diumenge, 21 de març del 2010

Ja van tres

Inclòs a la revista Bagant d'hivern.
Arriba amb una mica de retard, però!

És aquest:

Dels quatre elements als estereotips

Terra, aigua, aire i foc són els quatre elements bàsics de la natura. Bé, almenys segons la ciència i filosofia grega clàssica. La teoria que van desenvolupar Empedocles, Plató i Aristòtil descrivia el cosmos usant aquests quatre elements. O millor dit, cinc, ja que el cel i les estrelles no podien ser fets pel mateix que la terra, i van afegir l’èter o “substància celestial”.
Aquesta idea del món va ser acceptada com a bona i única durant més de dos mil anys, i no va ser fins als segles disset i divuit, gràcies als descobriments sobre els diferents estats de la matèria, que va ser abandonada per la ciència. Tot i que no per tothom, ja que els astròlegs elaboren encara la carta astral en funció d’aquests quatre elements.
Vist amb els ulls del segle XXI costa creure com una teoria tan incompleta va sobreviure durant tants i tants anys. Trencar els prejudicis d’una societat que donava per fet la validesa de la teoria del quatre elements no devia ser fàcil per científics com Galileo o Newton, que es van enfrontar a dos mil anys de “les coses sempre s’han fet així”.
Les idees preconcebudes i prejudicis no són propis només de científics de fa tres segles. Podem trobar-ne en nosaltres mateixos, i que afecten molt a la nostra vida quotidiana. Un exemple són els estereotips.
Molta gent de fora creu que els catalans som garrepes, treballadors, orgullosos, separatistes, ambiciosos i antipàtics! I molts de nosaltres creiem que els andalusos son alegres, poc treballadors, amb sentit de l’humor i que sempre exageren quan parlen... I no acaba aquí, segur que tenim també una llista d’adjectius pels madrilenys, bascos, francesos, jueus, xinesos o negres. I també per les dones!
Hi ha diversos estudis psicològics que expliquen com funciona “l’amenaça d’estereotip” en el nostre comportament habitual. Explico dos exemples. Es va avaluar amb grups d’estudiants les qualificacions d’alguns exàmens abans i després que sabessin un estereotip que els afectava directament. El resultat... noies a qui previament se’ls havia dit que les dones mai serien bones en matemàtiques treien pitjors notes que les que no, tot i que estaven tant o més capacitades. El mateix passava amb estudiants de raça negra. Els que eren conscients de l’estereotip que els negres tenen una intel·ligència inferior van obtenir pitjor valoració. Durant l’examen els estudiants es posaven nerviosos, la seva concentració baixava afectant a l’avaluació final. En canvi, les notes dels que no se’ls havia dit l’estereotip abans, continuaven sent de les millors de la classe.
Ser conscient d’un estereotip altera el nostre comportament. Per posar un exemple, pensem per un moment en un noi que acaba de treure’s el carnet de conduir i intenta aparcar el seu cotxe nou del qual no té preses encara les mides. No li surt bé a la primera, però li és igual, fa les maniobres que calen, encara bé el cotxe i aparca. Passaria el mateix si és una noia? Si la noia no aparca a la primera, es posa nerviosa, mira a dreta i a esquerra per veure si algú l’ha vist, s’acalora, fa un segon intent, també la pifia, i si té valor prova una tercera vegada. Si hi ha un home fora contemplant l’escena certifica l’autenticitat de l’estereotip dient... –es que les noies no saben aparcar ...-. I això si la noia és morena, que si és rossa, els comentaris es multipliquen!Creure’s els estereotips els fa certs, tot i que no es basin en cap realitat. I si en som víctimes... doncs el millor que podem fer es deslliurar-nos d’ells, o acabarem convertint-nos en el que ens diuen.