De l’arc de Sant Martí a les eleccions
Molts de nosaltres passem l’hora del sopar davant la tele mirant el telenotícies per informar-nos del que passa al món, llegim de tant el tant el diari i a més sintonitzem Catalunya informació al cotxe. Quin sentit té tota aquest munt d’informació al cap? Serveix d’alguna cosa estar al dia de tot? Quin profit li traiem?
Matí de diumenge de mitjans de novembre. Mirant per la finestra el dia sembla radiant i el sol omple de llum el carrer. Ideal per fer un passeig i anar a l’estanc a buscar el diari! Agafo la jaqueta per mi i començo a abrigar la meva filla. Després d’unes quantes capes la poso al cotxet i sortim fora a gaudir de la caminada. La primera impressió quan sóc fora és – uff! Quina calor- al cap de cinc minuts ja em sobra la jaqueta i el jersei, i a la nena li he hagut de treure també alguna peça de roba. Arribo a l’estanc i una dona m’explica la causa de la calor... – aquest és l’estiuet de sant Martí – i jo em pregunto - que té a veure un sant amb que facin més de 25 graus a la falda del Montseny a mig mes de Novembre?
Diu la llegenda que Sant Martí es va trobar amb un home pobre tremolant de fred. Devia tenir la capa molt llarga perquè la va tallar, va donar una de les dues meitats al pobre per a què es cobrís, i de sobte va parar de nevar, van pujar les temperatures i al cel va aparèixer un arc de colors. A Sant Martí li devem doncs, no tant sols el nom de l’arc que apareix al cel si plou i fa sol al mateix moment, sinó també al període de bonança meteorològica de mitjans del mes de novembre.
Alleugerat per saber que la calor no es culpa del canvi climàtic, sinó gràcies a un sant, torno a casa amb el diari a la mà i content amb la tranquil-la lectura que m’espera. Sec al sofà finalment després de les farinetes i un cop la nena dorm, tinc temps suficient per a fer una ullada al diari del diumenge.
Obro el diari i em trobo una foto del Sarkozy i la crisi de govern a França a les dues primeres planes. Per un segon reflexiono i penso... i perquè m’hauria d’importar a mi el que digui aquest home, i en què m’afecta el que des de Paris pugui fer o desfer? Continuo fullejant ... noticies de Birmània, Mèxic, continuo buscant però em costa trobar com m’afecta i quin és el meu paper en el que m’estan explicant al diari. I el que diuen Obama o Zapatero? Trobo un suplement a les fulles centrals en motiu de les eleccions amb el que diuen els polítics catalans. També em queda força lluny de la meva vida quotidiana, però almenys aquí sí que tinc alguna cosa a dir, el meu vot d’aquí a dues setmanes. Llegir les noticies d’esport em permetran omplir alguna conversa amb els companys de feina però res més. Potser el que més m’importa ho trobo a la última pàgina del diari: el temps del dilluns. Crec que és l’única noticia que pot influenciar alguna de les decisions que prendré per mi mateix l’endemà, la de quina roba posar-me.
Està molt bé criticar, però, em pregunto quin fóra el diari de les notícies que a mi m’agradaria llegir. Quines noves podrien influir en les meves decisions diàries? Doncs... saber si les taronges de la fruiteria surten bones o no, si el peix que acabo de comprar és fresc, que quins son els recursos de la guarderia o el col·legi on penso portar la meva filla, que si estic ben preparat per trobar una nova feina, o he d’estudiar més anglès; o si els pocs estalvis que pugui tenir els faig servir per amortitzar la hipoteca o per fer reformes a casa, que si faig reformes a qui puc cridar que sigui de confiança...
La resposta a totes aquestes preguntes, però no la trobo a cap diari, per respondre’m he de sortir fora al carrer i preguntar als dependents si les taronges son dolces o àcides, o si el peix és fresc o no, o quedar i fer un cafè amb l’amic que treballa a la construcció per si coneix algú de fiar per a fer les reformes, i de pas ja que té nens més grans, preguntar-li si està content o no amb la guarderia on porta el seu fill, o anar a visitar el familiar que sap anglès per què em digui si el meu nivell és prou bo o no... per sort o per desgràcia, hi ha respostes que no són a cap diari ni a Internet i que cal sortir, parlar i relacionar-nos amb la gent per solucionar-les!
D’aquí a poc (almenys quan he escrit aquest article) hi haurà eleccions al parlament de Catalunya. Evidentment, aniré a votar, però quin és el pes del meu vot? Si som set milions de catalans i que puguin votar, m’ho invento, uns quatre milions, per influir en qui serà el nou president el meu vot conta un entre quatre milions. En canvi, diàriament prenc un munt de decisions (sol o a nivell familiar) on el meu vot és l’únic o és molt important. Passem un munt de temps a saber què fan i què diuen els candidats politics i, en canvi prenc decisions que depenen de mi de vegades sense pensar.
Segurament en pocs dies veuré a la tele els candidats celebrant que han guanyat les eleccions – tots guanyen- i m’alegraré si a qui he votat surt vencedor, però celebraré més si la meva filla continua creixent amb un somriure, ja que això voldrà dir que l’estic encertant amb les meves decisions, i aquí si que el meu vot influeix i val la pena rumiar-s’ho perquè la meva elecció és realment rellevant.
