'algunes estratègies comercials o empresarials són explicades amb la manipulació (inconscient o conscient) d'algun d'aquests tres factors.

"El Arte de la guerra" de Sun Tzu

Fa uns dies estava llegint un article en un diari que parlava sobre com estava ja afectant la crisi a moltes empreses. L'autor de l'article recomanava als empresaris amb problemes que tornessin als origens i llegissin "el arte de la guerra" com a font d'inspiració per afrontar diferents conflictes.
El dia següent ja tenia el llibre a les meves mans. I en una edició il·lustrada amb tapa dura i de tela! Tot al voltant d'aquest llibre resulta si més no, estrany. Va ser escrit fa més de 25 segles a Xina, i es composa d'un recull de consells de guerra. La majoria dels consells poden ser extrapolables a moltes disciplines, i d'aqui que el llibre sigui recomanat per temes d'estrategia.

Escric només dues de les idees que dóna el llibre i que considero les més relevants:
- Sun Tzu considera els millors mestres aquells que guanyen guerres sense necessitats de combatre, tot i que no els dona reputació ni mèrit per la batalla. 25 segles més tard ens continua passant igual. No sabem valorar la gent que realitza els seus projectes personals o professionals sense crear conflictes. Pensem que els conflictes existeixen sempre i li donen més mèrits i diem "quin collons" a qui millor els afronta i baralla. En canvi no donem mèrits a la gent que fa les coses sense barallar-se, i senzillament pensem que ho han tingut molt fàcil, o que ha estat qüestió de sort; quan molt probablement han sabut resoldre el conflicte abans que passés, i per tant no han hagut de combatre.
- També dóna molta importancia al coneixement que tens del rival. És tant o més important coneixe's a si mateix com a qui t'enfrontes; "si et coneixes a tu i a l'enemic segurament guanyaras, si no coneixes al rival pero si a tu mateix, tens tantes possibilitats de guanyar com de perdre; i si no et coneixes a tu ni al rival, perdras segur.
Es diu que aquest manual va inspirar a Napoleó, Maquiavel o Mao Tse Tung, i avui en dia s'ha convertit en un text clau per a interessats en la complexitat de les relacions humanes en general.

Fer del reciclatge un negoci

Fa un parell de dies que va sortir una noticia on s'explicava que una tal Conxita Bagó, farta de fer els entrepans pels néts, havia inventat una alternativa al paper "de plata" típic d'embolicar entrepans pels matins.

El producte es diu BOC’N ROLL. Consisteix en una espècie de bossa de cotó, poliester i plàstic reciclable amb un un velcro per tancar i obrir les vegades que vulguem. És reutilitzable i lavable i pots portar fruita, els bocates, etc, i no generes els habituals resudis que consisteixen en la bola de paper d'alumini que normalment serveix per a practicar la teva punteria amb la paperera.

Aquest producte el comercialitza Marcadiferencia. A la pàgina web http://www.marcadiferencia.com/ s'explota el reciclatge com a font d'ingressos. El Boc'n'roll no és l'únic producte que es ven. També hi ha reductors personalitzables de aigua de cisterna del water: bosses reutilitzables de compra que també es poden personalitzar,

bossa didàctica de residus reciclables

o la bosseta-cendrer per a fumadors, per a no tirar les cendres o les vorilles a qualsevol lloc:

Futures font d'energia?

Dins del món de les energies renovables, ja hi ha gent que es dedica a pensar no en la següent generació de les fonts ja consolidades sinó en idees radicals i completament diferents de les renovables ja consolidades. Aquí he posat un petit resum. Són projectes a llarg plaç i tant de bo algun cualli i en sentim a parlar més en el futur.

- Bateries de sucre. El sucre podria ser el material per ales futures generacions de mòvil. Un grup d'investigadors està evolucionant una cèl·lula de combustible de sucre que dura més que les de liti i no contamina. Segons Shelley Minteer (la seva creadora) podria sortir a la venda en 5 anys. Funcionen gracies als enzims que converteixen sucre en electricitat.

-"terra-dinamo". Aquesta idea es basa que l'energia de una sola passa d'una persona pot alimentar la llum de dues bombetes. Si en comptes d'una sola persona persona es considera una multitud, l'energia es multiplica i es pot parlar d'alimentar un tren! La tecnologia es basa en un experiment que porta l'exèrcit americà consistent a introduir minigrups electrògens a les botes de soldats que es retroalimenten a cada passa. El prototip s'ha adaptat superficíes que es calcula que siguin molt transitades, com supermercats, estacions, etc.

- ‘Revolution Door’ es una porta giratoria disenyada per fluxxlab que transforma en electricitat l'energia rotatòria de la gent que la passa.

- Energia tèrmica humana. Kark Sundholm es el responsable de la contrucció del sistema de calefacció de l'estació Central d'Estocolm. Pensa estalviar un 20% del cost de la calefacció aprofitant l'energia que desprenem els humans i que desaprofitem obrint les finestres o engegant l'aire acondicionat. La calor humana escalfarà aigua que després es transportarà cap a un altre edifici amb oficines, un hotel, magatzems, etc que s'estalviaran un munt en calefacció.

Sembla que s'estigui creant una nova relació entre persones, arquitectura i tecnologia, en la qual els humans no només rebem els béns que la tecnologia ens dóna, sinó que també contribuim al manteniment del benestar.

"A la holandesa"

M'he topat amb aquest invent a la xarxa que si es mira i es llegeix per sobre promet ser la solució per la deforestació al món. Que no és poc!
Aquest aparell es diu "Waterboxx"

i ha guanyat ja un premi d'innovació. Consisteix en una caixa de plàstic en forma de cub amb un forat central que permet plantar un arbre pel mig. La tapa recull l'aigua de la condensació i l'acumula al recipient que l'allibera a petites dosis a l'arbre. El cub evita l'evaporació de l'aigua de la terra que envolta les arrels, i les protegeix de condicions atmosfèriques no favorables. Després d'un any, l'arbre ja és prou fort com per a poder retirar el recipient, i permet el creixement més pròsper de l'arbre. Aquesta és la seva pàgina web: http://www.aquaproholland.com/ Fins aquí tot perfecte... fins que busques una mica per la xarxa.
Enlloc hi ha cap fotografia de cap prototipus real fet, només "dibuixos" en 3D; fins i tot a la seva pròpia pàgina hi ha un munt de fotos de paisatges secs, àrids, de cases que es cauen per aiguats, nens de l'Àfrica passant gana,... i els problemes que solucionaria aquesta tecnologia, pero sols un dibuixet en 3D, i cap model que es pugui tocar! Diuen que la tecnologia està patentada pel seu inventor 'Pieter Hoff' i per l'empresa AquaPro. Busco la patent... i no la trobo, ni per l'inventor, ni per l'empresa, ni per algunes paraules clau... No està a la base de dades de patents d'arreu del món.
Això si, a la web comercialitzen el seu aparell, i suposo que no deu ser barat. Tot aparenta una "volada de coloms". Un estudi teòric d'algun il·luminat que ha fet un model 3D i que diu que salvarà la deforestació del món. I ens agrada creure'ns-ho. Li seguiré la pista, a veure com acaben. I tant de bo m'hagi de menjar les paraules i els hagi criticat injustament!

La salut com a negoci

Fa poc veiem com Google i Microsoft començaven a lliutar pel nostre historial mèdic. A les seves pàgines http://www.healthvault.com/ i http://www.google.com/health et gestionen les teves dades mèdiques, com la pressió sanguinea, la temperatura, etc, et crea el teu historial mèdic, i això et permet estalviar temps, la pots enviar al metge per avançat, pots demanar ajuda de pacients amb malalties similars... diuen que és segur, això espero.

Ara un altre gegant, Intel, acaba de treure un nou producte al mercat sanitari. Es diu Intel Health Guide i es un gadget per controlar la gent que dificilment pot sortir de casa. És com un Tablet PC amb USB i Bluetooth que es pot connectar a internet per a que el metge es pugui descarregar les dades. Pot registrar dades de tensiòmetres, termometres, el nivell de sucre a la sang, etc.

A la pàgina web http://www.intel.com/healthcare/ expliquen que tenen un departament de I+D dedicat només a Health ideant noves tecnologies adreçades a dues vessants, com facilitar les tasques al metge i com millorar la comunicació (o connectivitat) entre pacient i metge.

Segur que aquests passos són només l'inici d'una nova manera d'entendre la medicina, i aventurant-me, i pensant en el futur, segur que d'aquí uns anys tothom anirà pel món amb el seu aparellet registrador a la butxaca que en el moment que cap valor se surti de tolerància saltarà l'alarma, avisarà al metge i fins l'ambulància i tot via satel·lit. Temps al temps.

Ja tinc llibre

Seguint les meves pròpies instruccions, he publicat el meu primer llibre. I fa patxoca... la veritat.

He recopilat les entrades del bloc, les he agrupat per temes, he creat un pdf i ho he enviat a imprimir en format llibre. En tapa tova i a tot color. En total són 56 pàgines. Una mica prim, però tant se val. Estic ben orgullós. És el meu primer llibre.

El invitado

Colaboro amb un nou bloc! Es diu 'El invitado' i la direcció és:
http://www.elinvitado.tk/
La temàtica del bloc és un pèl diferent de la d'aquest bloc. L'hem creat juntament amb un amic de tota la vida, el Ramon, i de moment només té dues entrades, una de cadascú.
La intenció es que que no estigui restringit, així que (com diu el seu nom) si algú vol fer alguna entrada... endavant, només ens ho ha de dir!

Novetats en energia solar

El món de l'energia solar fotovoltaica sembla que es mou cap a la concentració de la llum.

La major part del cost de la instal·lació és degut a la cèl·lula fotovoltaica, i evidentment, com més gran més cara.

Si es concentra la llum d'una superficie gran en una de més petita, es pot utilitzar una cèl·lula menor per aconseguir la mateixa energia. I, conseqüentment, a un preu menor.

Aquest és el pas que estan iniciant a empreses productores de panells solars, com per exemple: Cool earth solar que concentren la llum en "balons" enormes, dividint per 10 el preu de la intal·lació. Aquest sistema aguanta molt millor les condicions adverses de vent.

Morgan Solar guia la llum cap als extrems de la placa i només allà es coloquen les cèl·lules solars

Tot apunta a un futur més barat de les plaques solars i per tant de ...l'electricitat?

Publica el teu propi llibre

El dia que vulgui fer un recull de les entrades al bloc i publicar-les en format llibre ho tindré fàcil.
És qüestió d'entrar a pàgines com:
http://www.bubok.es/ ó http://www.lulu.com/es/
i seguir les intruccions que et donen en pantalla. Carregues el teu arxiu en pdf i tries el teu format de llibre, el tipus de paper, de lletra, la portada, etc. i el número d'exemplars per a la primera edició, pagues i ... llestos! També pots demanar el ISBN (aquest numeret de deu xifres que hi ha al darrere de tot llibre que l'identifica i el diferencia de la resta).
Els llibres surten a un preu a partir d'uns 7 ó 8 euros per exemplar.
I et donen un 80% dels beneficis del llibre, si es que algú te'l vol comprar!
No serà un premi planeta, però almenys cubriré una de les tres coses que s'ha de fer a la vida...

Cradle to cradle (II)

Llibre llegit... i missatge rebut!
Els autors proposen una transformació de la industria gràcies al disseny ecologicament inteligent. Industria i medi ambient son vistos com adversaris quan poden ser perfectament complementaris, combinant-se per a millorar el benefici de l'empresa i del planeta.
També distingeixen entre dos conceptes,
- la ecoeficiencia, consistent en l'intent de generar el mínim residu d'un procés, o l'us de la mínima energia possible,
- i la ecoefectivitat, que diu que els residus generats en sí, no són el problema, si es que deprés es poden aprofitar per a d'altres processos. D'aqui el hi ve el concepte de "residu=menjar". Totes les entrades i les sortides de materials han de ser nutrients tècnics o biològics.
També distingeixen entre els materials que reciclats tenen un valor igual o superior a l'anterior, (suprareciclat) i els que donen lloc a pèrdua de valor (infrareciclats). Per exemple el reciclat del paper es un clar exemple de infrareciclatge, ja que el paper perd propietats a mesura que es recicla, i cada vegada s'ha d'utilitzar més clor i productes químics per a reutilitzar-lo, en canvi l'ús de fibres de PET per a la fabricació de roba és un exemple de suprareciclatge.
Els autors es van inspirar en la natura quan van desenvolupar les seves idees. Posen l'exemple d'un cirerer (o qualsevol arbre). El cirerer agafa nutrients de la terra i del medi i els utilitza en benefici propi. Crea fulles i flors que a la tardor cauen. Això no sembla gaire eficient! Però està alimentant la fauna de la zona. El residu del cirerer és utilitzat com aliment per un munt d'insectes. A la natura no es troben residus que no s'utilitzin per alguna altra espècie.
A partir d'aquestes idees proposen una nova revolució industrial, (tenen aquesta mena de ingeniuitat que m'encanta i que els farà tenir èxit) en la qual els beneficis empresarials aniran lligats als beneficis mediambientals.

Cradle to cradle

Dissabte nit: 1:30. Abans d'anar a dormir poso un segon la tele i a la 2 feien 'la noche temática'. I veig un paio amb 'pajarita' parlant de sostenibilitat. I penso... un freaky... no li dono ni 20 segons... Tres quarts d'hora més tard encara estava enganxat a la tele escoltant-lo.
Es tractava de William McDonough, i al documental explicava com, juntament amb Michael Braungart, havien colaborat amb unes quantes empreses desenvolupant projectes sostenibles. Proposaven plantejaments molt diferents pel que fa a sostenibilitat. Les famoses tres R's de la sostenibilitat -reduir, reutilitzar i reciclar- es queden curtes davant el seu concepte. Al contrari, només fan que allargar l'agonia, ja que no deixem de consumir recursos. La clau radica en el disseny del producte o procés que es crea, com ara una casa, un ambientador, una nau industrial o un envoltori de gelat, etc. Es basen en la natura, en la qual un arbre crea més energia de la que consumeix, o les escombreries que genera una espècie és aprofitada per una altre com a aliment.
Al documental van presentar diferents dissenys de cases en les quals l'energia consumida era menor que la produida. L'important, deien, no és utilitzar bombetes de baix consum en comptes de les incandescents, ja que continues necessitant electricitat, sino dissenyar les finestres de manera que necessitis tenir les llums enceses el menor temps possible, les teulades orientades per aprofitar òptimament l'energia solar, i aprofitar la ventilació creuada evitant la necessitat de posar aire acondicionat, etc.
També van explicar que van treballar amb Unilever creant un envoltori de gelat que no només era reciclable. Ells anaven més enllà, l'envoltori era líquid a temperatura ambient, de manera que el podies tirar allà on sigui que es desfeia. A més l'envoltori tenia llavors de plantes, de manera que pel fet de tirar l'envoltori contribuies a la natura ja fos per a que germinessin plantes o per a que els ocells s'alimentessin.
Com no, han escrit un llibre: De_la_cuna_a_la_cuna; que ja està a la cua de llibres que he de llegir.

Gimnàs generador d'energia elèctrica

Quan vaig veure aquesta noticia fa poc
http://www.environmentalgraffiti.com/sciencetech/gym-generates-energy-from-pedal-power/2112
vaig recordar que en el seu dia vaig fer els números per a veure si aquesta idea era viable energèticament o no.
La noticia fa referència a un gimnàs obert recentment on els propis usuaris cremen calories en unes bicis amb dinamos incorporades i bateries que emmagatzemen l'energia elèctrica. Això els serveix per estalviar electricitat i es veu reflexat en el cost de la mensualitat per l'esportista.
Doncs un dia fent bici estàtica vaig pensar en quelcom similar i vaig calcular si la generació d'energia elèctrica donada per una bici i després venuda a la companyia podria a ser rentable o no.
De manera resumida: la potència d'una persona fent pedals és d'uns 100Watts (trobat per la xarxa). Farien falta 10 persones fent pedals al mateix temps durant una hora per a generar 1Kwh. El preu del Kwh (el que comprem a casa) està sobre els 10 centims. El que ens dóna una trista recompensa: si la companyia ens compra l'energia produida per 10 persones durant una hora al mateix preu que la ven surten uns beneficis de... 1 cèntim per persona! (bé, i unes calories de menys i l'esperança de vida una mica més llarga).
Si la companyia es veiés forçada a comprar-nos l'energia a un preu superior al que el ven (com passa ara amb la solar) podrem multiplicar el cèntim per 4 ó 5, no ens dóna ni per "pipes".
Com a negoci diria que no és gaire rentable...

Motos elèctriques

Durant els jocs olímpics, en una entrevista al ministre d'exteriors, els paios de Gomaespuma li van preguntar que perquè a Xina abunden els vehicles elèctrics, -es veu que moltíssima gent es mou a Pequin amb motos i bicis elèctriques- mentre que a Europa encara estem cremant petroli per moure'ns.

El ministre va venir a dir que era un problema de protecció d'empreses europees fabricants de motos. O sigui, que perquè quatre companyies europees no volen gastar-se un duro en desenvolupar nous motors elèctrics (després d'un segle de motor de benzina) per a les seves motos, ens hem de respirar el plom a les nostres ciutats.

He estat buscant algun exportador europeu de motos elèctriques i he trobat alguna informació, tampoc gaire, la veritat! El millor resum del que hi ha disponible l'he trobat en aquest bloc:

http://motoelectrica.blogspot.com/

Si que hi alguna al mercat, i no són gaire cares! També es pot veure més coses aqui:

http://www.vehiculosconingenio.com/