novetats

Bagant de primavera (ara sí, del 2011)

2011-11-02T00:16:00.002+01:00

Del món virtual al material

Quan sentim la paraula ‘virtual’ l’associem als temps moderns, a internet i als nous avanços tecnològics. La veritat, però, és que ha estat present sempre, forma part de nosaltres i ens ajuda a moure’ns pel món.

La meva filla ja ha fet un any. I tot i que encara no sap fer frases completes, ja m’està ensenyant un munt de coses. Gaudeixo molt quan veig el món amb els seus ulls i observo com a novetat les coses més quotidianes. Diria que el més curiós que he aprés és com de natural és el món virtual en l’ésser humà. Als gossos els diu ‘uau’ i als cotxes ‘tutu’. I els té por. Quan veu un gos que s’apropa o un cotxe molt sorollós passa pel seu cantó, s’espanta i fa un gest amb el que fa veure que vol que l’agafis en braços. En canvi quan li llegeixo un conte en el que apareix un gos, somriu i diu ‘uau’ . Quan agafa els ‘tutus’ de joguina que té al menjador fa ‘brrrrr’ i no li fan pas gens de por. Té tan sols un any, però sap distingir clarament el que és real i el que és virtual.

Crear un món virtual al nostre voltant és una activitat que ens ve de lluny. Fa milers d’anys el nostres avantpassats ja recreaven caceres i les pintaven a les parets de les coves en les que es passaven tot l’hivern. Es pintaven a ells mateixos en escenes recreades o imaginaries on perseguien i caçaven mamuts i cérvols. I han perdurat fins la nostra època. Una mica més moderns són els retrats dels reis de fa segles que veiem als museus. Immortalitzaven la seva glòria en una pintura amb la intenció que la seva imatge al món virtual perdurés per sempre ja que al món material acabaria desapareixent. Avui en dia no ens cal el pinzell i la tela, fem fotografies, vídeos ...

Però no acaba aquí. El món virtual ens rodeja. A més de la nostra vida sentimental, vivim els embolics de personatges de culebrons a la tele. A part de l’esport que puguem fer, quedem amb els amics per veure com un grup de joves juga a futbol. Tenim més amics virtuals al facebook que gent amb la que aniríem a sopar un dissabte. Hi ha moments que fins i tot prenem decisions al món virtual que ens afecten i molt al material. Som capaços de comprar ordinadors, joguines o roba per internet sense ni tan sols provar-la. O fins al punt d’hipotecar-nos per tota la vida mirant només els plànols d’un pis.

Recordo fa ja vuit anys quan buscava pis i en una oficina em van ensenyar els plànols d’un pis que a primer cop de vista semblava perfecte. Era un dúplex i la distribució semblava correcte, era gran i orientat a la muntanya. La terrassa també prometia. En la meva imaginació el pis era ideal. I el vaig anar a veure, i... va suposar una completa desil·lusió. Els sostres eren baixos, l’escala estreta, i les vistes de la muntanya les tenies després d’arriscar el físic fent una postura impossible a la miniterrasseta. Em vaig endur una decepció fruit de la gran diferència entre el que m’havia imaginat i el que em vaig trobar.

El món virtual i el material són dos universos completament diferents i confondre’ls ens pot portar a grans malentesos o desenganys. Un dels perills radica en creure’ns en excés la imatge que creem al món virtual. Els galans de cine només existeixen a les pel·lícules o a les novel·les i els amics perfectes i que no et diuen les veritats a la cara només al facebook.

El món virtual és el món de la imaginació i creativitat, permet explorar alternatives i crear imatges de com pot ser el món material, però viu només a la nostra ment, o en un paper, o en una pantalla d’ordinador. Per a convertir el que imaginem en real fa falta feina. I es el punt on ens ho hem de “currar”. Edison deia que el geni venia d’un u per cert d’inspiració i un noranta-nou de transpiració. Tenir idees genials no serveix de res si no es posen en pràctica, i per posar-ho en pràctica cal esforç, temps i no deixar-ho estar.

Seure davant de la tele per veure com l’Ussain Bolt bat rècords, o com el Messi dribla contraris, no ens fa experts en esport. Sortir a córrer o anar al gimnàs cada dia per estar una mica en forma sí, tot i que implica cansar-se. Tampoc és comparable viure en persona un desengany amorós, que veure’l amb els ulls del actor de la telesèrie preferida. Resulta més còmode, però, seguir segons què per la pantalla, no cansa gens, i si al final al protagonista de la sèrie li van maldades, al cap de 5 min ja ens hem oblidat. Viure segons què al món material requereix dedicar-hi temps i esforços. I no sempre estem disposats a arriscar!

Bagant d'hivern (del 2010!)

2011-10-24T22:54:00.004+02:00

Grans propòsits! Intentaré posar el bloc al dia. Per començar els articles de la Bagant que no em donaran molta feina. Són ja quatre articles els que porto endarrerits.

De l’arc de Sant Martí a les eleccions

Molts de nosaltres passem l’hora del sopar davant la tele mirant el telenotícies per informar-nos del que passa al món, llegim de tant el tant el diari i a més sintonitzem Catalunya informació al cotxe. Quin sentit té tota aquest munt d’informació al cap? Serveix d’alguna cosa estar al dia de tot? Quin profit li traiem?

Matí de diumenge de mitjans de novembre. Mirant per la finestra el dia sembla radiant i el sol omple de llum el carrer. Ideal per fer un passeig i anar a l’estanc a buscar el diari! Agafo la jaqueta per mi i començo a abrigar la meva filla. Després d’unes quantes capes la poso al cotxet i sortim fora a gaudir de la caminada. La primera impressió quan sóc fora és – uff! Quina calor- al cap de cinc minuts ja em sobra la jaqueta i el jersei, i a la nena li he hagut de treure també alguna peça de roba. Arribo a l’estanc i una dona m’explica la causa de la calor... – aquest és l’estiuet de sant Martí – i jo em pregunto - que té a veure un sant amb que facin més de 25 graus a la falda del Montseny a mig mes de Novembre?

Diu la llegenda que Sant Martí es va trobar amb un home pobre tremolant de fred. Devia tenir la capa molt llarga perquè la va tallar, va donar una de les dues meitats al pobre per a què es cobrís, i de sobte va parar de nevar, van pujar les temperatures i al cel va aparèixer un arc de colors. A Sant Martí li devem doncs, no tant sols el nom de l’arc que apareix al cel si plou i fa sol al mateix moment, sinó també al període de bonança meteorològica de mitjans del mes de novembre.

Alleugerat per saber que la calor no es culpa del canvi climàtic, sinó gràcies a un sant, torno a casa amb el diari a la mà i content amb la tranquil-la lectura que m’espera. Sec al sofà finalment després de les farinetes i un cop la nena dorm, tinc temps suficient per a fer una ullada al diari del diumenge.

Obro el diari i em trobo una foto del Sarkozy i la crisi de govern a França a les dues primeres planes. Per un segon reflexiono i penso... i perquè m’hauria d’importar a mi el que digui aquest home, i en què m’afecta el que des de Paris pugui fer o desfer? Continuo fullejant ... noticies de Birmània, Mèxic, continuo buscant però em costa trobar com m’afecta i quin és el meu paper en el que m’estan explicant al diari. I el que diuen Obama o Zapatero? Trobo un suplement a les fulles centrals en motiu de les eleccions amb el que diuen els polítics catalans. També em queda força lluny de la meva vida quotidiana, però almenys aquí sí que tinc alguna cosa a dir, el meu vot d’aquí a dues setmanes. Llegir les noticies d’esport em permetran omplir alguna conversa amb els companys de feina però res més. Potser el que més m’importa ho trobo a la última pàgina del diari: el temps del dilluns. Crec que és l’única noticia que pot influenciar alguna de les decisions que prendré per mi mateix l’endemà, la de quina roba posar-me.

Està molt bé criticar, però, em pregunto quin fóra el diari de les notícies que a mi m’agradaria llegir. Quines noves podrien influir en les meves decisions diàries? Doncs... saber si les taronges de la fruiteria surten bones o no, si el peix que acabo de comprar és fresc, que quins son els recursos de la guarderia o el col·legi on penso portar la meva filla, que si estic ben preparat per trobar una nova feina, o he d’estudiar més anglès; o si els pocs estalvis que pugui tenir els faig servir per amortitzar la hipoteca o per fer reformes a casa, que si faig reformes a qui puc cridar que sigui de confiança...

La resposta a totes aquestes preguntes, però no la trobo a cap diari, per respondre’m he de sortir fora al carrer i preguntar als dependents si les taronges son dolces o àcides, o si el peix és fresc o no, o quedar i fer un cafè amb l’amic que treballa a la construcció per si coneix algú de fiar per a fer les reformes, i de pas ja que té nens més grans, preguntar-li si està content o no amb la guarderia on porta el seu fill, o anar a visitar el familiar que sap anglès per què em digui si el meu nivell és prou bo o no... per sort o per desgràcia, hi ha respostes que no són a cap diari ni a Internet i que cal sortir, parlar i relacionar-nos amb la gent per solucionar-les!

D’aquí a poc (almenys quan he escrit aquest article) hi haurà eleccions al parlament de Catalunya. Evidentment, aniré a votar, però quin és el pes del meu vot? Si som set milions de catalans i que puguin votar, m’ho invento, uns quatre milions, per influir en qui serà el nou president el meu vot conta un entre quatre milions. En canvi, diàriament prenc un munt de decisions (sol o a nivell familiar) on el meu vot és l’únic o és molt important. Passem un munt de temps a saber què fan i què diuen els candidats politics i, en canvi prenc decisions que depenen de mi de vegades sense pensar.

Segurament en pocs dies veuré a la tele els candidats celebrant que han guanyat les eleccions – tots guanyen- i m’alegraré si a qui he votat surt vencedor, però celebraré més si la meva filla continua creixent amb un somriure, ja que això voldrà dir que l’estic encertant amb les meves decisions, i aquí si que el meu vot influeix i val la pena rumiar-s’ho perquè la meva elecció és realment rellevant.

Bagant de tardor

2010-10-21T18:58:00.004+02:00

Aquest es l'article de tardor... jo el valoro molt!

Del Sistema mètric a l’esforç

Per què els futbolistes cobren tant? Molts d’ells en un any guanyen el que els millors metges, professors o fusters en tota una vida. Què els fa diferents?

Els joves d’ara ja no, però moltes persones grans quan anaven al mercat no demanaven el preu per quilo d’allò que volien, feien servir mesures com la terça per demanar carn, la lliura per comprar farina, unces per la xocolata o arroves per les fruites o verdures. Si sortien del país estaven completament perduts ja que o bé els noms de les unitats eren uns altres, o bé es pensaven que els prenien el pèl perquè el valor canviava.

A mitjans del segle XIX a Europa es va veure la necessitat d’unificar les diverses unitats de mesura. A partir de llavors el quilo, el metre i el litre van ser usats a tot arreu i tot i que parlava en múltiples idiomes, la manera de quantificar la longitud, la massa i el volum era una sola.

Ara fa pocs anys hem viscut un procés unificador similar amb la moneda, l’euro. Podem pagar amb una sola moneda a molts països el que evita mal de caps en canvis quan viatges per Europa.

Un metre és un metre sempre, ja siguis al Vallès, a Bèlgica o a la Xina. Aquesta veritat, però, no es compleix pas amb el valor del productes que comprem amb monedes, ja que un mateix objecte pot tenir diferent valor. Un exemple fàcil, una ampolleta d’aigua. Si vas a una botiga val trenta cinc cèntims, si te la prens en un bar et demanen un euro i mig, en una discoteca quatre euros. I això que el contingut és idèntic en els tres casos.

Per una mateixa cosa hem arribat a pagar més de deu vegades el preu de la botiga que està a vint passes. Sembla com si el valor de les coses més que de l’objecte en sí depèn dels factors externs o de l’entorn on es compren.

Potser pensem que l’aigua puríssima de les fonts de l’Himàlaia és més valuosa que la de l’aixeta, però si ets al desert a 40 graus i fa un dia que no beus res, ets capaç de pagar una fortuna per una mica d’aigua d’un abeurador.

Amb el valor de la nostra feina passa quelcom similar. Si ets esportista d’elit i et miren milions de persones per la tele, et paguen molt per córrer darrere d’una pilota. Si en canvi ets el millor cisteller del món i treballes el vímet con ningú, no esperis cobrar gaire per la teva feina perquè gairebé tothom utilitza bosses de plàstic.

Si el que volem és fer calers amb la nostra feina, abans de tot, el millor que podríem fer és sortir a fora, i mirar i esbrinar que és el que li agrada a la majoria.

Hi ha un munt de gent que dedica el seu temps a fer tasques poc valorades. Tant el que té un hortet al jardí, i que s’esforça sempre per tenir-lo al dia i menjar-se els tomàquets a l’agost, com la dona que es passa cinc minutets xerrant amb els jubilats asseguts al banc del passeig, o jo quan escric aquest article amb la il·lusió de veure’l publicat al Bagant, dediquem tot l’esforç en fer les coses bé i aprendre cada dia alguna cosa nova, tot i que l’entorn no li doni un valor en diners.

Jo ara quan veig els amics que tenen el jardí impecable, o m’ensenyen la seva col·lecció de papallones (sí, encara hi ha gent que ho fa), o repeteixen una vegada i una altra aquelles notes al piano, els felicito per la seva feina i l’esforç dedicat a aquella tasca tan poc valorada. Crec que és el millor regal que els puc fer ja que intenten fer quelcom positiu i maco amb el seu temps. Sempre em guanyo un somriure i una animada conversa!

Bagant d'estiu

2010-08-11T16:19:00.002+02:00

Tinc ja publicat l'article d'estiu. És aquest:

I una mica més llegible...

D’Einstein al destí
Existeix el destí? Sóc jo qui tria ser arquitecte, pagès o perruquer, o viure a Palau, Brusel·les o Cincinatti? O tot això està ja decidit i escrit al meu destí al moment de néixer? I si el destí de tothom està escrit, quin és el valor de les nostres decisions?
Albert Einstein està considerat el científic més influent del segle XX i probablement de tota la història de la humanitat.
A finals dels segle XIX els científics es pensaven que la física estava acabada i resolta i no hi havia res a estudiar perquè ja se sabia tot. Einstein va trencar radicalment aquesta tendència treballant en dues àrees on la física clàssica fallava.
La primera, i que li va donar la fama, és la relativitat. Aquesta teoria explica fenòmens de distàncies còsmiques. En ella va deduir la seva equació matemàtica més popular E=mc2.
La segona àrea, menys coneguda, és la quàntica. Einstein també va estudiar i desenvolupar les bases de la branca de la física que estudia fenòmens a nivell atòmic. La quàntica va descobrir processos que l’única manera d’explicar-los era mitjançant l’atzar, i que no obeïen la llei de causa –efecte.
Trobo molt curiós com d’intrínseca és la llei de causa-efecte als humans. Potser perquè és una de les primeres lleis de la natura que aprenem.
Ara fa tres mesos que sóc pare d’una nena preciosa (feliciteu-me si em veieu). És un goig veure com des del primer dia aprenem a relacionar-nos amb el món i descobrim coses noves cada dia. La meva filla (com tots els nadons) amb tres mesos ja fa ciència, i està aprenent la llei de causa – efecte. Quan està sola i s’avorreix, crida i plora, i que aconsegueix? Que el papa o la mama vinguin corrents a fer-li cas. Si li diem coses s’afanya a somriure, per què li fem més cas encara i li fem pessigolles. Si té el sonall agafat, l’agita amb força i ... fa soroll. El nadó aprèn molt ràpid, tan sols amb mesos de vida, que interactuar amb el món provoca efectes, que els efectes que provoca depenen de què faci ell en cada moment. Amb el temps aprendrà que si fa força amb les cames es mantindrà dreta i podrà caminar, que si parla aprendrà a comunicar-se, que si va al cole i aprèn es torna més intel·ligent, ... etc. Tots al final fem el que fem esperant certs efectes.
A la vida quotidiana, però, com a la quàntica, hi ha situacions que no obeeixen aquesta llei, i que l’única manera d’explicar-les és mitjançant l’atzar.
Des del fet que et toqui la loteria o no, que de vint persones a la barbacoa només a tu et piquin els mosquits, si aquest hivern has agafat la grip, que de tota la multitud a la plaça el colom ha decidit deixar-se anar precisament a sobre teu ... tot un munt de situacions degudes únicament a la sort, o a la mala sort.
Però, tot i que són circumstàncies aleatòries, de manera conscient o inconscient fem servir la llei apresa de nadons i busquem la causa per explicar l’efecte, fins i tot fent explicacions esperpèntiques.
De la picada no direm que casualment hi havia un mosquit prop teu i que va sentir gana i et va picar, direm que tenim la sang dolça i que per això ens piquen; si no has agafat la grip diràs que aquest any has pres molta fruita. Hi haurà qui dirà que l’horòscop ja el va avisar que patiria un fet inesperat per explicar la desgràcia del colom, i si no li ha tocat la loteria l’any vinent anirà al poble on ha passat alguna inundació o incendi per comprar-ne, per què la loteria toca allà on hi ha catàstrofes...
Ni tant sols Einstein creia en la influència de l’atzar. Quan va escriure que “Déu no juga als daus”, volia dir que no es creia que hi hagués res que fos aleatori o degut a la casualitat, que tot el que passa es degut a alguna causa.
Si, com creia Einstein, no existeixen fets completament aleatoris i tot efecte té la seva causa, el que succeirà en el futur es conseqüència del que passa en el present, i el podríem predir completament. Això implicaria que tothom té escrit el seu propi destí i que és qüestió de temps que l’anem descobrint.
Si, al contrari, existeix l’atzar, el destí no està definit, i l’anem escrivint amb les nostres decisions boicotejats o ajudats per les circumstàncies externes.
Si existeix o no el destí no és ara per ara quelcom que es pugui demostrar, es qüestió de creure-s’ho o no. Jo m’estimo més pensar que no existeix, i com no està escrit, el vaig elaborant mentre em faig gran. És més divertit.

Outliers (fores de sèrie)

2010-06-06T20:40:00.004+02:00

El títol en la versió castellana dona més informació de sobre què va el llibre- Por qué unas personas tienen éxito y otras no-
Des de 'The tipping point' que tenia pendent llegir més llibres d'quest autor. Vaig començar per aquest i després m'espera 'inteligencia intuitiva'. M'agrada força com planteja i desenvolupa els llibres el Malcolm Gladwell, potser al final es fan una mica pal!
Pensem per un moment en jugadors de bàsquet... l'altura importa? Evidentment sí, però... és el jugador més alt el millor? La resposta és no. Si mirem les alçades dels jugadors hi ha des de 1,80 fins a 2,20, però un cop tens aquesta alçada i et pots dedicar al bàsquet d'èlit, hi ha d'altres factors, com la velocitat, agilitat, potència de salt, força física, precissió en el tir, etc, que influeixen en el teu joc i probablement el millor jugador serà el més compensat en diferents aspectes.
L'autor utilitza aquesta comparació per explicar la influència de la inteligència per a què una persona tingui èxit a la vida. Influeix, sí, però amb uns mínims, hi ha moltíssims altres aspectes que són tant o més importants per a l'èxit, com la creativitat, la imaginació, la sociabilitat, capacitat de comunicació...
Analitzant l'èxit de persones com Bill Gates, els Beatles o diferents jugadors de hockey, l'autor explica que a més d'inteligent, per ser bo en alguna cosa, has de treballar dur (10.000 hores com a mínim), tenir un ambient adequat i tenir la sort de cara i trobar-te en el lloc adequat amb els coneixements precissos. Per jugadors de hockey... haver nascut en el mes de l'any adequat!

Llibre molt amè, fàcil de llegir, amb exemples i detalls que esgarrifen, i un pèl (només un pèl) repetitiu al final. Val la pena

Article de primavera

2010-05-01T12:16:00.004+02:00

Aquest és l'article del Bagant de primavera.
Personalment no m'agrada la foto, que ocupa mitja plana, i obliga l'article a ser en arial 3 ó 4. Gairebé fa falta lupa per llegir-lo!
L'adjunto també a sota en cursiva.
De Darwin a l’artesania
Dissenyadors d‘alta costura, d’interiors i cuiners ocupen cada vegada més espai a les nostres vides. Quina és la clau de l’èxit de persones com en Ferran Adrià, Santi Santamaria, Armani, Alessi o Mariscal? Què tenen ells que no tenim nosaltres?

La teoria de l’evolució ens diu que aquelles espècies que millor s’adapten a l’entorn sobreviuen i les menys adaptades acaben desapareixent. Darwin va arribar a aquesta conclusió després d’analitzar les diferències entre els animals que habitaven a les illes Galapagos. Va observar que a cada illa les tortugues i els ocells, tot i ser molt semblants, no eren els mateixos. En els ocells, per exemple, el bec s’adaptava a l’aliment disponible a cada illa. A la illa amb abundància de llavors, el bec tenia la forma adequada per obrir-les. A les altres illes els ocells s’especialitzaven a picar fusta o a xuclar el nèctar de les flors.

No només els ocells evolucionen per adaptar-se al seu entorn. Els homes som segurament l’espècie que més canvis ha sofert al llarg de la seva història. Des dels primers homínids hem adquirit un munt de rareses que ens han permès sobreviure en un món de vegades una mica dur.

Entre les peculiaritats dels humans que ens fan diferents de les altres espècies, en destaco tres: la parla, que va permetre una comunicació entre humans molt més fluïda; el fet de caminar drets, elevant la posició dels ulls i afavorint l’orientació i la localització de perills; i el creixement del cervell, que ens permet fer operacions complexes i adaptar el món a les nostres necessitats. Vam utilitzar l’enginy per fer eines i treballar la fusta, el ferro o la pedra realitzant el que imaginàvem i fent així més fàcil la nostra existència.

Aquestes singularitats van ser claus fa milers d’anys per diferenciar-nos de la resta d’espècies, però, que són d’aquestes peculiaritats en el segle XXI?

Si d’alguna cosa tots estem d’acord és de l’impuls de la tecnologia a la comunicació. A més de la parla, ara també ens comuniquem amb l’escriptura, i els canals cada vegada són més pròxims i potents. Podem parlar per telèfon, enviar SMS’s, dialogar pel xat, escriure mails... Està clar que l’ús de radio, la telefonia i internet ens fan tenir més properes a persones llunyanes, poder compartir amb el món els nostres pensaments i estar al dia de noticies i fets llunyans.

L’ús de la tecnologia, però, pot tenir efectes negatius. Alguns avanços tecnològics i aparells domèstics suplanten capacitats que abans no teníem més remei que esforçar-nos i fer-les servir. Per posar un exemple: els navegadors per satèl·lit et marquen en tot moment quina és la teva posició en el mapa i què has de fer per arribar al teu destí de la manera més òptima. Mentre l’aparell et guia, el nostre cervell està pendent de la veueta metàl·lica que t’ordena els passos a seguir. La nostra capacitat d’orientació i el fet d’obligar-te a barallar-te amb un mapa, o anar a preguntar a un vianant per trobar el camí òptim se suplanta per un seguit d’ordres d’un aparell que ens tracta com si nosaltres fóssim l’autòmat.

Una altra habilitat que estem perdent és la capacitat per adaptar el món a les nostres necessitats. En el segle XXI, allò que volem, anem a la botiga i ho comprem. Per exemple, imaginem que necessitem un jersei nou. Abans ( i no parlo de fa tants anys) la nostra mare o àvia, o tieta, ens prenia mides de l’esquena i els braços, ens demanava quins colors ens agradaven i es passava les tardes barallant-se amb la llana. Si no era un jersei, eren peücs o una faldilla. Un cop acabada la peça de roba, i si quedava bé, se la mirava triomfant i somreia quan sorties de casa vestint la seva obra d’art. El procés era llarg, i comportava utilitzar habilitats que ara estem oblidant: la imaginació, el disseny i treballar amb les mans per executar la imatge mental. En comptés de imaginar-nos com serà la peça final, i dissenyar-la mentalment, ara anem al Zara, o al Desigual, i triem d’allò que tenen disponible, el que més ens agrada. El mateix passa amb els mobles, que preferim anar a l’IKEA que dissenyar els mobles adients i encarregar-los a un fuster. O fins i tot amb la cuina, que ens estimem més comprar menjars ja cuinats que pensar què sopar, preparar-te els ingredients i passar-te un estona a la cuina. Crec que els dissenyadors de roba, cuiners, i artesans en general tenen la feina assegurada per molt temps, ja que estem oblidant i delegant completament aquestes tasques.

Però no tenim temps per tot! Evidentment no, i ningú té ganes de passar-se tres hores a la cuina després d’un dia de feina!
Com a producte de l’evolució tenim un cos adequat per caminar per la sabana tot el dia, i com estem asseguts la major part del dia, necessitem anar al gimnàs perquè si no se’ns atrofien els músculs. També tenim un cervell amb unes capacitats increïbles, que al igual que els nostres músculs corre el perill d’envellir-se si no l’exercitem i el posem constantment a prova. La tecnologia ens ofereix una vida més còmode i fàcil, però hem d’anar alerta, perquè també comporta un perill, ja que el cervell perd capacitats i ens tornem dependents de la tecnologia per encarar el món.

Soroll blanc

2010-04-17T06:31:00.006+02:00

De la mateixa manera que la llum blanca la formen llum de tots els colors, en ones sonores també existeix el fenomen, i se l'anomena soroll blanc. El soroll blanc es la suma de sons de totes les freqüències. Una tele analògica mal sintonitzada, un assecador de cabells o un extractor de cuina són força bons emisors de soroll blanc.
I perquè explixo tot aquest rotllo? Doncs perquè he descobert una aplicació ... millor veure aquests enllaços de youtube:Sembla ser (no s'esta segur del tot) que dins de l'úter de la mare no s'està pas en silenci, al contrari, és un lloc molt i molt sorollós. I quin se suposa que és es el so que els nadons escolten quan encara no han sortit al món? Doncs el soroll blanc. Quan els nadons senten soroll blanc "recorden" quan eren dins la panxa materna i es calmen.
La teoria no sé si és certa o no, però la pràctica funciona. En casos desesperats un assecador de cabells o apropar-me a l'extractor de cuina amb la nena en braços m'ha sol·lucionat un problema.

Ja van tres

2010-03-21T23:10:00.004+01:00

Inclòs a la revista Bagant d'hivern.
Arriba amb una mica de retard, però!

És aquest:

Dels quatre elements als estereotips

Terra, aigua, aire i foc són els quatre elements bàsics de la natura. Bé, almenys segons la ciència i filosofia grega clàssica. La teoria que van desenvolupar Empedocles, Plató i Aristòtil descrivia el cosmos usant aquests quatre elements. O millor dit, cinc, ja que el cel i les estrelles no podien ser fets pel mateix que la terra, i van afegir l’èter o “substància celestial”.
Aquesta idea del món va ser acceptada com a bona i única durant més de dos mil anys, i no va ser fins als segles disset i divuit, gràcies als descobriments sobre els diferents estats de la matèria, que va ser abandonada per la ciència. Tot i que no per tothom, ja que els astròlegs elaboren encara la carta astral en funció d’aquests quatre elements.
Vist amb els ulls del segle XXI costa creure com una teoria tan incompleta va sobreviure durant tants i tants anys. Trencar els prejudicis d’una societat que donava per fet la validesa de la teoria del quatre elements no devia ser fàcil per científics com Galileo o Newton, que es van enfrontar a dos mil anys de “les coses sempre s’han fet així”.
Les idees preconcebudes i prejudicis no són propis només de científics de fa tres segles. Podem trobar-ne en nosaltres mateixos, i que afecten molt a la nostra vida quotidiana. Un exemple són els estereotips.
Molta gent de fora creu que els catalans som garrepes, treballadors, orgullosos, separatistes, ambiciosos i antipàtics! I molts de nosaltres creiem que els andalusos son alegres, poc treballadors, amb sentit de l’humor i que sempre exageren quan parlen... I no acaba aquí, segur que tenim també una llista d’adjectius pels madrilenys, bascos, francesos, jueus, xinesos o negres. I també per les dones!
Hi ha diversos estudis psicològics que expliquen com funciona “l’amenaça d’estereotip” en el nostre comportament habitual. Explico dos exemples. Es va avaluar amb grups d’estudiants les qualificacions d’alguns exàmens abans i després que sabessin un estereotip que els afectava directament. El resultat... noies a qui previament se’ls havia dit que les dones mai serien bones en matemàtiques treien pitjors notes que les que no, tot i que estaven tant o més capacitades. El mateix passava amb estudiants de raça negra. Els que eren conscients de l’estereotip que els negres tenen una intel·ligència inferior van obtenir pitjor valoració. Durant l’examen els estudiants es posaven nerviosos, la seva concentració baixava afectant a l’avaluació final. En canvi, les notes dels que no se’ls havia dit l’estereotip abans, continuaven sent de les millors de la classe.
Ser conscient d’un estereotip altera el nostre comportament. Per posar un exemple, pensem per un moment en un noi que acaba de treure’s el carnet de conduir i intenta aparcar el seu cotxe nou del qual no té preses encara les mides. No li surt bé a la primera, però li és igual, fa les maniobres que calen, encara bé el cotxe i aparca. Passaria el mateix si és una noia? Si la noia no aparca a la primera, es posa nerviosa, mira a dreta i a esquerra per veure si algú l’ha vist, s’acalora, fa un segon intent, també la pifia, i si té valor prova una tercera vegada. Si hi ha un home fora contemplant l’escena certifica l’autenticitat de l’estereotip dient... –es que les noies no saben aparcar ...-. I això si la noia és morena, que si és rossa, els comentaris es multipliquen!Creure’s els estereotips els fa certs, tot i que no es basin en cap realitat. I si en som víctimes... doncs el millor que podem fer es deslliurar-nos d’ells, o acabarem convertint-nos en el que ens diuen.

"Una nueva mente" de Daniel H. Pink

2009-12-26T11:39:00.003+01:00

El nostre cervell té dos hemisferis. L'esquerre es lògic, analític i seqüencial mentre que el dret es intuïtiu i que veu el tot més que les seves parts.
L'autor d'aquest llibre Daniel H. Pink fa servir aquesta metàfora per interpretar el nostre present i visualitzar el futur.
Les persones que triomfen en el present, o dins l'era de la informació, són les que exploten les habilitats de la part esquerra del cervell: enginyers, informàtics o MBA's. L'ús de la lògica i l'anàlisi de dades són molt valorades actualment.
Però en un futur proper això canviarà. I l'autor dóna tres raons per les quals això passarà:

abundància: Avui en dia tothom té gairebé de tot. Quan comprem productes no busquem sols la funcionalitat i qualitat (es donen per suposades). També busquem disseny i estil.
Asia: Milers d'estudiants asiàtics es llicencien cada any en ciències, enginyeries, econòmiques... amb els mateixos coneixements o més que els occidentals. Tenir estudis a Europa deixarà de ser factor diferencial i es contractaran asiàtics que treballaran a Asia a cost més reduït.
Automatització: Ordinadors més potents fan cada vegada més tasques que abans es consideraven exclusives dels humans.

Properament les habilitats pròpies de l'hemisferi esquerre seran necessàries però no suficients. La creativitat, l'empatia i el dotar de sentit a allò que fem (típic del cantó dret del cervell) seran a partir d'ara factors diferencials. Haurem d'apendre d'artistes, oradors, dissenyadors, animadors de festes per desenvolupar les nostres feines, amb l'objectiu de saber explicar allò que fem, com engrescar o com crear empatia amb la gent del voltant.
L'autor ho resumeix dient que hem de potenciar sis sentits: Disseny, narració, sinfonia, empatia, joc i sentit.
"Una nueva mente" és un llibre molt fàcil de llegir, fa analogies fàcils de seguir i entendre, i que fa replantejar-se moltes coses. Evidentement, crec que no s'ha de seguir el que diu al peu de la lletra i posar-se a estudiar decoració o entrenar-se per ser un bon "cuentacuentos"; però sí reconec que totes aquestes facultats potencien i complimenten tot el que ja sabem i ajudaran de segur en el futur.

He trobat també xerrades a Ted.com de l'autor. Aquesta és interessant: http://www.ted.com/talks/lang/eng/dan_pink_on_motivation.html

CHINA

2009-11-14T11:05:00.006+01:00

A finals del mes passat vaig estar 10 dies a Xina!

Vaig visitar diferents ciutats xineses. El primer que em va sorprendre va ser el caos circulatori i la contaminació de les ciutats. Els carrers estaven plens de gent, moltes bicis i motos electriques, cotxes per tot arreu, peatons que se la juguen a cada pas de zebra, gent que no fa cas dels semàfors ni de les linies que delimiten els carrils, a l'autopista la gent no fa cas de carrils lents ni ràpids i avança per on pot, fins i tot pel voral... I la contaminació... vaig anar a correr dos dies pel matí i quan portava una estona costava respirar. I el pitjor era un gust de fum a la gola. Estava en un hotel al costat d'un riu i l'altra banda es veia difuminada! I no era boira! Hi havia un passeig prop del riu i pel matí mentre jo corria, vaig creuar-me amb molt xinesos fent tai-chi!

El que si vaig gaudir va ser el menjar. Era prou bo! Vaig probar moltes coses diferent i boníssimes: peixos saltarins arrebossats, arrels de loto, tofu fet de mil maneres, arros amb carn de tortuga, anguiles... El que no vaig menjar, van ser els cucs de seda, serps o gripaus (com els de la foto)

El diumenge vaig tenir lliure i vaig aprofitar per fer turisme a Shanghai. Em donava la sensació que estava en mig de la pelicula Blade Runner: gratacels enormes, gent de moltes cultures a tot arreu, pantalles publicitàries gegants, només faltaven els "punkies" de la peli...

Vaig pujar al Shanghai World Financial Center, uns dels edificis més alts del món, que té una terrassa a 492 metres! L'ascensor va trigar més d'un minut a pujar a dalt de tot i tant per pujar com per baixar em van fer mal del oïdes...

Ja que era a prop vaig anar a veure el tren de levitació magnètica, i després vaig anar a comprar records per a la familia.

Van ser 10 dies molt intensos en els que vaig veure coses noves gairebé cada minut! Estressant!

Segon article publicant a Bagant

2009-11-13T18:08:00.004+01:00

Aquest es el segon article que em publiquen... al Bagant de tardor!

Si algú se'l vol llegir...

Principi de causa - efecte i responsabilitat

Tot efecte té la seva causa i tota causa el seu efecte. Aquesta és una llei universal que aprenem de petits, moltes vegades de manera inconscient, i que ens serveix per interpretar el món.

Imaginem-nos un dia al volant del cotxe sentint la ràdio, i escoltem dues notícies que no ens agraden gens: per exemple, que s’ha declarat un incendi a una muntanya propera i que en aquest país el fracàs escolar afecta a un de cada tres nens. De manera automàtica, el nostre cervell es posa en funcionament buscant causes a aquests efectes. En el primer cas visualitzem un piròman a la muntanya i en el segon cas ens indignem i li diem al nostre acompanyant que l’escola pública deixa molt que desitjar.

La recerca de causes que provoquen un efecte pot ser una tasca complexa, més quan el nombre de causes és elevat i quan hi ha alguna que pot influir més que les altres.

Greenpeace va estudiar les causes dels incendis forestals i va identificar diferents perfils de gent que de manera conscient o inconscient provoca incendis: piròmans, caçadors, persones imprudents que tiren burilles o es deixen enceses barbacoes i agricultors o ramaders que fan focs per mantenir el camp o controlar els matolls.
Molt sovint la realitat difereix molt del que pensem. Per increïble que sembli per cada incendi que provoca un piròman, els agricultors o ramaders són responsables de deu!

En el cas educatiu passa quelcom similar. Anomenem causes que podrien provocar el fracàs escolar: si l’escola del nen és pública o privada, els professors que ha tingut l’alumne, els mètodes didàctics i els mitjans materials que disposa l’escola.

Segons els resultats d’un estudi –informe Pisa- resulta que la causa principal al fracàs escolar és una altra: el nivell cultural dels pares. Crear un ambient d’amor a la lectura a casa és molt més important que l’escola que pugui anar el nen.
Resulta doncs, que la màxima responsabilitat d’una bona educació no és de l’escola, ni del professor ni del material que disposen a classe. És nostra i dins de casa!

I perquè hem errat tant en ambdós casos? Segurament, els mitjans de comunicació tenen força a veure, i les converses que tenim amb els amics o veïns. Jo també afegiria que ens agraden les causes que ens treuen responsabilitat. Imaginar-nos un piròman, algú estrany i rebuscat és molt més agradable que la del pagès familiar. Culpant l’escola pública ens alliberem de la obligació de servir d’exemple a casa estudiant i aprenent cada dia alguna cosa nova com a adults.

La nostra manera de comportar-nos influeix al món que ens rodeja. I hauríem d’estar contents. Tot i que suposa feina. Tenir el control de causes que provoquen efectes no desitjats implica la responsabilitat d’actuar, ja que en bona part, la forma del món que ens rodeja depèn de nosaltres mateixos.

Una manera diferent de col·laborar

2009-09-30T15:44:00.003+02:00

Vols col·laborar amb una ONG sense moure't de casa ni sense donar el teu compte corrent perquè et treguin 50€ al mes?Si! Hi ha d'altres maneres.
Treballant per ells. Y des de la feina.
Les companyies solidaries que permetin a treballadors donar part del seu temps, poden implantar Microvoluntarios i currar per a una ONG's. Més informació a Microvoluntarios. Les microtasques poden ser crear un logo, disenyar cartells, traduir textos, participar en enquestes, etc.

Una altra manera de ser voluntari (en aquest cas a la ciència) és donant el teu ordinador, bé, millor dit, donant hores de funcionament del teu PC. Carregues un programa, el BOINC i esculls en quins estudis vols que el teu PC col·labori. El programa aprofita els recursos que no utilitzes i aprofita la potència de milers d'ordinadors connectats en xarxa per a fer càlculs complexes: estructures de molècules, analitzant dades de radiacions espacials o fenòmens meteorològics.

La estrategia del oceano azul

2009-09-29T16:55:00.004+02:00

Ja intento tenir temps per a tot, però no sempre es pot. Més de dos mesos després de la última entrada hi ha un munt de coses que faria bé d'apuntar-les al bloc, ja que a la memòria no hi cap tot!
Fa ja molt de temps em van deixar el llibre
En aquest llibre s'analitzen les estratègies d'empreses que han tingut èxit cambiant l'entorn en el que competien. Un exemple que posa és el del Cirque du Soleil. Quina és la clau de l'èxit d'aquest circ? Doncs sortint del que tradicionalment oferien els circs tradicionals, van eliminar les pistes múltiples i els números amb animals i van introduir temes als espectacles, música i dança i ambients refinats. Van fugir de l'oceà "vermell", on els circs tradicionals es barallaven per tenir les millors estrelles, o els animals més gran, amb els gastos que comportave, i van buscar un oceà blau, on ningú oferís el que els representaven.
Un altre exemple son les companyies aerees de baix cost. Van deixar de gastar en menjar, de preocupar-se pel tracte al client, i van buscar oceant "blaus" en aeroports petits i en costos baixos.
En el llibre s'explica com idear i formular escenaris nous i també com executar-los.
El millor del llibre és com de fàcil explica les claus de cada cas, i com pensant lateralment s'arriba a una bona idea. Crec que es una lectura recomanada si algun dia s'ha de crear l'estratègia d'alguna empresa...

Primer article publicat

2009-07-13T23:13:00.004+02:00

Si! Ja ha sortit la revista Bagant de l'estiu...

I aquest és el meu article:

No m'han conservat la foto que volia per acompanyar el text, i en la correcció que m'han fet han afegit faltes d'ortografia... però és lo de menys!

Tinc alguna revista de més, si algú n'està interessat, que em demani una!

Adéu a l'inventor Michael Jackson

2009-06-30T21:00:00.006+02:00

Una patent de l'any 93 revela el secret d'imatges com aquesta: l'efecte antigravetat d'Smooth Criminal

La invenció, a nom del Michael Jackson i d'algun col·laborador (suposo), explica clarament com ho aconseguien. Tot gràcies a unes botes que s'agafaven molt bé al peu i que a la sola tenia una espècie de cunya, que s'agafava a un clau que hi havia a terra.

Com a ballarí va superar la força de la gravetat! Llàstima que com a persona no veiés la gravetat d'altres "forces" ...

La revolució LED

2009-06-16T22:43:00.004+02:00

La bombeta incasdescent té els dies comptats. De moment, però ja porta més de 120 anys de vida, el que dóna una idea de com de bona era la idea al darrere fer cremar un fil metàlic.

Doncs la nova generació en il·luminació vindrà gràcies al LED. En el reemplaçament gairebé tot són avantatges, exceptuant el preu, tot i que això serà qüestió de temps. Citem els punts a favor: consumeixen unes deu vegades menys electricitat, duren 3 ó 4 vegades més, no perden la llum emesa durant la seva vida útil, la intensitat és regulable i a més és possible "jugar" amb el color! El preu de les bombetes LED's: doncs entre els 30 i els 60 euros; d'aquí a poc segur que baixa. El futur en llum es diu LED i color

Aquí dos exemples: a dalt una bombeta LED (de Sharp) que permetrà iluminar la casa amb colors grocs i blancs, i a baix l'equivalent a una halògena amb tot el rang de colors possibles i controlable amb comandament a distància.

Procrastinar

2009-06-11T22:39:00.003+02:00

M'agradaria apuntar dues paraules que he après últimament. La primera és procrastinar, que significa precissament el que he fet amb el bloc últimament: deixar d'escriure res per a dedicar-me a fer d'altres coses més agradables. És a dir, significa deixar les coses a fer per l'endemà. Tots en un moment o altre hem procrastinat, deixant els llibres i estudiant apurats l'últim dia! Sona fins i tot bé! I sense saber que tenia nom "tècnic" i tot, això que feia! Si busques pel google apareix en plan conya la procrastinitis com l'afecció de la ment per la qual qualsevol cosa es més urgent que la més urgent de totes! Doncs jo he patit de procrastinitis un temps! Espero haver-me recuperat.
Canviant de tema, també he après que són els licopens, el més semblant a la font de juventut eterna! Es tracta d'un pigment de color vermell (present en la sindria i el tomaquet) amb molt poder antioxidant. Resulta que protegeix d'enfermetats del cor, de càncers de molt tipus i de l'envelliment. A més també redueix el colesterol. Es veu que es dificil sintetitar-lo, però ja n'hi ha qui ho aconsegueix. La millor manera de prendre'l es el millor de tot: és soluble en olis, raó per la qual s'absorveix pel cos més ràpidament si el tomàquet està fregit i en salses!
Marxo a preparar sopar...

Michael Braungart

2009-05-13T18:40:00.004+02:00

Avui he conegut al Michael Braungart. Un dels autors del 'Cradle to cradle'!
He anat a unes jornades sobre sostenibilitat a Barcelona, on havien portat de convidat estelar al Michael Braungart. Hi havien diversos oradors presentant com es podia aplicar la sostenibilitat a diferents sectors, sobre com reduir recursos, minimitzar gastos, com aplicar la filosofia Lean, com reduir efectes nocius sobre el medi ambient...
El Braungart se'ls ha menjat a tots. Resumint la seva intervenció... ha començat dient que la sostenibilitat és una paraula dolenta: us agradaria definir la vostra relació de parella com sostenible? Us imagineu el sexe sostenible... que avorrit. La sostenibilitat és avorrida. I dolenta. Si pensem en la protecció del medi ambient, sostenibilitat s'entèn com fer menys dolent el producte, en destruir menys el medi ambient, reduir els recursos utilitzats... sembla com si estiguessim demanant perdó per existir! La gent se sent culpable de consumir. L'ecoeficiencia no és quelcom positiu, ja que el seu objectiu final és el zero. Zero recursos, zero consum, zero població!
Ens diuen també que som massa gent al món!
S'ha ficat amb l'Al Gore (ostres, precissament com el Bjorn Lomberg autor de 'el ecologista escéptico') perquè la seva filosofia conclou en que "l'objectiu crucial pel tractar el medi ambient es el control de la població humana". Si els nens d'avui en dia creixen amb la idea que no haurien de ser vius... malament rai!
Davant la pregunta de si som massa gent al mon ell respon: penseu en les formigues... Si ens agafem el pes de totes les formigues del món i les comparem amb el de tota la humanitat, les formigues ens multipliquen per 4. Son masses, les formigues? NO. Quina és la diferència, doncs? Doncs les formigues no creen escombreries. Els humans...SI.
Diu que la solució no radica en la eficiència, sinó en la efectivitat! Si millorem un procés i el fem més eficient (diem per exemple que consumeix un 20% menys energia), no estem fent res de bo, estem optimitzant un sistema que era dolent. La clau està en el disseny! Hem de redissenyar el món que creem per a què tingui efectes positius en el planeta, no negatius. Si prenem la natura com exemple: un arbre. L'arbre no és un sitema efectiu. Crea un munt de fulles que a la tardor li cauen. Crea un munt de residus. La diferència és que les fulles no es desaprofiten. Es transformen en compostatge pel futur. És un sistema eficaç.
El món que creem, les ampolles d'aigua fetes de PET, les joguines fetes també de plàstic, els cotxes, etc... no són sitemes eficaços: un cop s'utilitzen, els residus no es poden fer servir per a res! Son un munt de deixalles inservivles. Per què no copiem la natura i elaborem els productes pensant en tot el cicle de vida i com es podriem reaprofitar després?
Les coses que donen plaer no son eficients. el sexe, per exemple. El menjar. Si pensem en un bon àpat no pensem en una pastilla que ens alimenta per un dia! Si anem a un supermercat a comprar vi, trobem 500 ampolles de vi diferent. Si anem a França trobem 1000 formatges diferents! La diversitat és bona, i eficaç, no efecient. A l'extrem de l'eficiencia ens trobariem a l'estanteria del súper 2 vins: un de blanc i l'altre de negre, i amb un glop ja t'emborratxes! L'ecoefiencia no es el camí, es l'ecoeficàcia, que s'aconsegueix amb l'innovació. Com? Creant cremes solars que siguin biodegradables en aigua de mar, fent envoltoris de gelats que siguin líquids a temperatura ambient i biodegradables i que quan el tiris a terra a més tingui llavors de plantes que ajudin a regenerar el medi ambient, posant productes al mercat fàcilment reciclables i que tinguin un segon i tercer ús, fent les cadires amb el tapissat que sigui fins i tot comestible, perquè quan es desprenguin les particules per fregrament no siguin nocives per a l'home o fins i tot sigui saludable...
Quan s'ha acabat la xerrada no m'he pogut estar i l'he anat a saludar. Un paio molt agradable,. Li he donat les gràcies per la xerrada i m'ha preguntat a què em dedicava. Portava dos minuts xerrant amb ell quan se l'han endut que anava tard a l'aeroport. GRRRRRRRRRRR

TED.com

2009-04-12T11:10:00.005+02:00

Des de fa un temps que estic accedint a aquesta pàgina regularment. Es http://www.ted.com/ .
Van començar amb una conferencia anual on diferent gent presentava idees sobre entreteniment, tecnologia i disseny. Ara s'han expandit i s'han fent grans, i també cobreixen ciència, negocis i assumptes globals. A la seva pàgina web penjen totes les presentacions amb l'objectiu de expandir i fer arribar les idees exposades a tothom. Són presentacions de 18 minuts.
M'han arribant referències a la pàgina via diverses fonts. Moltes de les presentacions exposades són genials, i els seus usos poden ser diversos, com a font d'inspiració de futures presentacions, per a practicar anglès, per a apendre coses... Deixo links d'unes quantes:

Jill Bolte parla sobre la seva embòlia. Trobo genial com aquesta dona fa ús de diferents eines, tant visuals, sonores i sinestètiques per arribar a la gent. Aquest és el link de la pàgina de TED Adjunto també la versió amb subtitols al castellà de youtube (partI i partII )

Ken Robinson i la seves idees sobre l'ensenyament. Aquest home utilitza l'humor de manera genial per fer dir-nos que l'educació actual és molt pobre. Link de TED i també he trobat la versió amb subtítols (partI i partII)

També m'han arribat presentacions de la Bonnie Bassler, i sobre com les bactèries es comuniquen entre elles i de la Jane Goodall, i sobre què ens separa dels micos. D'aquestes dues no he trobat traduccions.

Revista Bagant

2009-03-28T16:28:00.003+01:00

La meva germana va agafar el llibre on recopilava les entrades al bloc i li va deixar a un amic seu, l'Eduard, per a que li fés un cop de vista. L'eduard coordina l'edició d'una revista a Palau (el meu poble) i em va oferir de participar-hi escribint un article cada tres mesos. El vaig anar a conéixer a casa seva i va resultar ser una persona encantadora.
He preparat aquest escrit com a primer article per a la revista. La revista sortira al juny, o sigui que encara tinc temps. El penjo al blog per si algú me'l vol criticar i així millorar-lo. Ja em direu que us sembla!

De l’efecte placebo a la fe

A medicina es coneix l’efecte placebo com el fenomen en el qual els símptomes en un malalt milloren amb un tractament amb una substància inert a la malaltia tractada.
El pacient creu que està prenent un medicament actiu i respon “com si” fos efectiu. És a dir, millora o fins i tot es cura.
L’efecte placebo té unes propietats molt curioses, ja que els efectes són més important si el pacient té plena confiança en el metge i en el medicament que està prenent, i efectes contradictoris si sap realment que la medicació és placebo. També depèn del metge que ens recepta el placebo, o de la confiança que dóna al pacient; i de la forma del medicament: si és una pastilla, com més gran millor, i si és una injecció, millor que una pastilla.

Moltes medicines alternatives es basen en el control d’aquest efecte, com l’homeopatia, l’acupuntura, etc. Donen un tracte especial i diferencial al pacient. Se’l fa sentir especial, se l’escolta i se li assegura que amb aquest medicament es guarirà. El pacient té el convenciment que el medicament homeopàtic, o les agulles clavades a les orelles, o la polsera imantada amb pedres roses i blanques li funciona.
La medicina tradicional falla moltes vegades en això: obvia l’efecte que té el metge en el pacient i confia plenament en el medicament. S’oblida de convèncer al pacient que allò que li dóna és realment bo i que el sanarà. Aquest és un factor tant o més important en aconseguir que el remei funcioni.

El fet és que si et creus les promeses que et fan, com que el medicament et cura, tens més possibilitats que la promesa es compleixi. I es que si una persona es convenç que una situació té cert significat, tingui o no en tingui, adequa la seva conducta a aquesta percepció, amb conseqüències al mon real.
Hi ha gent que ho utilitza, i a favor seu, o del seu poble, com per exemple els profetes. Es dedicaven a fer prediccions, la majoria d’elles bones, sobre el futur del seu poble. Si eren certes o no, no importava, perquè la gent actuava com si realment ho fossin, o com si s’anessin a produir, i en molt casos, les acabaven provocant.
Et creuries un futuròleg (o agent de borsa) que anuncia la fallida d’un banc? Si molta gent se’l creu i corre al banc a treure el seus diners, aquest es quedarà sense efectiu, perquè té la major part invertit i causarà sens dubte la fallida, estigui bé financerament o no. El futuròleg és bo? O ell mateix ha creat que la seva predicció es compleixi?

I com utilitzar tot aquest coneixement en favor nostre?
A nivell educatiu, els alumnes sobre els que s’han creat més expectatives tenen un rendiment més alt, independentment del seu potencial. Els alumnes estudien i es comporten en funció del que s’espera d’ells. Si les expectatives són altes el rendiment serà alt també. És un efecte conegut a psicologia, es diu efecte pigmalion.
Sembla com si les profecies tendeixen a realitzar-se quan existeix un fort desig per a que així sigui, és a dir, creure que podem fer qualsevol cosa, sigui cert o no, i actuant com a tal, ens fa mes proper de realitzar-ho.Si a això se li diu fe... doncs hem de tenir-la, ja que sols per creure en els nostres somnis, ja som molt més a prop de materialitzar-los.

Aprofitament de la llum solar

2009-01-31T10:56:00.003+01:00

Fa uns dies l'Elias em va recomanar visitar aquesta pàgina web: http://www.espaciosolar.com/fibra_optica.html .

Es tracta d'una empresa que comercialitza un sistema que permet tenir llum natural a llocs de la casa on no hi ha finestres. El sistema consta de tres parts:

- colector de llum: situat a la teulada de l'edifici

- feix de "cables" de fibra òptica: per transportar la llum

- emisors de llum: per emetre la llum com si d'una bombeta o fluorescent es tractés.

Aquests sistemes existien? La veritat es que sí. Però en comptes de fibra òptica s'utilitzaven complicats sistemes de miralls i tubs, el que feia la instal·lació realment complicada per a arribar a segons quins llocs de l'edifici. En aquest sistema la instal·lació consisteix a "passar" cables; com si d'electricitat es tractés. Aquests si que són els veritables "cables de la llum"!

Homeopatia

2009-01-22T20:06:00.004+01:00

Estreno una nova secció al blog: peticions.
Fa dos dissabtes em van demanar que estudiés perquè pot desaparéixer un mal al canell després de pendre's unes pastilles homeopatiques. I apa, el xavalin a fer la recerca per la xarxa per saber què és la homeopatia. La més clara de les pàgines, com no, la wikipedia, però és un pèl extensa.
Es coneix l'homeopatia com una medicina alternativa que es basa en dos punts:
- "el similar es cura amb el similar"; és a dir que les malalties es curen prenent substancies tòxiques similars a les que provoquen la malaltia.
- la dilució. En medicina l'eficàcia del principi actiu es proporcional a la dosi que en prens. Com més en prens, més gran és l'efecte (positiu i/o negatiu). En la homeopatia és al revés. Com més diluit més potent és.
Per fabricar "medicaments" homeopàtics es necessari dos processos: "Dilució", es disol la "toxina" en aigua i "sucusio" en que s'agita la mescla per a que es tranfereixi l'essencia espiritual de la substància a l'aigua. Amb aquest raonament, quan més disolta està la substància i més agitada, més potent és. Així una 30x es més potent que una 10x perque s'ha disol i agitat 30 vegades. Evidentment després de disoldre-la tantes vegades ja gairebé no queda substància a l'aigua, (el que t'assegura la inocuitat del medicament), però com s'ha agitat també moltes vegades, l'efecte que et provoca es molt superior.
Cientificament parlant, no hi ha cap estudi que demostri que l'efecte de la homeopatia sigui superior al efecte placebo.
O sigui, que si un dia algú té mal de cap, que vagi al metge, tot i que l'atenguin amb desgana i amb presses. I que si va a l'homeòpata, de segur que l'atendran molt bé, seran molt agradables i l'escoltaran, però les pastilles que li receptin tindran, com a molt, el mateix efecte que pendre's unes "juanoles" pensant que la regalèsia va bé pel mal de cap.
Espero no haver trencat l'efecte placebo de qui pren pastilles homeopàtiques i ara mateix estigui llegint això...

"La meta"

2009-01-19T23:35:00.004+01:00

He acabat de llegir "la Meta - un proceso de mejora continua- de Eliyahu M. Goldratt

Es la història d'un director d'una fàbrica a punt de tancar que aconsegueix "in extremis" salvar-la i convertir els números negatius de l'empresa en positius.
En el llibre s'explica el procés de com el protagonista rep l'ajuda d'un consultor (que resulta ser el mateix escriptor) per a girar la truita a la situació. El consultor utilitza el mètode socràtic per a ensenyar al director de fàbrica -només s'aprenen les coses si un les pensa i arriba a la solució per un mateix- fent les preguntes i els seggeriments exactes en el moment adequat. La pregunta clau: -i que no para de repetir- és -i quin és l'objectiu de fer això?- ó -i perquè fas allò?- i -que esperes aconseguir fent allò altre? - Tot preguntes bàsiques... Finalment el director ha de lluitar amb tota l'organització per a fer les coses de manera diferent a les que tradicionalment s'han fet; i només així aconsegueix canviar la tendència. No pots esperar un resultat diferent si fas sempre el mateix!
L'autor és un físic israelí especialitzat en processos industrials i que ha originat teories d'organització empresarials; una d'elles és la teoria de restriccions (TOC-Theory of constraints-)

Un parell de videos

2009-01-16T18:58:00.002+01:00

Ha començat el 2009 i jo encara sense actualitzar el blog. Se m'acumula la feina! Un llibre per resumir, unes peticions a cumplir, i un quants videos que m'agradaria compartir. Començaré per aquest parell de videos que he trobar a la xarxa i que no tenen desperdici.
1. video de Steve Jobs El primer consisteix en un discurs del CEO d'Appel, Steve Jobs, davant d'estudiants universitaris en l'apertura del curs. Tres lliçons en 15 minuts. Val la pena sentir-ho.
2. video de Severn Suzuki He descobert aquest video aquest nadal. Resulta que és un clàssic, del 1992, però jo del desconeixia totalment. Una nena, amb un llenguatge planer i senzill, recorda a la ONU als dirigents del món el perquè estan allà. I els hi demana una cosa, que si no saben com arreglar el món, almenys que no el destrossin. Impressionant!

The tipping point

2008-12-30T12:07:00.004+01:00

Els dies de nadal i el fabulós temps que hem tingut són l'excusa ideal per hibernar (quasi obligats) i llegir una mica. Jo he aprofitat per llegir "The tipping point - how little things can make a big difference-" de Malcolm Gladwell. El llibre està escrit en un anglès planer. No abusa de frases fetes o de metàfores, el que el fa molt fàcil de seguir amb molt poca ajuda del diccionari. La versió traduïda -no del tot ben encertada- es diu "la frontera del éxito".

L'autor creu que els mecanismes de funcionament de les epidèmies infeccioses i socials son els mateixos. Per exemple, com es comporta i s'encomana la grip en un grup de persones, i com els adolescents comencen a fumar poden tenir moltes similituds. El punt en el qual una enfermetat passa a estar fora de control, i s'encomana molt més ràpid que la gent es cura es conegut com el tipping point. Fent l'analogia a epidèmies socials, es el punt en el qual - i moltes vegades no sabem com- una marca de sabates comença a vendre's molt, o un programa de la tele passa de no tenir audiència a que tothom se'l miri, o a que l'índex de criminalitat d'una ciutat es redueixi substancialment.
En el llibre explica que la clau de l'arribada al "tipping point" d'una epidèmia social radica en tres factors: la importancia d'uns pocs, el factor de que enganxi el que t'estant explicant, i el poder de l'entorn en le qual es dona l'epidèmia.
1. La importancia d'uns pocs: Hi ha certes persones que tenen molta influència "social". En distingeix de tres tipus: els conectors, o persones que coneixen molta gent i tot i que les seves relacions amb tots no son gaire profundes, si que s'encarreguen de transmetre informació o posar gent en contacte, els experts, o gent que sap molt d'un tema, i que la gent se'ls escolta o busca consell en ells sobre coses determinades. La seva opinínió pot iniciar una epidèmia. I els "venedors" o persones amb capacitat de convencer la gent de qualsevol cosa.
2. El missatge ha "d'enganxar"- o s'ha de quedar. (the sticking factor - No sabia com traduir-ho). El missatge per transmetre'l ha de ser facilment assimilable per la gent no experta.
3. el poder de l'entorn: El comportament humà és molt sensible a l'entorn en el qual ens trobem. "La llei de les finestres trencades" diu que si passes al costat d'una fàbrica vella amb una finestra trencada aquesta ens "crida" i al cap de pocs temps hi haurà moltes de trencades. Aquella gent que trencaria finestres, quan en veu una de trencada es veu amb l'autoritat de tirar-li una pedra a la del costat, creixent així l'epidèmia. Seguint aquesta llei, a Nova York van aconseguir disminuir l'índex de criminalitat al metro, esborrant els graffitis i pintant tots els tren de nou.
Després d'explicar els tres factors, l'autor exposa diferents casos pràctics i exemples de com identificar-los i manipular-los. Casos com el suicidi, o el tabac en adolescents, o l'èxit d'algunes estratègies comercials o empresarials són explicades amb la manipulació (inconscient o conscient) d'algun d'aquests tres factors.

"El Arte de la guerra" de Sun Tzu

2008-12-08T13:44:00.005+01:00

Fa uns dies estava llegint un article en un diari que parlava sobre com estava ja afectant la crisi a moltes empreses. L'autor de l'article recomanava als empresaris amb problemes que tornessin als origens i llegissin "el arte de la guerra" com a font d'inspiració per afrontar diferents conflictes.
El dia següent ja tenia el llibre a les meves mans. I en una edició il·lustrada amb tapa dura i de tela! Tot al voltant d'aquest llibre resulta si més no, estrany. Va ser escrit fa més de 25 segles a Xina, i es composa d'un recull de consells de guerra. La majoria dels consells poden ser extrapolables a moltes disciplines, i d'aqui que el llibre sigui recomanat per temes d'estrategia.

Escric només dues de les idees que dóna el llibre i que considero les més relevants:
- Sun Tzu considera els millors mestres aquells que guanyen guerres sense necessitats de combatre, tot i que no els dona reputació ni mèrit per la batalla. 25 segles més tard ens continua passant igual. No sabem valorar la gent que realitza els seus projectes personals o professionals sense crear conflictes. Pensem que els conflictes existeixen sempre i li donen més mèrits i diem "quin collons" a qui millor els afronta i baralla. En canvi no donem mèrits a la gent que fa les coses sense barallar-se, i senzillament pensem que ho han tingut molt fàcil, o que ha estat qüestió de sort; quan molt probablement han sabut resoldre el conflicte abans que passés, i per tant no han hagut de combatre.
- També dóna molta importancia al coneixement que tens del rival. És tant o més important coneixe's a si mateix com a qui t'enfrontes; "si et coneixes a tu i a l'enemic segurament guanyaras, si no coneixes al rival pero si a tu mateix, tens tantes possibilitats de guanyar com de perdre; i si no et coneixes a tu ni al rival, perdras segur.
Es diu que aquest manual va inspirar a Napoleó, Maquiavel o Mao Tse Tung, i avui en dia s'ha convertit en un text clau per a interessats en la complexitat de les relacions humanes en general.

Fer del reciclatge un negoci

2008-12-01T20:30:00.007+01:00

Fa un parell de dies que va sortir una noticia on s'explicava que una tal Conxita Bagó, farta de fer els entrepans pels néts, havia inventat una alternativa al paper "de plata" típic d'embolicar entrepans pels matins.

El producte es diu BOC’N ROLL. Consisteix en una espècie de bossa de cotó, poliester i plàstic reciclable amb un un velcro per tancar i obrir les vegades que vulguem. És reutilitzable i lavable i pots portar fruita, els bocates, etc, i no generes els habituals resudis que consisteixen en la bola de paper d'alumini que normalment serveix per a practicar la teva punteria amb la paperera.

Aquest producte el comercialitza Marcadiferencia. A la pàgina web http://www.marcadiferencia.com/ s'explota el reciclatge com a font d'ingressos. El Boc'n'roll no és l'únic producte que es ven. També hi ha reductors personalitzables de aigua de cisterna del water: bosses reutilitzables de compra que també es poden personalitzar,

bossa didàctica de residus reciclables

o la bosseta-cendrer per a fumadors, per a no tirar les cendres o les vorilles a qualsevol lloc:

Futures font d'energia?

2008-11-24T20:32:00.003+01:00

Dins del món de les energies renovables, ja hi ha gent que es dedica a pensar no en la següent generació de les fonts ja consolidades sinó en idees radicals i completament diferents de les renovables ja consolidades. Aquí he posat un petit resum. Són projectes a llarg plaç i tant de bo algun cualli i en sentim a parlar més en el futur.

- Bateries de sucre. El sucre podria ser el material per ales futures generacions de mòvil. Un grup d'investigadors està evolucionant una cèl·lula de combustible de sucre que dura més que les de liti i no contamina. Segons Shelley Minteer (la seva creadora) podria sortir a la venda en 5 anys. Funcionen gracies als enzims que converteixen sucre en electricitat.

-"terra-dinamo". Aquesta idea es basa que l'energia de una sola passa d'una persona pot alimentar la llum de dues bombetes. Si en comptes d'una sola persona persona es considera una multitud, l'energia es multiplica i es pot parlar d'alimentar un tren! La tecnologia es basa en un experiment que porta l'exèrcit americà consistent a introduir minigrups electrògens a les botes de soldats que es retroalimenten a cada passa. El prototip s'ha adaptat superficíes que es calcula que siguin molt transitades, com supermercats, estacions, etc.

- ‘Revolution Door’ es una porta giratoria disenyada per fluxxlab que transforma en electricitat l'energia rotatòria de la gent que la passa.

- Energia tèrmica humana. Kark Sundholm es el responsable de la contrucció del sistema de calefacció de l'estació Central d'Estocolm. Pensa estalviar un 20% del cost de la calefacció aprofitant l'energia que desprenem els humans i que desaprofitem obrint les finestres o engegant l'aire acondicionat. La calor humana escalfarà aigua que després es transportarà cap a un altre edifici amb oficines, un hotel, magatzems, etc que s'estalviaran un munt en calefacció.

Sembla que s'estigui creant una nova relació entre persones, arquitectura i tecnologia, en la qual els humans no només rebem els béns que la tecnologia ens dóna, sinó que també contribuim al manteniment del benestar.

"A la holandesa"

2008-11-19T19:56:00.004+01:00

M'he topat amb aquest invent a la xarxa que si es mira i es llegeix per sobre promet ser la solució per la deforestació al món. Que no és poc!
Aquest aparell es diu "Waterboxx"

i ha guanyat ja un premi d'innovació. Consisteix en una caixa de plàstic en forma de cub amb un forat central que permet plantar un arbre pel mig. La tapa recull l'aigua de la condensació i l'acumula al recipient que l'allibera a petites dosis a l'arbre. El cub evita l'evaporació de l'aigua de la terra que envolta les arrels, i les protegeix de condicions atmosfèriques no favorables. Després d'un any, l'arbre ja és prou fort com per a poder retirar el recipient, i permet el creixement més pròsper de l'arbre. Aquesta és la seva pàgina web: http://www.aquaproholland.com/ Fins aquí tot perfecte... fins que busques una mica per la xarxa.
Enlloc hi ha cap fotografia de cap prototipus real fet, només "dibuixos" en 3D; fins i tot a la seva pròpia pàgina hi ha un munt de fotos de paisatges secs, àrids, de cases que es cauen per aiguats, nens de l'Àfrica passant gana,... i els problemes que solucionaria aquesta tecnologia, pero sols un dibuixet en 3D, i cap model que es pugui tocar! Diuen que la tecnologia està patentada pel seu inventor 'Pieter Hoff' i per l'empresa AquaPro. Busco la patent... i no la trobo, ni per l'inventor, ni per l'empresa, ni per algunes paraules clau... No està a la base de dades de patents d'arreu del món.
Això si, a la web comercialitzen el seu aparell, i suposo que no deu ser barat. Tot aparenta una "volada de coloms". Un estudi teòric d'algun il·luminat que ha fet un model 3D i que diu que salvarà la deforestació del món. I ens agrada creure'ns-ho. Li seguiré la pista, a veure com acaben. I tant de bo m'hagi de menjar les paraules i els hagi criticat injustament!

La salut com a negoci

2008-11-10T22:45:00.004+01:00

Fa poc veiem com Google i Microsoft començaven a lliutar pel nostre historial mèdic. A les seves pàgines http://www.healthvault.com/ i http://www.google.com/health et gestionen les teves dades mèdiques, com la pressió sanguinea, la temperatura, etc, et crea el teu historial mèdic, i això et permet estalviar temps, la pots enviar al metge per avançat, pots demanar ajuda de pacients amb malalties similars... diuen que és segur, això espero.

Ara un altre gegant, Intel, acaba de treure un nou producte al mercat sanitari. Es diu Intel Health Guide i es un gadget per controlar la gent que dificilment pot sortir de casa. És com un Tablet PC amb USB i Bluetooth que es pot connectar a internet per a que el metge es pugui descarregar les dades. Pot registrar dades de tensiòmetres, termometres, el nivell de sucre a la sang, etc.

A la pàgina web http://www.intel.com/healthcare/ expliquen que tenen un departament de I+D dedicat només a Health ideant noves tecnologies adreçades a dues vessants, com facilitar les tasques al metge i com millorar la comunicació (o connectivitat) entre pacient i metge.

Segur que aquests passos són només l'inici d'una nova manera d'entendre la medicina, i aventurant-me, i pensant en el futur, segur que d'aquí uns anys tothom anirà pel món amb el seu aparellet registrador a la butxaca que en el moment que cap valor se surti de tolerància saltarà l'alarma, avisarà al metge i fins l'ambulància i tot via satel·lit. Temps al temps.

Ja tinc llibre

2008-11-05T23:16:00.004+01:00

Seguint les meves pròpies instruccions, he publicat el meu primer llibre. I fa patxoca... la veritat.

He recopilat les entrades del bloc, les he agrupat per temes, he creat un pdf i ho he enviat a imprimir en format llibre. En tapa tova i a tot color. En total són 56 pàgines. Una mica prim, però tant se val. Estic ben orgullós. És el meu primer llibre.

El invitado

2008-11-04T20:06:00.002+01:00

Colaboro amb un nou bloc! Es diu 'El invitado' i la direcció és:
http://www.elinvitado.tk/
La temàtica del bloc és un pèl diferent de la d'aquest bloc. L'hem creat juntament amb un amic de tota la vida, el Ramon, i de moment només té dues entrades, una de cadascú.
La intenció es que que no estigui restringit, així que (com diu el seu nom) si algú vol fer alguna entrada... endavant, només ens ho ha de dir!

Novetats en energia solar

2008-10-23T22:30:00.004+02:00

El món de l'energia solar fotovoltaica sembla que es mou cap a la concentració de la llum.

La major part del cost de la instal·lació és degut a la cèl·lula fotovoltaica, i evidentment, com més gran més cara.

Si es concentra la llum d'una superficie gran en una de més petita, es pot utilitzar una cèl·lula menor per aconseguir la mateixa energia. I, conseqüentment, a un preu menor.

Aquest és el pas que estan iniciant a empreses productores de panells solars, com per exemple: Cool earth solar que concentren la llum en "balons" enormes, dividint per 10 el preu de la intal·lació. Aquest sistema aguanta molt millor les condicions adverses de vent.

Morgan Solar guia la llum cap als extrems de la placa i només allà es coloquen les cèl·lules solars

Tot apunta a un futur més barat de les plaques solars i per tant de ...l'electricitat?

Publica el teu propi llibre

2008-10-22T19:35:00.002+02:00

El dia que vulgui fer un recull de les entrades al bloc i publicar-les en format llibre ho tindré fàcil.
És qüestió d'entrar a pàgines com:
http://www.bubok.es/ ó http://www.lulu.com/es/
i seguir les intruccions que et donen en pantalla. Carregues el teu arxiu en pdf i tries el teu format de llibre, el tipus de paper, de lletra, la portada, etc. i el número d'exemplars per a la primera edició, pagues i ... llestos! També pots demanar el ISBN (aquest numeret de deu xifres que hi ha al darrere de tot llibre que l'identifica i el diferencia de la resta).
Els llibres surten a un preu a partir d'uns 7 ó 8 euros per exemplar.
I et donen un 80% dels beneficis del llibre, si es que algú te'l vol comprar!
No serà un premi planeta, però almenys cubriré una de les tres coses que s'ha de fer a la vida...

Cradle to cradle (II)

2008-10-12T11:08:00.004+02:00

Llibre llegit... i missatge rebut!
Els autors proposen una transformació de la industria gràcies al disseny ecologicament inteligent. Industria i medi ambient son vistos com adversaris quan poden ser perfectament complementaris, combinant-se per a millorar el benefici de l'empresa i del planeta.
També distingeixen entre dos conceptes,
- la ecoeficiencia, consistent en l'intent de generar el mínim residu d'un procés, o l'us de la mínima energia possible,
- i la ecoefectivitat, que diu que els residus generats en sí, no són el problema, si es que deprés es poden aprofitar per a d'altres processos. D'aqui el hi ve el concepte de "residu=menjar". Totes les entrades i les sortides de materials han de ser nutrients tècnics o biològics.
També distingeixen entre els materials que reciclats tenen un valor igual o superior a l'anterior, (suprareciclat) i els que donen lloc a pèrdua de valor (infrareciclats). Per exemple el reciclat del paper es un clar exemple de infrareciclatge, ja que el paper perd propietats a mesura que es recicla, i cada vegada s'ha d'utilitzar més clor i productes químics per a reutilitzar-lo, en canvi l'ús de fibres de PET per a la fabricació de roba és un exemple de suprareciclatge.
Els autors es van inspirar en la natura quan van desenvolupar les seves idees. Posen l'exemple d'un cirerer (o qualsevol arbre). El cirerer agafa nutrients de la terra i del medi i els utilitza en benefici propi. Crea fulles i flors que a la tardor cauen. Això no sembla gaire eficient! Però està alimentant la fauna de la zona. El residu del cirerer és utilitzat com aliment per un munt d'insectes. A la natura no es troben residus que no s'utilitzin per alguna altra espècie.
A partir d'aquestes idees proposen una nova revolució industrial, (tenen aquesta mena de ingeniuitat que m'encanta i que els farà tenir èxit) en la qual els beneficis empresarials aniran lligats als beneficis mediambientals.

Cradle to cradle

2008-09-21T19:38:00.003+02:00

Dissabte nit: 1:30. Abans d'anar a dormir poso un segon la tele i a la 2 feien 'la noche temática'. I veig un paio amb 'pajarita' parlant de sostenibilitat. I penso... un freaky... no li dono ni 20 segons... Tres quarts d'hora més tard encara estava enganxat a la tele escoltant-lo.
Es tractava de William McDonough, i al documental explicava com, juntament amb Michael Braungart, havien colaborat amb unes quantes empreses desenvolupant projectes sostenibles. Proposaven plantejaments molt diferents pel que fa a sostenibilitat. Les famoses tres R's de la sostenibilitat -reduir, reutilitzar i reciclar- es queden curtes davant el seu concepte. Al contrari, només fan que allargar l'agonia, ja que no deixem de consumir recursos. La clau radica en el disseny del producte o procés que es crea, com ara una casa, un ambientador, una nau industrial o un envoltori de gelat, etc. Es basen en la natura, en la qual un arbre crea més energia de la que consumeix, o les escombreries que genera una espècie és aprofitada per una altre com a aliment.
Al documental van presentar diferents dissenys de cases en les quals l'energia consumida era menor que la produida. L'important, deien, no és utilitzar bombetes de baix consum en comptes de les incandescents, ja que continues necessitant electricitat, sino dissenyar les finestres de manera que necessitis tenir les llums enceses el menor temps possible, les teulades orientades per aprofitar òptimament l'energia solar, i aprofitar la ventilació creuada evitant la necessitat de posar aire acondicionat, etc.
També van explicar que van treballar amb Unilever creant un envoltori de gelat que no només era reciclable. Ells anaven més enllà, l'envoltori era líquid a temperatura ambient, de manera que el podies tirar allà on sigui que es desfeia. A més l'envoltori tenia llavors de plantes, de manera que pel fet de tirar l'envoltori contribuies a la natura ja fos per a que germinessin plantes o per a que els ocells s'alimentessin.
Com no, han escrit un llibre: De_la_cuna_a_la_cuna; que ja està a la cua de llibres que he de llegir.

Gimnàs generador d'energia elèctrica

2008-09-04T23:42:00.003+02:00

Quan vaig veure aquesta noticia fa poc
http://www.environmentalgraffiti.com/sciencetech/gym-generates-energy-from-pedal-power/2112
vaig recordar que en el seu dia vaig fer els números per a veure si aquesta idea era viable energèticament o no.
La noticia fa referència a un gimnàs obert recentment on els propis usuaris cremen calories en unes bicis amb dinamos incorporades i bateries que emmagatzemen l'energia elèctrica. Això els serveix per estalviar electricitat i es veu reflexat en el cost de la mensualitat per l'esportista.
Doncs un dia fent bici estàtica vaig pensar en quelcom similar i vaig calcular si la generació d'energia elèctrica donada per una bici i després venuda a la companyia podria a ser rentable o no.
De manera resumida: la potència d'una persona fent pedals és d'uns 100Watts (trobat per la xarxa). Farien falta 10 persones fent pedals al mateix temps durant una hora per a generar 1Kwh. El preu del Kwh (el que comprem a casa) està sobre els 10 centims. El que ens dóna una trista recompensa: si la companyia ens compra l'energia produida per 10 persones durant una hora al mateix preu que la ven surten uns beneficis de... 1 cèntim per persona! (bé, i unes calories de menys i l'esperança de vida una mica més llarga).
Si la companyia es veiés forçada a comprar-nos l'energia a un preu superior al que el ven (com passa ara amb la solar) podrem multiplicar el cèntim per 4 ó 5, no ens dóna ni per "pipes".
Com a negoci diria que no és gaire rentable...

Motos elèctriques

2008-09-02T23:19:00.003+02:00

Durant els jocs olímpics, en una entrevista al ministre d'exteriors, els paios de Gomaespuma li van preguntar que perquè a Xina abunden els vehicles elèctrics, -es veu que moltíssima gent es mou a Pequin amb motos i bicis elèctriques- mentre que a Europa encara estem cremant petroli per moure'ns.

El ministre va venir a dir que era un problema de protecció d'empreses europees fabricants de motos. O sigui, que perquè quatre companyies europees no volen gastar-se un duro en desenvolupar nous motors elèctrics (després d'un segle de motor de benzina) per a les seves motos, ens hem de respirar el plom a les nostres ciutats.

He estat buscant algun exportador europeu de motos elèctriques i he trobat alguna informació, tampoc gaire, la veritat! El millor resum del que hi ha disponible l'he trobat en aquest bloc:

http://motoelectrica.blogspot.com/

Si que hi alguna al mercat, i no són gaire cares! També es pot veure més coses aqui:

http://www.vehiculosconingenio.com/

"el ecologista escéptico"

2008-08-30T12:55:00.003+02:00

Després d'un temps d'inactivitat al blog, comento un llibre que fa ja un temps que vaig acabar i que em va marcar força. Es tracta de "El ecologista escéptico" de Bjorn Lomborg.

És un llibre molt extens i documentat que intenta explicar que el món no està tant malament com alguns ens volen fer creure, al contrari, fins i tot, diu que la humanitat està en el millor moment de la seva història.

L'autor carrega contra les accions d'algunes persones (p.e. Al Gore) i de diferents organitzacions no governamentals que intenten convence'ns que el món és decadent i que està cada dia pitjor, que els recursos energètics i l'aigua s'acaben, que la contaminació ens matarà, que ens quedarem sense boscos o que les enfermetats ara són més letals.

Segons el llibre, la realitat és que cada vegada hi ha menys gent que té gana, la salud i l'esperança de vida milloren i els nivells de pobresa i analfabetisme disminueixen, que la humanitat no patirà per falta d'energia i que el canvi climàtic és un repte que la humanitat podrà manejar. El món està ara menys contaminat al món occidental, i depèn del desenvolupament dels països més pobres el que aquests deixin de contaminar també.

També raona el perquè només escoltem notícies dolentes i no les positives, el que porta a la gent a tenir una idea distorsionada del que realment succeeix.

Escric aqui alguns raonaments expressats al llibre:

- El càncer està relacionat amb el consum diari de fruites i verdures. Si la gent consumís de mitjana 400 g/dia en comptes de 250 g/dia (de mitjana), el casos de càncer es reduirien en un 23%. Desde llavors que menjo més fruita i verdura! No hi ha res millor que saber com d'important és!

- Sobre els pesticides:

S'estima que el numero de persones mortes provocades per la ingesta de pesticides és de vint morts/any als EEUU.

Hi ha moltes plantes que tenen també elles mateixes pesticides naturals incorporats a les pròpies fulles com a defensa contra els insectes o fongs. La ingesta de pesticides naturals (l'efecte sobre les persones és el mateix que els sintètics) pel fet de menjar enciam, pendre cafè, o posar alfàbrega a la pasta és moltíssimes vegades superior que als afegits a les plantes.

Si es prohibís l'ús de pesticides als conreus, la productivitat agrícola baixaria, i obtindriem ménys verdures, o s'hauria de conrear més per produir el mateix. En qualsevol cas els preus de fruites i verdures pujarien, la gent deixaria de comprar-ne, ja que si els preus son cars la gent s'estima més menjar carns o greixos que són més favobles energèticament, amb lo que els casos de càncer pujarien ràpidament degut a la no ingesta de fruites i verdures.

- La contaminació provocada per un pais depèn de quan ric sigui. Segueix (més o menys) una corba de Laffer. És a dir, si és molt pobre no contamina per que no te indústria per a poder contaminar; si el país és en via de desenvolupament, contamina més, ja que la prioritat és el creixement i no la contaminació (seria el cas dels paísos asiàtics); i un cop el país té prous ingresos es pot permetre de netejar allò que contamina (cas dels paísos europeus). La via per evitar la contaminació radica en el creixament dels paisos en vies de desenvolupament.

- Abans de la revolució industrial Europa estava plena de boscos. Per exemple Anglaterra es va desforestar durant el segle XVIII i XIX i gràcies a això es van desenvolupar enormement. Privar a països en via de desenvolupament (com Brasil) dels seus recursos forestals (evitant p.e. que utilitzi els boscos de l'amazones) sense cap recompensa és injust.

- la pluja àcida no mata boscos, al contrari.

- els casos de càncer han augmentat perque l'esperança de vida ha pujat, i és una enfermetat més present en edats avançades.

- Si volem evitar la primera causa de mort a occident només hem de fer una mica d'exercici al dia.

- Organitzacions com Greenpeace sobreviuen gràcies als fons que reben de milers de persones preocupades pel medi ambient. Aquestes persones creuen que el món està molt malament i per això donen diners. Si aquestes persones sapiguéssin que el món està millorant o que està bé deixarien de donar diners a Greenpeace, i aquesta deixaria d'existir. Així Greenpeace no para de bombardejar-nos dient-nos que el món està extremadament contaminat, i és que si la gent no s'ho creu, Greenpeace no existiria.

- etc, etc, etc no pararia...

És un llibre molt pragmàtic i que intenta centrar-se en el tema que realment és important, i intenta deixar de banda allò que gent interessada ens vol fer creure que ho és. Llibre molt recomanable.

parking per a "curts de vista"

2008-08-02T21:41:00.004+02:00

Després d'un temps de no actualitzar el blog, -no es pot estar per a tot-, no he pogut estar-me'n de posar aquestes fotos d'un nou parking a Melbourne (més concretament a la torre Eureka). L'efecte visual de les pintures és espectacular, i diria que queda força claret cap a on et porten les rampes! Aquest parking ha estat guanyador de molts premis, i diria que merescuts.

Visita a la fira d'invents (IV)

2008-07-09T23:41:00.003+02:00

Adjunto més productes innovadors i que acaben de sortir al mercat. Tots ells estava a la fira de Vilanova! Hi havia força coses, de moment ha donat per a quatre entrades al bloc:

Llum de dormitori: per a lectors que no volen despertar la parella

Netejador de sanitaris: Volen provocar el mateix efecte que el fet d'encendre llumins després de fer "aigües majors". Retiren olors. Un parell de gotes basten.

Paraigües aerodinàmic. Pot suportar vents huracanats sense que es trenquin les varilles. Em sembla recordar que era un invent holandés.
Paticleta ó Bicinet: Jo aquí no m´hi pujaria
El paraigües total. O era aquest l'holandés?

Avenç de Toyota?

2008-07-08T21:51:00.003+02:00

Toyota diu que la següent generació del Prius portarà cel·lules solars per alimentar el cotxe. Aquesta nova versió podrà circular amb motor de benzina, elèctric o tots dos.
Amb això l'empresa cobreix la demanda de molts consumidors per l'utilització d'eneries renovables. Fins aquí tot molt maco! El problema resulta d'analitzar quina és l'energia que poden suministrar les plaques: tant sols una petita part de l'energia que farà servir... l'aire acondicionat! És a dir, afegeixen un sistema caríssim, que evidentment pagarà el consumidor més tard, per afegir el que el públic demana, però que resulta totalment inútil i insuficient. Això sí, fa molt maco i queda molt "sostenible".
L'objectiu de Toyota es vendre com a mínim un milió de cotxes elèctrics l'any, oferint la tecnologia híbrida a més cotxes de la marca. I potser se'ls estarà pujant l'èxit al cap quan comencen a oferir... enganyifes, això si enganyifes sostenibles.

Visita a la fira d'invents (III)

2008-07-04T19:53:00.005+02:00

A la fira d'invents i idees de Vilanova (Attic) també hi havia una secció amb alguns productes innovadors que acaben de sortir al mercat. Alguns valen molt la pena (i d'altres no tant). També en vaig fer fotos i les afegeixo també:

Pelador d'ous durs.

He buscat informació a la xarxa i he trobat que es diu eggstractor. Per a més informació: http://www.eggstractor.net/

Paper de cul de color negre. Per a qui no vol veure el rastre que va deixant:
Contador de dies: Per a colocar sobretot a productes alimentaris per a controlar la data de caducitat.

Jo coneixia la versió "analògica", és d'un sol ús, però útil igual: http://www.timestrip.com/

Rellotge que funciona amb aigua. Ni idea de com funciona!
Explota bombolles d'aire. Versió inacabable del film de plàstic amb bombolles d'aire atrapat. Igual d'útil per a desestressar-se?
Tripode pel mòbil. Per a fer les 'millors' fotos amb els mòbils amb càmera
Intermitent per a ciclistes: Per colocar al braç del ciclista i cada vegada que s'estén per indicar que girarem, automàticament s'encén una llum intermitent

I encara en queden. Ja les continuaré afegint en posteriors entrades.

Visita a la fira d'invents (II)

2008-07-03T22:08:00.005+02:00

Continuo explicant els invents vistos a la fira de Vilanova:

Ganivet 'perniler': La casa Michelangelo comercialitza un ganivet pensat exclusivament per a tallar pernil. T'evita la possibilitat que et tallis i facilita moltíssim el fet de tallar pernil
Braç mòbil per donar biberons als nens. Per a no cansar-se gaire...
Senyals de trànsit flexibles. Després de rebre uns quants cops per no mesurar bé la distància a algú se li va ocórrer posar un punt flexible a les senyals de trànsit. Pensat també per als motoristes.
Ambientador per a cotxe! (aquest el vaig anar a veure amb moltes ganes) -Els ambientadors aquests que es vénen per al cotxe- em deia l'inventor- sí, aquests que son un difusor i es conecta una ampolleta, tenen moltes pegues-continuava, i fins aqui res a discutir-et trenquen l'estética del cotxe, has de comprar continuament recanvis perquè quan no hi ets se t'acaba igual - ui ui ui - i acabes pagant més pel vidre i pel filtre (o metxa) que pel perfum en si- i s'oblida el disolvent- per aquest motiu vaig pensar d'incorporar al sistema de ventilació un filtre que estava connectat a un tubet amb una ampolla de litre que es pot carregar amb el perfum que tu vols. A l'ampolla hi poso una bomba que bombeja el líquid només quan apreto un botonet que estarà accessible al conductor.- i va fer la prova. Tenia el frontal d'un cotxe desmuntat amb la ventilació en funcionament i quan apretava un botonet s'escoltava una petita bomba i de cop i volta venia una bafarada de perfum. I la gent del voltant deia uau... Tenia preparades moltes preguntetes, només li vaig fer una ... -i si el conductor apreta el botó moltes vegades seguides, no pot arribar a gotejar? Quan perfum absorveix el filtre? ...Silenci... i parlant a la defensiva- A veure porto tot el matí fent-lo servir i no ha gotejat pas.... al final amb mala llet i tot; No vaig continuar.

Escacs a quatre bandes: el sr. Galindo, inventor, deia ell, dels filtres dels cigarrets de tabac, de l'endoscopia o del sistam Hi Fi de so, ensenyava el seu escacs a 4 bandes. -Ajuda molt durant l'aprenentatge dels nens-comentava- perque aprens que no només et poden atacar pel davant, que et poden venir dels quatre cantons i no pots descuidar-te'n de cap-
He trobat més d'una pàgina web d'aquest home, per exemple la seva... http://www.ramongalindo.com/

Visita a la fira d'invents (I)

2008-07-02T18:34:00.012+02:00

Aquest cap de setmana va haver la 'fira internacional d'idees i invents' a Vilanova i la Geltrú. M'hi van portar i vam passar un dia agradable (i cansat) veient el poble i la fira.S'hi podien veure un munt 'd'invents', alguns de més currats, altres de menys. També més d'un freaky. Em vaig endur la càmera en plan reporter d'una revista important (aquest bloc) i ale, a que m'expliquin els invents. Coses aprofitables, i que puguin servir d'inspiració... va a gustos. Aniré adjuntant les fotos que vaig pendre en diferents entrades. Es que tinc molt... material.

La qualitat d'alguna de les fotos deixa molt a desitjar, ja que al reporter intrèpit se li van acabar les piles a mitja sessió i va haver d'utilitzar el mòbil. Bé aqui van, no discriminaré cap, i incloc una petita explicació de cadascun d'ells:

Persianet. Al senyor Ricardo la seva dona li feia netejar les persianes del seu pis. Cansat i amb mal d'esquena un dia va pensar una bona estona i va incorporar un rodillo amb fibres per atrapar la pols a la persiana.

L'eix es manté fixe amb claus a la paret i el rodet gira conforme es mou la persiana. Les fibres atrapen la bruticia i ale... persiana neta. El rodet es desmuntable i es pot netejar en una pica. Més informació a http://www.persianet2007.com/

Protector. Paraxocs que incorpores a la columna del parquing que tant t'emprenya i t'amortigua els cops durant l'aparcament.

Pinça per la tapa. Pinça que s'incorpora a la tapa de la taça i així pots triar si pujes la tapa i la coberta, o sols la tapa

No rotllos. Perquè el paper de 'cul' i el paper de cuina és en format rotllo? Per que no és més compacte? Si fos així s'estalvia haver de transportar aire, és més fàcil de produir, de transportar, etc. Això és el que va pensar un dels exhibidors i així m'ho va explicar.

Morrió ultraràpid. Imaginat que vas passejant el teu gos amb la seva corretja i el seu morrió i de cop i volta... un altre gos l'ataca. Què fas? Doncs si el gos porta el morrió tradicional només pots engegar a córrer; en canvi si porta aquest morrió... pots estirar de la anella i... millor veure el video
Làmpara-iogurtera. Aquesta noia expositora que va anar a la fira amb el banyador a sota i que feia olor a crema solar va presentar la làmpara-iogurtera. Va explicar que si busques una làmpara que no escalfi gaire (a 35- 40ºC) i li poses un recipient amb una mica de iogurt i llet, i el deixis a la calor de la llum, al cap de 4-6 hores tens un fabulós iogurt.

i per acabar per avui:

Rentadora ecològica: Un tal Diego Hervas estalvia en cada rentadora de 12 a 16 litres d'aigua en cada rentat. Com s'ho fa? Doncs aprofita l'aigua del centrifugat, que practicament és aigua neta i no hi ha particules flotants, com a molt restes de sabó, per a fer el primer rentat per a la següent rentat. Ha incorporat un petit dipòsit a la seva rentadora amb aquest propòsit

Bé, per demà més

Retalls de paper

2008-06-29T12:02:00.002+02:00

Aquesta és una altra aplicació web 2.0! És molt similar a la de les mandales, i simula també accions quotidianes que hem fet tota la vida amb paper, boli o tisores, però ara amb una pantalla al davant.
Snow Flakes permet fer els doblegat de paper per despres retallar, per després desplegar-lo i veure lo "xulo" que quedava. No se si els nens d'avui en dia fan aquestes aquestes coses, però jo en vaig fer unes quantes!
Un cop feta, te la permet descarregar en format jpg. Aquesta és la meva!

Adéu a les persianes?

2008-06-28T11:23:00.002+02:00

L'empresa Velux ha desenvolupat uns vidres que tenen la propietat de tornar-se foscos quan els hi passa una corrent electrica. Això permet regular la opacitat del vidre amb un interruptor. Gracies a aquesta propietat, anomenada electrocromatisme, les persianes serien reemplaçades per aquest vidre, podent controlar la lluminositat, calor i radiació ultravioleta que passa a través d'ell.

Evidentment aquests vidres consumeixen electricitat, uns 40 watt, el que els fa no del tot sostenibles (pensant que una persiona en consumeix zero). Segur que en un futur es combina amb sistemes d'autogeneració d'energia per a ser totalment autònom.

Cases de Zero emisions de CO2

2008-06-26T12:36:00.002+02:00

Al 2006 el govern britànic va anunciar que al 2016 totes les vivendes de nova construcció havien de ser autosostenibles. Tot i l'escepticisme inicial, ara hi ha iniciatives, com la de ZEDfactory, que estan convertint la utopia en quelcom més proper.

ZEDfactory ha presentat vivendes viables, de baix cost i energèticament autosostenibles. Tenen sistemes de generació i estalvi d'energia i de reutilització d'aigües. A més estan construides amb materials no contaminants com la fusta.

El preu és depenent del model, però oscila entre 89000 i 150000 lliures (117000 i 197000 €)

Més informació a: RuralZED

Mini ordinadors

2008-06-25T14:13:00.003+02:00

Té la mida d'un llibre de butxaca i un 80% menys de components que un PC de torre normal, però cobreix gairebé totes les necessitats que li demanem a un ordinador. Per mirar el correu, navegar per internet o fer anar un processador de textos o una fulla de càlcul, el CherryPal es basta. Amb un pc normal malgastariem un munt d'energia més i utilitzaríem una petita part dels recursos de l'ordinador.

Tarda en arrancar uns 20 segons, té gràfics 3D i so calitat CD, 4GB de memòria, 2 ports USB2.0, WiFi, conexió VGA i de xarxa i una sortida per auriculars. Pesa uns 3Kg.

Sortirà al mercat a l'agost del 2008, i preu no està clar, però s'assegura que serà més barat que els PC de torre.

Mandales

2008-06-24T16:40:00.003+02:00

La filosofía oriental ens recomanva fer mandales per desestressar-nos, relaxar-nos o per a concentrar-nos per una tasaca complexa. Aquestes figures geomètriques són diagrames orepresentacions esquemàtiques simètriques que solen partir d'un cercle, un quadrat o un triangle equilàter. Son molt utilitzades al budisme, hinduïsme o fins i tot apareixen als rosetons de les catedrals gòtiques. Sembla que aquestes figures ens donen sensació de perfecció.

He trobat aquesta web 2.0: http://www.myoats.com/ Aqui podem crear les nostres pròpies mandales. Una vegada acabada la podem descarregar-la com a fons d'escritori.

Jo m'he creat aquesta en 5 minuts. És molt divertit i fàcil.!

BLOGUZZ-4b140c9016

2008-06-21T11:43:00.003+02:00

Avui m'he apuntat a http://www.bloguzz.com/
Se suposa que és un servei per a bloggers que facilita la relació entre blogs i marques. Posen a disposió d'empreses una llista de bloggers disposats a parlar dels seus productes i a escriure les seves pròpies conclusions. Ja veurem...

STOP a les bombetes incandescents

2008-06-20T19:32:00.003+02:00

A Nova Zelanda és prohibiran a partir d'octubre les bombetes incandescents de tota la vida. I no seran els únics, Irlanda ho farà l'any que ve, Australia el 2010 i Canadà el 2012.

La bombeta incandescent és un invent d'Edison, al segle XIX! i des de llavors gairebé no han canviat. Només el 5% de l'energia que arriba al fil per posar-lo al vermell es transforma en llum visible, la resta, en calor.

Es calcula que si a la Unió Europea se substituíssin totes les bombetes per alguna de tecnologia més moderan, es deixarien d'emetre 20 milions de tomes de CO2 a l'atmosfera. És per pensar-ho.

Geobulb, o bombeta de LED's

2008-06-20T19:23:00.003+02:00

GeoBulb és una bombeta de leds que té la forma de les bombetes incasdescents de tota la visa, però sols consumeix 8 watt, en comptes dels 60watts (l'equivalent en quantitat de llum emesa) de les tradicionals. Té una potèncioa lluminosa de 800 lúmens i hi ha dues versions, la que té llum càlida o la de llum blanca.
El preu, evidentment per una novetat, és car, al voltant dels 77€/unitat. Suposo que en el futur ja baixaran. Duren però, 40 vegades més que les incandescents, ó 10 vegades més que les fluorescents.

Més funcions pel mòbil

2008-06-16T19:33:00.003+02:00

Un fabricant xinés de mòbils s'ha avançat a Motorola a llançar un terminal amb microprojector. Motorola ho va anunciar fa més d'un any, però es veu que encara està adormida.
Tot i que el mòbil en qüestió es veu que no es cosa de l'altre món, la novetat que presenta si que és interessant. Serà el microprojector una eina que d'aquí uns anys tots el mòbils la tindran? I pels ordinadors portàtils, també la tindran, i oblidarem la pantalla LCD optimitzant més l'espai encara? Ja veurem...

El microprojector té retroiluminació LED i és capaç de de mostrar una imatge de 30'' amb resolució 640×480.

Rickshaw modern

2008-06-14T11:23:00.005+02:00

El nom rickshaw prové del japonès “jinrikisha” que vol dir "carruatge impulsat per l'home.

Doncs bé, l'empresa SolarLab ha reinterpretat el rickshaw, ha creat un disseny atractiu i ha colocat panells solars que generarien la major part de l'energia necessaria per circular. La resta... o per la nit... a pedalejar.

El llançament del vehicle està previst per l'any vinent i es l'empresa espera que sigui un èxit en grans ciutats, ja que no només es transportaran persones, sinó també mercaderies.

El que arriba primer s'emporta la millor part del pastís

2008-06-11T11:00:00.003+02:00

El primer que arriba golpeja dues vegades. O es forra, en paraules de mercat.

Toyota ha anunciat que ha venut un milió d'unitats del Pruis desde l'aparició al mercat al 2007.

Del milió, 600.000 han estat durant aquest any... en plena crisi. El sector dels cotxes híbrids està en alça, i les vendes han augmentat més d'un 50%. En contra els cotxes tot terreny urbans (mai he entès la unió d'aquestes paraules) està disminuint de forma considerable.

Rentadores Xeros: plàstic en comptes d'aigua

2008-06-10T14:53:00.002+02:00

La universitat de Leeds ha desenvolupat un nou tipus de rentadores. Utilitzarien sols un 2% de l'aigua de les rentadores habituals. Per netejar la roba aquesta màquina fa servir xips de plàstics reutilitzables per absorvir la bruticia. L'equip necessita 20kg d'aquestes fitxes, per poden ser reutilitzades fins a 100 vegades, el que equival a 6 mesos de rentats.

Per a cada rentat només hem d'afegir una tassa d'aigua i una altra de detergent.Ja han demostrat la seva eficàcia amb taques resistents, i segons la empresa comercialitzadora ja estaran disponibles al 2009 i aniran dirigides a la industria de la neteja en sec.

Lliçó d'un nen de 13 anys

2008-06-09T17:39:00.004+02:00

Lliçó per aquells, com jo, espera un dia tenir alguna idea que mereixi la pena. Un tal Anshul Samar ha inventat un joc de cartes de química. Cada carta és un element químic, i els jugadors participen en "combats" de manera similar a jocs de rol.

A més a més, el nen va crear una empresa elementeo, dedicada a la comercialització del joc, i aparentment ha rebut moltes comandes que no ha pogut satisfer per problemes en l'empresa que imprimeix les cartes. Aquest son enllaços on parlen del jove emprenedor: Wired, y el New York times. Fins i tot la ACS (American Chemical Society) parla d'ell.

Apadrina una vaca a canvi de menjar bé

2008-06-06T17:19:00.004+02:00

Una més de productes ecològics!
Mas Claperol http://www.masclaperol.com/ ha introduit una manera diferent i divertida de rebre fons per la seva empresa. Et donen la possibilitat de donar diners (uns 1500 euros) per apadrinar una vaca. Tal com sona, a la seva web hi ha la llista d'animals que pots apadrinar, totes vaques lleteres i que s'alimenten ecològicament. Tenen nom i tot, la Lidia, la Oriola, la Manela, la Japota, etc. Un cop apadrines la vaca et tornen la inversió en forma de productes que fabriquen ells mateixos de la llet de les teves filloles: formatges naturals, iogurts ,etc tots ells completaments ecològics i se suposa que molt més sans que els que hi ha a les botigues. I te'ls porten a casa i tot. I a preu més barat que a les botigues.

Superfícies super-repelents

2008-06-04T22:14:00.003+02:00

No ha existit fins ara cap superficie repelent a olis. Si que existien les repelents a l'aigua, però.
En la fotografia es veuen tres gotes de diferents líquids, aigua, etilè i etanol sobre una nova superficie ultra-repelent inventada per científics de la universitat de Wisconsin–Madison.
La superfície és feta de agrupacions de silicones, del 40 nanos de tamany i que repèl tota varietat de líquids, fins i tot olis i detergents.
Aplicacions... un munt, per exemple... ara imagino un recobriment d'aquest material a la roba per evitar les taques per a sempre... dedicat a aquells que es dediquen a vendre detergents!

També al fons del mar

2008-06-04T22:07:00.002+02:00

Google primer ens va ens va oferir un mapa 3d de la terra, després se'n va anar també a l'espai i ara també està treballant en fer el mapa 3d del fons del mar
Farà el Google Earth sota l'aigua. Es dirà Google Ocean i la idea es crear un mapa marí detallat, per ajudar a surfistes, pescadors i submarinistes a les seves aventures. Si hi ha vaixells sota el mar amb tresors amagats, ja sabrem on anar a buscar-lo... al fons del mar.

La revolució del cotxe elèctric s'acosta

2008-06-01T15:55:00.004+02:00

Se sol dir que la humanitat necessita explotar uns recursos determinats per a avançar tecnològicament. L'evolució tecnològica permet desprendre's d'aquests recursos quan econòmicament ja no son rentables. Sota aquesta premissa el carbó va substituir la fusta i la tala d'arbres indiscriminada a Europa al segle XIX, el petroli al carbó al segle XX reduint molt les emisions de CO2 a l'atmosfera, i ara sembla que per fi el preu del petroli és tan car i la tecnologia ha evolucionat prou com per que la substitució d'aquest per recursos més nets gairebé es produceixi ja.
Almenys són molts els indicadors que així ho demostren:
- les noves bateries d'ió Liti ja poden suministrar molta més potència que les antigues bateries de plom o les més modernes de Niquel (com les del Toyota Prius), equiparant l'acceleració a la dels cotxes actuals. L'autonomia és ja de 160-200km i sembla ser que l'ús de benzina serà només necessari per a viatges llargs.
- Avanços en la velocitat de càrrega de les bateries.
- hi ha una concienciació generalitzada de l'efecte de les emisions de CO2 a l'atmosfera, el que dóna una gran demanda al mercat de cotxes menys contaminants
- Noves normatives que obligaran a tots els cotxes a emisions menors de 120g/km a partir de 2012
La suma d'aquests factors està provocant ja una evolució del sector durant l'última dècada més gran que a les cinc anteriors, ja que els fabricants de cotxes veuen una oportunitat gran de negoci. Nissan ja vendrà cotxes elèctrics a gran escala al 2010. El model que llençaran tindrà 160Km d'autonomia i arriba als 130km/h. General Motors també vendrà al 2010 l'evolució del Chevrolet Volt, elèctric híbrid amb un petit motor benzina. Toyota també evoluciona el Prius i llençarà una versió amb endoll, el que permetrà fer els viatges diaris sense consumir benzina. Tots es barallen per a sortir el primer, ja que el primer que surt al mercat amb una nova tecnologia s'emporta gran part del pastís.

Pantalles corbes

2008-05-22T23:44:00.005+02:00

Fa un temps vaig escriure que Sony estava treballant amb pantalles flexibles. Doncs no són els unics. AUO ha presentat una pantalla corba. Haurem de dir adéu en el futur a l'aburrida pantalla plana?

imax a casa

2008-05-22T23:29:00.002+02:00

D'aqui a poc no serà falta anar a l'imax a veure pelis en 3D.

PojectionDesign ha creat un projector 3D.

Amb ell podrem visualitzar imatges 3D amb ajuda d'ulleres especials. El projector es conecta a una tarja gràfica, que és la que genera dues senyals independents, una per a cada ull, i es conecta de manera inalàmbrica a les ullerees per a indicar-li quan ha de permetre veure cadascuna de les dues imatges. Permet una resolució de 1080p a una freqüència de 60Hz.

Dos problemes, el primer que només es comercialitzarà a Corea, el segon, que no existeixen pràcticament pelicules o jocs d'ordinador en 3d, però ja arribarà perquè, si heu anat a l'imax sabeu que el canvi s'ho val.

pesimisme defensiu

2008-05-17T12:09:00.005+02:00

He llegit el llibre de Julie K. Norem anomenat el poder positivo del pensamiento negativo.
El llibre parla de com davant de diferent situacions a les que ens enfrontem i que provoquen ansietat, la gent utilitza diferents tàctiques. La tàctica més "venuda" com a exitosa consisteix en l'optimisme estratègic. Davant una situació compromesa la persona està de bon humor, irradia energia a la gent que l'envolta, rarament dubta a la hora de empendre nous reptes i està sempre animant qui li demanen consell. No li agraden els mals auguris, els rebutja i just abans de fer un acte públic o compromés es relaxa mirant mails, jugant a la consola, fullejant una revista, etc.
En contraposicó a aquesta tàctica existeix el pesimisme defensiu. Davant d'una situació que provoca ansietat, el pesimista s'imagina totes les possibles coses que poden sortir malament. S'obsessiona amb els detalls i sempre pensa que acabarà sortint tot fatal. El pesimista defensiu s'enfronta i reacciona intentant evitar totes les possibles fonts de problemes. El fet d'imaginar-se el pitjor que pot passar l'ajuda a planificar i protegir-se en el futur.
L'autora defensa el pesimisme defensiu com a tàctica vàlida i que permet l'èxit personal. No només és bona l'optimisme, única tècnica psicològica defensada als anys 90 com a clau d'èxit.
En el llibre també es parlen d'altres tàctiques (aquestes, clau de fracàs) d'enfrontar-se a l'ansietat, com el desertor i l'atorollada. El desertor, al veure el que pot sortir malament, fuig i evita totes les situacions compromeses, quedant sempre al marge. La persona "atorollada" sempre està atabalada, no es pot comptar amb ella perquè en situacions compromeses es troba sempre fent coses i ocupada, o fent veure que ho està.
Els pesimistes defensius no s'han de sentir-se avergonyits de ser-ho, ja que tot i no ser optimista, és un tàctica vàlida i la clau de l'èxit per a moltes persones.

Witricitat

2008-05-16T19:57:00.002+02:00

"Witricitat" prove de la combinació de wireless (sense fils) + electricitat. Es refereix a la a la capacitat de transmetre energia electrica a objectes remots sense fils. Vindria a ser un bluetooth "a lo bèstia". Es basa en l'acoplament d'objectes ressonants.

El desenvolupament d'aquesta tecnologia ara mateix esta tot just començant i sembla ser que el principal problema pot ser no sobrepassar el límit on hi ha possibles efectes del camp magnètics sobre sers biologics.

Si sortís bé, permetria dir adéu als fis elèctrics, a haver de foradar parets per passar cables de banda a banda, oblidar-se d'amagar els fils darrere el monitor, etc...

Haurem d'esperar uns quants anys, però!

sense sortir de casa

2008-05-16T19:20:00.004+02:00

Una web divertida es
www.myvirtualmodel.com
Crees el teu model a imatge teva, amb la teva alçada, forma corporal, pes, etc. i pots colocar-li la roba de diverses marques tal i com si te la estiguessis provant a la mateixa botiga. I la pots comprar evidentment. Per a fer-se un idea pot anar bé, tot i que en el tema de la roba, de la imatge virtual a la real segur que hi ha un pas.
Una altra web similar es:
http://www.youarethemodel.com/en/
En aquesta si li envies la teva foto et prova com quedarien diferents ulleres de sol. Millora l'efecte realista respecte l'anterior, ja que veus directamente la teva cara.

Comparador d'hipoteques

2008-05-16T19:02:00.002+02:00

Avui he trobat aquesta web:
www.bankimia.com
es una web cercadora de productes bancaris. Actulament et busca hipoteques depenent dels requisits que tu l'hi imposis. També té un comparador entre elles en funció d'un munt de paràmetres. Va bé si es busca hipoteca per a veure el que podries estar pagant si et canvies d'hipoteca a un altre banc. I tot això sense haver d'anar banc per banc, o web per web per estudiar condicions...
En un futur se suposa que ampliaran la web a més productes.

Adeu a la neteja de vidres

2008-05-13T08:55:00.004+02:00

Això és almenys el que diu l'empresa SFC technologies. Qualsevol finestrea pot ser "autonetejable".
Aquests han estat els primers a desenvolupar un recobriment per a les finestres que ja son al mercat. El producte es diu ShineON i utilitza l'energia del sol per "trencar" la pols i la bruticia. Quan plou, amb aigua de la pluja, el vidre es neteja i les particuletes son arrossegades per l'aigua.
Té una durada de dos anys, i es fàcil d'aplicar sobre vidres ja col·locats.
Amb això segur que s'estavia en detergents per a finestres! i en bastides en els grans edificis...

Primera ciutat que no contaminarà

2008-05-10T12:49:00.003+02:00

Als Emirats Arabas, molt a prop d'Abu Dhabi, es crearà del no res la primera ciutat del mon lliure de contaminació. Es dirà Masdar. (es nota on hi ha pasta) . S'invertiran 22 mil milions de dòlars, tindrà 50.000 habitants i tota l'energia que utilitzaran serà d'origen renovable. Servirà com a camp de proves de moltes tecnologies "verdes". Els edificis, carrers i espais verds estaran orientats i dissenyats en finalitats energètiques, reduint les necessitats de refrigeració. Les façanes dels edificis estaran recobertes de fins panells fotovoltaics, hi haurà molins eòlics, convertiran escombraries en combustible i els cotxes, elèctrics. L'ús d'aigua es reduirà a la mínima expressió. La previsió dels creadors es que la reducció del consum energètic sigui del 75% en comparació amb una ciutat convencional.
Tot aquesta ciutat, en mig del que ara és un desert.
El món occidental ha deixat de ser pioner en el desenvolupament del món.

Paper... reciclable?

2008-05-10T12:36:00.003+02:00

Xerox ha creat el primer paper que es pot reutilitzar fins a 100 vegades. Es tracta d'un paper que conté "molècules" sensibles a la llum ultraviolada. Si escribim amb un boli especial (en realitat es un emisor molt fi de llum UV) sobre aquest paper, es pigmenta només allà on s'ha escrit. El canvi de color dura com unes 24 hores. Després s'aquest temps, el paper torna al seu estat original.
Es pot fer servir, diuen, fins a 100 vegades.
Ideal per a tot allò que escribim per llegir-ho una sola vegada, ja que no malgastarem un munt de paper inutilment.

Passadissos secrets

2008-05-07T09:10:00.002+02:00

Vols tenir un passadís secret darrere la teva llibreria? I unes escales que s'aixequen i et porten a una habitació secreta on t'espera vés a saber qui?

Ara és possible tenir tot això gràcies a l'empresa Creative Home Engineering . Aquests s'han especialitzat en la construcció de totes aquestes coses.

(És molt recomanable una vista per la seva web, per veure com escales, armaris, llars de foc, o qulasevol cosa pot ser retocada per aquests "genis" .

Els preus... entre 5000 i 250.000 dòlars. Tot es paga, i el que vols tenir secret i que ningú se n'adoni, doncs encara més.

sobre bateries

2008-05-06T08:44:00.003+02:00

Mobion s'ha decidit a llençar al mercat el primer navegador que funciona amb cèl·lules de combustible.
Es tracta d'un navegador GPS alimentat per aquest tipus de bateria amb autonomia de 60 hores d'ús. Ofereix més energia que 4 piles AA. El principal aventatge radica en que son recarregables a molta velocitat, amb metanol, amb cartutxos i de forma molt similar a les piles convencionals.

ebooks lliures

2008-04-28T23:30:00.003+02:00

En aquesta web
http://www.ebookee.com/
hi ha molts llibres que es poden descarregar gratuitament. Es poden trobar llibres de molts tipus però destaquen els tecnològics. Si no son lliures et reenvia a Amazon.

Doctrina del xoc

2008-04-28T21:59:00.005+02:00

He acabat (per fi) el llibre "La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre", de Naomi Klein.

Dic "per fi" perquè "acollona", és un llibre que fa molta por.
Consisteix en una descripció cronològica dels experiments dels capitalistes extrems sobre les economies de diversos països. Milton Friedmann (premi nobel d'economia) és el principal exponent de l'anomenada escola de Xicago. La seva ideologia econòmica consisteix en la implantació del liberalisme més extrem a les economies nacionals. Qualsevol acció de l'estat a l'ensenyament, programes socials o empreses públiques és entés com intrusió al lliure estat de la naturalesa (econòmica). Segons ells l'economia s'autoregula per ella mateixa.

L'escola de Xicago va trobar infinites dificultats inicials per poder aplicar les seves teories, degut a la impopularitat dels governs que proposaven deixar d'invertir en la seva gent. Com ho van aconseguir? Doncs van seguir la premisa que despres d'un estat de xoc, la gent ho accepta tot. És ben bé que després de "fotre't una pallissa", no bé d'un cop de peu més.

El llibre explica com aquesta gent va aplicar la seves teories econòmiques a Indonèsia, Xile, despres del cop d'estat i milers de persones perseguides i torturades per l'estat, a Argentina (idem), Uruguai, Brasil, Xina, a Bolivia, Polònia, Russia, Gran Bretanya o Estats Units. Sempre aprofitant un estat de xoc, com un cop d'estat, una destrucció brusca del comunisme, un tsunami, inundacions...

Conseqüències: empreses estatals venudes a grans multinacionals, desaparició de la classe mitjana, desigualtats socials, substitució de l'educació pública per privada.

He passat molta por llegint el llibre.

Adeu a la cullereta

2008-04-21T23:15:00.004+02:00

Aquest és el disseny de dos estudiants francesos que han inventat la tassa auto-mescladora.

Té un ample diferent a la base que en la que descansa una bola ceràmica, que en el moment de moure la tassa, mesclarà la beguda tal i com ho faria una cullera.

I no t'empassaràs pas la bola, ja que es quedarà a la base (bé, espero)

Simple, senzill, i suposadament eficaç. M'agrada.

Sabem el que contaminen?

2008-04-20T20:35:00.003+02:00

Per contestar a aquesta pregunta ens podem adreçar a aquesta pàgina:
http://www.wwf.es/
Hi ha una "calculadora" en la que si intrudueixes el teu consum en electricitat en un espai determinat de temps (el Kwh de la factura de dos mesos de la companyia elèctrica per exemple) et fa una taula amb la procedència de l'energia que has consumit, si és procedent del carbó, eòlica, nuclear, etc. i en funció de l'origen i el que has consumit, et calcula també els kg de CO2 o els grams de NO2 que has generat.
Si necessitem un electrodomèstic, aniria bé visitar la pàgina
http://topten.wwf.es/index.asp
on compara els 10 més eficients per a diferents categories.
Les dues webs fan pendre conciència del que causa a l'atmosfera l'energia que consumim.

Novetats a la medicina

2008-04-17T20:34:00.004+02:00

Els avanços en el camp de la nanotecnologia arriben també a la medicina.
Una nova tècnica contra el càncer que es troba en fase de desenvolupament ha estat ideada per un tal John Kanzius, un enginyer de ràdio i televisió ja retirat.
Mentre els mètodes tradicionals (radio o quimio) no discriminen entre cèl·lules normals o canceroses, atacant-les a totes per iguals, aquest nou sistema promet destruir sols les cèl·lules malignes.
La tècnica consisteix en introduir al cos nanopartícules d'or recubertes d'una proteïna. L'or és inocu al cos, almenys en forma de nanopartícula. La proteïna té la propietat que s'addereix només a les cèl·lules canceroses, ja que es una proteïna que els és pròpia i en forma part.
Un cop les nanopartícules ja estan adderides a les cèl·lules, exteriorment s'emet radiofreqüències. L'or és sensible a aquesta ona, vibra, s'escalfa i fa "bullir" la cèl·lula cancerosa. Els procés és similar al que succeeix al microones de casa, usant nanopartícules d'or en comptes de molècules d'aigua. La tècnica no ataca les cèl·lules normals, ja que la proteïna no s'hi ha adderit.
(Gràcies Ramon, i si t'assabentes dels avanços, fes-nos'ho saber, ja que les promeses d'aquesta tècnica són molt beneficioses)

Més a prop de la realitat virtual

2008-04-16T19:33:00.006+02:00

Les càmeres 3D de baix cost ZCam, de la companyia 3DV Systems, permetrà tirar a les escombraries el teclat i el ratolí. Al menys, a Second Life.
Es un sistema ideat per un dels creadors de Second Life, i un enginyer, que ens ensenya en aquest video, que amb unes marques de moviments de braços, cap, pit i mans, transmet moviments al avater de Second Life.

Freakades... o no

2008-04-10T23:07:00.003+02:00

Aquestes son dues curiositats tecnològiques que m'han cridat l'atenció.

La primera consisteix en la una pantalla plana ultrafina que es pot doblegar. Sony està treballant en ella. Pot tenir un munt d'aplicacions, potser una d'elles serà la d'empaperar les parets amb elles, o incorporades a la roba personalitzades amb les fotos que volem, ...

La segona, es un invent japonés ja comercialitzat. Es tracta d'un reproductor de video de tamany diminut, que es pot incorporar a les ulleres i que dona la sensació de pantalla de 28 polsades.

Mentre el mercat s'encamina cap a les pantalles gegants, la empresa Scalar es busca el camí oposat. A veure quant triguem a veure gent al metro amb aquests "trastos" a les ulleres.

Primera "benzinera" d'Hidrogen

2008-04-10T22:42:00.003+02:00

A Islàndia es va obrir fa cosa de 4 mesos la primera "benzinera" d'Hidrogen.

El govern d'Islàndia espera que al final del 2009 ja hi hagi almenys uns 40 cotxes que funcionin amb Hidrogen per Reikjavic. Per alguna cosa es comença. Espero que no sigui la primera i que s'encomani a d'altres llocs!

Novetats a la construcció: formigó translúcid

2008-04-08T22:27:00.002+02:00

Molt aviat veurem molt terrats i façanes coberts d'aquest nou material. Es tracta d'un formigó translúcid. Es tracta d'un invent de dos mexicans, un formigó un 30% més lleuger que el tradicional i que permet passar fins a un 80 % de la llum incident. Té propietats de duresa i resistència a terratrèmols molt similars al tradicional.

Diuen que el secret radica en l'addició d'un ingredient secret que s'afegeix a la mescla tradicional de grava, ciment i sorra, sense necessitat de mequinària especial.

Aquest formigó translúcid ja es ven a Mèxic des del 2005, i diuen que aviat es comercialitzarà a tot el mon. La única pega, com no, el cost, aproximadament tres vegades més car que el de tota la vida.

Aerogel

2008-04-06T20:19:00.004+02:00

L'aerogel és una substancia sòlida composada en més d'un 90% d'aire.

La seva densitat és 1000 vegades inferior a la del vidre, i només 3 vegades la de l'aire.

Se l'anomena fum gelat, fum sòlid o fum blau degut a la seva consistència semi-transparent. Té al tacte una consistència similar a l'escuma.

L'aerogel no es una substància nova. Va ser inventada al 1931, però no és fins ara que comença a ser ecònòmicament rentable. S'utilitza per desalinitzar aigua de mar, per detectar partícules subatòmiques, com supercapacitors. La seva principal aplicació és com aïllant tèrmic, degut a la seva propietats aïllants.

Cada dia surten aplicacions noves a aquest fantasmagòric material.

llum gravitatòria

2008-04-05T10:12:00.002+02:00

Un tal Clay Moulton es el creador de la primera làmpara gravitatòria. Es tracta d'una columna que s'il·lumina quan s'activa. L'electricitat es genera degut a la caiguda d'una massa central que fa girar un rotor. L'energia resultant fa brillar 10 Led's a'alta lluminositat creant una llum difosa (entre 600-800 lumens) equivalents a la llum d'una bombeta de 40 watts.
Una vegada activada el mecanisme dura 4 hores. És autònoma, no necessita fils.
Per activar-la l'usuari ha de desplaçar cap amunt el cos central.
La tendència de utilitzar elements autònoms, aquells que ells mateixos generen o aconsegueixen la seva pròpia energia (com també l'ecofarola) sembla que s'imposaran sobre aquelles que necessiten ser alimentades per un cablejat.

Futura infraestrutura de cotxes elèctrics

2008-04-04T20:56:00.003+02:00

Sembla ser que el futur en el món dels cotxes elèctrics serà molt similar al dels telèfons mòbils.
La empresa Project Better Place acaba d'anunciar els seus plans de desplegament de la infraestructura necessària per a realitzar la recàrrega de cotxes elèctrics a Israel i Dinamarca, i per a vendre'ls usant el mateix model de negoci que usen les operadores de telefonia mòbil.
L'empresa ha demanat a Renault un cotxe amb bateria elèctrica d'autonomia per a 100km, per sobre de la mitjana diària (sobre uns 70km). Per a viatges més llargs, l'empresa posarà àrees de servei on en dos minuts et canvien la bateria per una de carregada.
La principal novetat radica en com es paga. Es firmarà un contracte amb l'empresa per x temps i es pagarà per km recorregut. La contratació del servei inclourà el preu de la bateria i el preu per a recarregar-la. El cotxe l'acabaràs pagant depenent del tipus de contracte firmat i pot sortir a cost zero per contractes de 6 anys. Evidentment el pagues, però un tant cada mes de contracte.
Aquesta empresa comença per aquests dos països degut al preu extremadament alt de la benzina, que pot fer viable l'aplicació. Esperarem que el petroli puji encara més per a fer-la interessant aqui també.

Novetats a la construcció

2008-04-02T22:45:00.003+02:00

Arriba a la construcció la fibra de carboni. Procedent del món de l'aeronàutica i de la formula 1 s'intenta introducir el plàstic reforçat amb fibra de carboni com a substitut de les pesades bigues de formigó.

Aquests materials composats tenen gran propietats mecàniques i són molt lleugers, amb el que es facilita moltíssim la feina dels treballadors, sense disminuir la funció estructural.

Ecofarola

2008-04-02T22:23:00.003+02:00

L'Ecofarola és un disseny del país que es diferencia de les llums corrents en alguns detalls.

El primer de tots en que està viva: la seva base té un sistema que facilita que les plantes creixin i el cos està fet de reixat d'acer, el que facilita el posterior creixement. L'objectiu és intentar integra-ho el més possible al medi.

A la part superior té un panell solar completament integrat que rep l'energia del sol durant el dia i que fa brillar un munt de leds blancs durant la nit.

Aconsegueix estalviar entre un 50 i un 190% de l'energia i no necessita cablejats.

Bicicleta elèctrica

2008-03-31T22:49:00.004+02:00

Panasonic llançarà al Japó (espero que aviat a Europa) la seva primera bicicleta elèctrica

No arriba ni als 16 Kg de pes, té un quadre de titani i una bateria de ió-liti amb autonomia de fins a 151 km! També incorpora un petit ordinador incorporat al quadre que permet a l'usuari controlar dades com el nivell de bateria, velocitat mitjana o consum d'energia (suposo que elèctrica, que aquesta bici no està feta per cremar calories).

Energia de les onades

2008-03-28T20:47:00.003+01:00

Abans d'aquest estiu ja estarà en funcionament la primera planta de generació d'energia d'onades d'Espanya. Se situarà a Santoña (Cantabria) i serà capaç d'alimentar 2500 llars. Aquest tipus de generació d'energia s'afegeix com alternativa a les renovables ja existent i fan d'espera un futur una mica més net.

"Si el rio suena..."

2008-03-28T20:38:00.004+01:00

Tothom ho veia venir, fins i tot ho vaig anunciar en aquest blog:
http://novetats-toni.blogspot.com/2008/02/motorola-en-caiguda-lliure.html
Motorola se separa en dues empreses independents que sortiran a borsa de manera separada. Una d'elles serà la divisió de mòbils i l'altra corresponent al negoci de solucions de banda ampla i movilitat. La segona funcionava millor que la primera i amb aquest moviment se suposa que finalment motorola es desfarà de la part del negoci de mòbils.

Crowdsourcing

2008-03-26T23:20:00.004+01:00

Avui he après una paraula nova, i és interessantíssima. Es tracta del crowdsourcing.
A l'outsourcing les feines s'externalitzen per abaratir costos. El que fa el crowdsourcing és proposar problemes de desenvolupament (de manera multitudinària-via un portal d'internet) i recompenses a qui solucioni el problema o proposi un projecte d'èxit. Amb aquest sistema surten guanyant les empreses, perque tenen més possibilitats de trobar solucions, i els "cervells" perquè poden vendre les seves idees. També surten guanyant els sites d'internet que posen en contacte "buscadors" i "solucionadors" de problemes, que s'emporten un pocentatge.
D'aquesta manera es massifica la innovació. Se substitueixen contractes temporals de feina per la participació massiva d'internautes en la recerca de solucions. Es parteix de la base que l'entusiasme de molts pot substituir l'experiència de un grupet de treball. Que no se n'assabenti Ambi Pur...
De moment he visitat:
http://www.innocentive.com/
i hi ha un munt de disciplines a participar, física, enginyeria, disseny, quimica, matemàtiques, ciències de la vida, energies renovables; i de cadascuna d'elles un munt de projectes. La recompensa és variable, de promig entre 10 i 50 mil dolars!
Continuaré mirant.

Tots podem contribuir

2008-03-24T23:49:00.003+01:00

El projecte BudBurst es fonamenta en la contribució cuitadana a la ciència. L'objectiu és estudiar l'escalfament global i les variacions de clima basant-se en observacions sobre plantes, com data de floració, aparició dels brots, fructificació, etc. Per això s'ha creat una comunitat virtual de colaboradors que introdueixen observacions dels seus llocs d'origen en una base de dades centralitzada. Gràcies a aquesta massiva quantitat de dades es pretèn fer anàlisis riguroses amb més gran potència estadística que fins ara. Els canvis que pretèn detectar son molt petits, d'aquí la necessitat de un gran número de dades.
Hi col·laboraria gustosament,... llàstima que només es pot fer als Estats Units.
http://www.windows.ucar.edu/citizen_science/budburst/participate.php
Esperaré a assabentar-me d'alguna proposta similar una mica més propera. Estic convençut que iniciatives com aquesta, on individualment es podrà contribuir a la ciència, en sortiran, i moltes!

Productes ecològics

2008-03-24T23:32:00.002+01:00

Per la gent que no escatima en alimentació i no li importa gastar una mica més en productes de més "qualitat" i més respectuosos amb el medi ambient ha nacut la web:
www.elmercadoecologico.com
Es tracta d'una web on els productors de productes "ecològics" poden vendre sense intermediaris directament al consumidor. Al mercat hi ha diferents categories de productes, com verdures, fruites, olis, cafès, carns, bolleria, etc. Es una botiga virtual.
També es pot trobar una llista de restaurants que només cuinen amb productes ecològics i una pàgina de notícies per als més interessats per el tema.
Encara és una pàgina una mica buida però suposo que amb el temps molt productors aniran introduint-se a la web.

Sferificació

2008-03-21T11:08:00.003+01:00

Una de les tècniques amb les que Ferran Adrià ha revolucionat el món culinari es l'sferificació.
Consisteix en un procés de gelificació de la pelicula exterior d'un líquid. El resultat són unes esferes comestibles de diferent tamany lleugerament flexibles que permeten introduir elements sòlids al seu interior en suspensió al líquid i obtenir barreja de sabors.
Es poden obtenir ravioli, recrear olives, caviar esfèric de fruita, etc..

Aquí hi ha videos on s'explica el procés:

http://www.catalogobuffet.com/tienda/index.php?main_page=index&cPath=119

http://www.youtube.com/watch?v=8TEcKhFW62Y

Ara tot això ja es pot fer a casa, ja que Adrià comercialitza un kit d'sferificació que conté tots els ingredients i eines necessaries per "sferificar". També es venen els elements per separat. El preu d'un minikit, 77 €

Novetats a l'alimentació

2008-03-19T10:11:00.005+01:00

El grup Maryper ha tret al mercat unes truites que no necessiten fred. Son fàcils de preparar i transportar. Tot gràcies a un nou envàs "Mix Pak".

Es tracta d'un envàs flexible amb dos compartiments. un conté el producte sòld(ou deshidratat amb algun altre component liofilitzat o deshidratat (depenent del gust de la truita), l'altre compartiment conté líquid (generalment aigua). Per cuinar una truita tan sols s'ha de presionar el compartiment de líquid per desoldar la unió central, barrejar els dos compartiments agitant i tirar a la paella.

http://www.maryper.com/ovochef6.htm

També li han trobat una altra aplicació, en productes de nutrició esportiva, com les truites de clara d'ou.

http://www.ovogym.com/productos.php?idp=11

Sanitaris tous

2008-03-17T23:16:00.005+01:00

tous l'adjectiu, no em refereixo a la casa del "osito".PuntMobles ha llançat una sèrie de sanitaris fets amb poliuretà expandit, material plàstic totalment inert, que, en la meva opinió, pot revolucionar el mercat.

Jo em pregunto, perquè les banyeres, les piques, i tot el món dins el lavabo és de material ceràmic, amb un tacte fred i extremadament dur? Més d'un s'ha "fotut" una bona pinya a la dutxa i fa mal... Algú em va contestar que desde la època dels romans que s'han fet de pedra i que per tradició la gent ha assimilat aquest material per aquest ús, i potser tenia raó.

Doncs, suposo que la gent de PuntMobles s'ha fet la mateixa pregunta i la seva resposta ha estat la seva sèrie Bo!ng de sanitaris:

Punts a favor, se m'acudeixen molts, és molt més lleuger, el tacte és més càlid i segur que es pot treballar amb molt més colors i formes.

Punts en contra, el poliuretà no és tan resistent als productes químics que utilitzem per netejar com la ceràmica, el que potser obligaria a ser una mica més cuidadós a l'hora del manteniment

el seu catàleg: http://pdf.archiexpo.es/pdf/puntmobles/bo-ng-cubo/49312-4871.html

Teclat virtual

2008-03-15T11:12:00.006+01:00

Aquest aparellet del tamany de l'ample d'una moneda resulta ser un projector laser d'un teclat virtual.

Projecta sobre la taula un teclat virtual i posant els dits a sobre de cada tecla es pot anar escribint i per bluetooth es va enviant la informació a la pantalla.

Aquest producte ja esta al mercat i val sobre uns 150 dòlars. Aquest link us envia a la seva pàgina on es pot veure un video funcionant.

http://www.thinkgeek.com/computing/input/8193/

Ho trobo molt útil per aparells amb un teclat complicat de fer anar, com per exemple agendes electroniques.

A fer pedals

2008-03-12T22:52:00.006+01:00

Aquest serà el futur dels video-jocs....segur!
Es tracta d'una bici estàtica conectada a un joc de consola. El joc, evidentment de competicio ciclista, consisteix a fer anar els pedals i ser prou hàbil al manillar per quedar primer en una cursa. La combinació perfecta entre fer esport i passar-s'ho pipa.

Suposo que la duresa dels pedals depèn del recorregut, més dur a les pujades, suau a les baixades. Espero que no hi hagi cap recorregut tipus etapa del tour de frança, perquè quatre hores a la bici...
Ja m'imagino uns quants jocs similars, participar en una final olimpica de 1500 metres en una cinta o una cursa de rems estil oxford-cambridge...

Fototeràpia

2008-03-12T22:20:00.003+01:00

Això no és una peli de ciència-ficció i aquests nens no han estat abduits per extraterrestres. Es tracta de nens rebent la seva dosi diària de fototeràpia a l'escola. Viuen a Norilsk, ciutat siberiana molt a prop del cercle polar àrtic. Durant la nit àrtica, prop de dos mesos sense llum, el cos no pot assimilar la vitamina D degut a la manca de llum.

Norilsk és coneguda per ser un dels llocs més contaminat del planeta, degut a l'empresa Norilisk Niquel, el més gran fabricant de Niquel del mon. Va ser una ciutat creada durant el règim comunista per presoners enviats com esclaus a treballar a les mines.

EuroNcap

2008-03-06T23:22:00.002+01:00

L'EuroNcap es una organisme que realitza testos sobre cotxes al mercat per establir la seva seguretat, tant pel conductor, acompanyant i els peatons. El resultat dels tests es donen en estrelles de seguretat, les famoses estrelles euroNcap. A la seva web:
http://www.euroncap.com/
ensenyen els resultats (amb fotos i videos) dels tests que han realitzat.
Resulta molt útil el dia que ens hem de comprar un cotxe i la seguretat es uns dels factors que tenim en compte.
L'impacte en algun dels cotxes no deixa indiferent, així que ets un defensor dels crashtestdummies i no vols veure com se la foten contra el volant, millor no mirar-ho.