Avui he conegut al Michael Braungart. Un dels autors del 'Cradle to cradle'!
He anat a unes jornades sobre sostenibilitat a Barcelona, on havien portat de convidat estelar al Michael Braungart. Hi havien diversos oradors presentant com es podia aplicar la sostenibilitat a diferents sectors, sobre com reduir recursos, minimitzar gastos, com aplicar la filosofia Lean, com reduir efectes nocius sobre el medi ambient...
El Braungart se'ls ha menjat a tots. Resumint la seva intervenció... ha començat dient que la sostenibilitat és una paraula dolenta: us agradaria definir la vostra relació de parella com sostenible? Us imagineu el sexe sostenible... que avorrit. La sostenibilitat és avorrida. I dolenta. Si pensem en la protecció del medi ambient, sostenibilitat s'entèn com fer menys dolent el producte, en destruir menys el medi ambient, reduir els recursos utilitzats... sembla com si estiguessim demanant perdó per existir! La gent se sent culpable de consumir. L'ecoeficiencia no és quelcom positiu, ja que el seu objectiu final és el zero. Zero recursos, zero consum, zero població!
Ens diuen també que som massa gent al món!
S'ha ficat amb l'Al Gore (ostres, precissament com el Bjorn Lomberg autor de 'el ecologista escéptico') perquè la seva filosofia conclou en que "l'objectiu crucial pel tractar el medi ambient es el control de la població humana". Si els nens d'avui en dia creixen amb la idea que no haurien de ser vius... malament rai!
Davant la pregunta de si som massa gent al mon ell respon: penseu en les formigues... Si ens agafem el pes de totes les formigues del món i les comparem amb el de tota la humanitat, les formigues ens multipliquen per 4. Son masses, les formigues? NO. Quina és la diferència, doncs? Doncs les formigues no creen escombreries. Els humans...SI.
Diu que la solució no radica en la eficiència, sinó en la efectivitat! Si millorem un procés i el fem més eficient (diem per exemple que consumeix un 20% menys energia), no estem fent res de bo, estem optimitzant un sistema que era dolent. La clau està en el disseny! Hem de redissenyar el món que creem per a què tingui efectes positius en el planeta, no negatius. Si prenem la natura com exemple: un arbre. L'arbre no és un sitema efectiu. Crea un munt de fulles que a la tardor li cauen. Crea un munt de residus. La diferència és que les fulles no es desaprofiten. Es transformen en compostatge pel futur. És un sistema eficaç.
El món que creem, les ampolles d'aigua fetes de PET, les joguines fetes també de plàstic, els cotxes, etc... no són sitemes eficaços: un cop s'utilitzen, els residus no es poden fer servir per a res! Son un munt de deixalles inservivles. Per què no copiem la natura i elaborem els productes pensant en tot el cicle de vida i com es podriem reaprofitar després?
Les coses que donen plaer no son eficients. el sexe, per exemple. El menjar. Si pensem en un bon àpat no pensem en una pastilla que ens alimenta per un dia! Si anem a un supermercat a comprar vi, trobem 500 ampolles de vi diferent. Si anem a França trobem 1000 formatges diferents! La diversitat és bona, i eficaç, no efecient. A l'extrem de l'eficiencia ens trobariem a l'estanteria del súper 2 vins: un de blanc i l'altre de negre, i amb un glop ja t'emborratxes! L'ecoefiencia no es el camí, es l'ecoeficàcia, que s'aconsegueix amb l'innovació. Com? Creant cremes solars que siguin biodegradables en aigua de mar, fent envoltoris de gelats que siguin líquids a temperatura ambient i biodegradables i que quan el tiris a terra a més tingui llavors de plantes que ajudin a regenerar el medi ambient, posant productes al mercat fàcilment reciclables i que tinguin un segon i tercer ús, fent les cadires amb el tapissat que sigui fins i tot comestible, perquè quan es desprenguin les particules per fregrament no siguin nocives per a l'home o fins i tot sigui saludable...
Quan s'ha acabat la xerrada no m'he pogut estar i l'he anat a saludar. Un paio molt agradable,. Li he donat les gràcies per la xerrada i m'ha preguntat a què em dedicava. Portava dos minuts xerrant amb ell quan se l'han endut que anava tard a l'aeroport. GRRRRRRRRRRR
